Més mercat per al fesol de Santa Pau
Cinc anys després d’oficialitzar la DOP del llegum, els conreadors comencen a anar més enllà del mercat català
Intensifiquen també els assajos de varietats
Cinc anys després que el Diari Oficial de la Unió Europea publiqués el reconeixement de la Denominació d’Origen Protegida (DOP) Fesols de Santa Pau, aquests famosos llegums conreats en terra volcànica han eixamplat el seu mercat. Fins fa cinc anys, i fins i tot durant el primer any de la denominació, es venien quasi tots a la Garrotxa i a les comarques més properes. Ara el mercat s’ha eixamplat a tot Catalunya i en alguns punts de l’Estat espanyol, com les illes Canàries, i fins i tot se’n venen a Holanda i Anglaterra. El president de la DOP, Lluís Sunyer, de la Canova dels Arcs de Santa Pau, ha informat que es tracta de casos puntuals, lligats a punts de venda i restaurants. “Tot va en funció de la promoció i de les fires on hem participat”, ha dit, i hi ha afegit que la promoció que els dona més bons resultats són els tastets. “A qui li agraden els llegums, si tasten els fesols de Santa Pau, en consumeixen”, ha indicat.
Ell mateix ha informat que durant aquests primers cinc anys de la DOP han intensificat la col·laboració amb l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona i amb la Fundació Miquel Agustí, per millorar les llavors de les diferents varietats de la tavella brisa. Sunyer ha explicat que la fundació guarda al seu banc les llavors autòctones de totes les branques de la tavella brisa. Es tracta, segons ell, de varietats per a cicles llargs o curts, de major resistència a les malalties, etcètera. Els assajos els du a terme l’escola d’agricultura als camps de Santa Pau i inclouen, també i com a exemple, estudis sobre la rigidesa de les tiges per evitar els ajaçats. Tots aquests assajos tenen el suport del Departament i del Ministeri d’Agricultura i de la Diputació de Girona.
En l’actualitat, la DOP aplega 13 cultivadors, que conreen un total de 30 hectàrees de terreny.
Tavella brisa aromatitzada a la terra volcànica
El Diari Oficial de la Unió Europea oficialitzava l’agosts del 2015 la denominació d’origen protegida (DOP). En concret, aquesta DOP protegeix les llavors de mongeta (Phaseolus vulgaris L.) de les varietats tradicionals tavella brisa, setsetmanera i gra petit, seques, cuites i en conserva. El reglament descriu les característiques d’aquests fesols, que pertanyen a la classe comercial Navy i que són blancs, rodons i amb un pes que oscil·la entre 18 i 30 g per 100 llavors, al 12% d’humitat. Han de ser conreats en terra volcànica i als termes municipals de Santa Pau –que és el nucli principal de producció–, Castellfollit de la Roca, les Planes, les Preses, Olot, Sant Feliu de Pallerols i Sant Joan les Fonts. La DOP estableix que “la producció de les mongetes de la DOP Fesols de Santa Pau s’ha d’efectuar dins de la zona geogràfica delimitada, ja que és la combinació del germoplasma tradicional amb sòl volcànic, l’època de cultiu i les tècniques de producció el que confereix les característiques particulars al producte final”. La seva qualitat al paladar és molt apreciada.
Llums i ombres per als llegums que aixopluga la DOP
La sobredemanda de proteïna animal i la gastronomia vegetariana són dues de les línies que poden afavorir el consum de llegums en general –són una font molt potent de proteïna– i, per extensió, dels fesols de Santa Pau. Lluís Sunyer ho ha afirmat i ha remarcat que els estudis de mercat revelen que no hi ha prou producció de carn per atendre la demanda mundial dels consumidors i que aquesta és una tendència que s’accentuarà amb els anys. A més, segons ell, a aquesta realitat cal afegir-hi el creixement exponencial del nombre de persones que opten per una alimentació vegetariana. Per contra, els cabirols i el relleu generacional són dues de les principals preocupacions del sector. Els primers fa temps que els envaeixen els camps de fesols i es mengen les plantes. Per això han de protegir els camps amb tanques, i en alguns casos ni amb una doble tanca aconsegueixen frenar-los. Quant al relleu generacional, Sunyer ha recordat que en l’actualitat només es conreen 30 de les 1.000 hectàrees que es poden destinar a aquest conreu, que té camp per córrer quant a promoció.
