La dinamització dels polígons d’activitat econòmica (PAE) és l’objectiu d’un ambiciós projecte liderat per l’Ajuntament de Banyoles i que ja ha començat a donar els primers fruits. En aquests PAE es concentren 402 empreses, entre les quals hi ha les de més envergadura de la comarca. A partir d’una diagnosi que ha elaborat la consultoria Lavola, es pretén posar en marxa una sèrie de mesures, algunes de les quals a curt termini. La primera ha estat la creació d’un portal web únic i una imatge de marca conjunta (vegeu la informació de la plana següent) i la següent serà la convocatòria de reunions de grups d’empreses, anuncia la persona que és al capdavant del projecte, Anna Tarafa, la regidora de l’àrea econòmica de l’Ajuntament de Banyoles. Posteriorment –hi afegeix– es fomentarà la creació d’una associació d’empresaris de la comarca, que serviria d’interlocutora davant de les administracions. “Es tracta de coordinar-nos, d’unir esforços i crear sinergies entre la gent dels polígons”, resumeix.

Llums i ombres

La diagnosi conclou que les empreses dels polígons tenen a favor, per exemple, la situació geogràfica (a tocar del gran corredor de comunicacions de la Mediterrània) o el fet que a Banyoles estiguin enllestint un nou pla general d’urbanisme (s’hi preveu més espai per a activitats econòmiques). Per contra, s’assenyalen com a dèficits la manca de fibra òptica (està previst que arribi als polígons l’any vinent), la competència que suposa la proximitat de PAE d’altres comarques, una adequació insuficient de la formació laboral a les necessitats de les empreses, un manteniment insuficient dels polígons, accessos a aquests recintes que no estan ben adaptats per a camions de gran volum, i el fet que gairebé no hi hagi transport públic. Per Tarafa, el que pot ser més complicat de resoldre és la millora de les infraestructures dels polígons, atès que és una competència de cada ajuntament. “I els recursos són els que són”, remarca.

Els PAE

El Pla de l’Estany té vuit polígons d’activitat econòmica (PAE) situats gairebé tots en el corredor de la C-66 (l’autovia) i el sud de Banyoles, que també és l’espai més habitat.

El polígon més gran, tant en extensió com en nombre d’empreses, és el de la Farga de Banyoles, que a efectes administratius està repartit en diversos subpolígons. Mesura 42,8 hectàrees i hi ha 150 empreses de sectors tan diversos com els supermercats, les indústries manufactureres, benzineres, concessionaris de cotxes o bars de nit. El segon més gran és el de Pont-xetmar, de Cornellà del Terri. En les seves 38,7 hectàrees hi trobem 135 empreses, entre les quals hi ha la multinacional Haribo, que és la que més llocs de treball ofereix a la comarca. A poca distància, però al terme de Porqueres, hi ha el PAE del Terri, de 28,7 hectàrees i 32 empreses. Si mirem la superfície, el següent més gran és Indústria Jardí, a Palol de Revardit. Mesura 18,2 hectàrees i té 14 empreses, entre les quals destaca Metalquimia. Al polígon de Melianta (Fontcoberta) hi estan establertes 15 firmes repartides en 12,1 hectàrees, i al de la Banyeta (Palol de Revardit), en 1,8 hectàrees hi trobem 11 empreses. Finalment, hi ha dos PAE d’una sola empresa: Dytsa i Font Pudosa (Bombes Espa), al terme de Banyoles.

En el conjunt dels polígons de la comarca, les empreses manufactureres són el negoci més abundant (37%), especialment les metal·lúrgiques, seguides del comerç, per la presència de diferents grans superfícies (15%).

Poc espai lliure

Tots els polígons sumen 149,4 hectàrees de superfície. El nivell d’ocupació és molt elevat. De parcel·les en queden lliures 85 (220.000 metres quadrats), i de naus ja construïdes però desocupades n’hi ha 66. No hi ha una demanda de sòl, però molt probablement, si n’hi hagués de disponible s’acabaria utilitzant, opina Tarafa.

Les grans xifres

Al Pla de l’Estany hi viuen 32.000 persones, una xifra que ha variat poc els darrers anys. Aquest estancament demogràfic es considera una circumstància desfavorable per al desenvolupament econòmic local. En canvi, la taxa d’atur és baixa (a l’entorn del 7%). El sector econòmic que té més pes és el dels serveis. Segons dades corresponents a aquest mateix any, hi treballen 5.170 persones (el 51,4% de la població activa). El segon és el de la indústria (3.792 persones, el 37,7%). La construcció dona feina a 808 persones (8% del total) i l’agricultura i la ramaderia, a 295 (2,9%).