El dèficit fiscal amb l’Estat ja supera els 16.800 milions
Segons el mètode del flux monetari, el 2015 i el 2016 es van registrar els volums més alts des del 2008
Si bé l’aportació concorda amb el pes del PIB català, les percepcions són sis punts inferiors
El dèficit fiscal de Catalunya amb el sector públic central de l’Estat, incloent-hi tots els seus ens i la Seguretat Social, va superar els 16.800 milions anuals en els exercicis 2015 i 2016. En valors absoluts, el saldo negatiu dels darrers dos exercicis analitzats, (respectivament, 16.803 milions i 16.801 milions) és el més alt de la sèrie històrica després dels 17.200 milions registrats el 2008.Així ho va comunicar ahir el Departament de Vicepresidència, Economia i Hisenda, a partir de la darrera actualització de la balança fiscal que elabora la direcció general de Pressupostos de la Generalitat. Aquestes dades són importants perquè s’inclouran en l’informe econòmic i financer que acompanya el projecte de pressupost de la Generalitat per al 2020.
L’evolució dels últims anys d’aquest saldo negatiu de la balança fiscal amb l’Estat, és a dir, la diferència entre la despesa que aquest efectua a Catalunya i els ingressos que hi obté per finançar la despesa pública, mostra una corba ascendent, amb petits retrocessos [vegeu el gràfic], però que en els últims anys estudiats es manté pràcticament estable, amb diferències molt petites.
Convé matisar que les balances fiscals es poden calcular segons diferents mètodes. Els responsables econòmics del govern català consideren que el del flux monetari, que reflecteix la despesa efectiva que el sector públic espanyol fa a Catalunya, és el més adient per reflectir-ne l’impacte econòmic, i es descarta l’anomenat de la incidència càrrega benefici, que funciona amb estimacions. Per exemple, la despesa del salari dels funcionaris estatals que viuen a Madrid, amb el mètode del flux monetari s’assignaria a la capital de l’Estat, mentre que amb el de la càrrega-benefici es considera que, com que aquesta funció pública dona servei a tot l’Estat, es tracta d’una despesa que cal repartir entre totes les comunitats autònomes d’acord amb la seva població.
Així doncs, segons el càlcul del flux monetari, el dèficit el dèficit fiscal de Catalunya del 2015 va equivaldre a un 8,2% del PIB català. Aquell any, el Principat va aportar el 18,9% del total d’ingressos del sector públic central i en va rebre el 13,2% de la despesa. L’any 2016 el dèficit va ser d’un 7,9% del PIB, amb una aportació del 19,2% dels ingressos a canvi de rebre un 13,5% de la despesa. En tots dos casos, es constata que els ingressos aportats per Catalunya tenen un pes semblant al pes del PIB català dins del conjunt de l’Estat, mentre que la despesa que en retorna queda gairebé sis punts per sota d’aquesta ponderació.
A més, segons els tècnics del departament, si s’exclouen les operacions de la Seguretat Social, que no són despeses discrecionals –el pagament de les pensions i els subsidis d’atur, per exemple, no depenen de decisions arbitràries, sinó que són drets adquirits pels ciutadans i s’apliquen per llei a tot arreu igual–, el diferencial entre el pes dels ingressos aportats i les despeses rebudes s’incrementa substancialment. En el cas del flux monetari, els ingressos aportats per Catalunya sense incloure la Seguretat Social continuen representant un pes similar al del PIB (19%), però el pes percentual de la despesa rebuda se situa en un 8,1% el 2015 i el 8,6% el 2016, amb un diferencial negatiu de més de 10 punts.