Del residu orgànic al bioplàstic

Si no podem destruir el plàstic, almenys el podríem substituir per un compost orgànic. Aquesta és la missió que ha assumit Venvirotech Biotechnology, que ha creat un tipus de plàstic biodegradable a partir de residus orgànics, aplicable a àmbits com el packaging, la impressió 3D i la biomedicina.

Com explica la fundadora i directora general, Patricia Aymà, la iniciativa es va gestar en la recerca que estava realitzant a la Universitat de Barcelona (UB): “Vam aconseguir un bioplàstic a partir de la selecció de bacteris obtinguts de la fermentació de residus orgànics que donen lloc a un nou material, el bioplàstic polihidroxialcanoat (PHA).” Un cop assolida la troballa científica “calia trobar un model de negoci per donar solució tant als residus orgànics com als plàstics”. Aymà va formar part del programa d’emprenedoria Explorer, on va coincidir amb els que després van participar en la fundació de l’empresa, Noelia Márquez i Jordi Margarit.

Els dos principals trets que fan diferent aquest projecte empresarial són, d’una banda, que involucra el client en un esquema d’economia circular tancat, i la seva descentralització, ja que la gestió del residu es fa a les instal·lacions del client per abaratir el cost final de l’operació, amb plantes compactes de grandària reduïda, on s’estabilitza, pretracta i fermenta el residu que donarà lloc al PHA. I en el procés de creació del bioplàstic hi caben tota mena de residus: alimentaris (dolç, fruita i verdures tocades, restes càrnies o restes de producció de llet i vi); agroalimentaris, com restes vegetals; llots de depuradora; purins i altres subproductes. Treballar a casa del client té una explicació irrebatible: “Vam veure que el cost de la logística de transportar el residu era molt alt, amb exemples de biorefineries que no havien funcionat.” Per això, des de la planta de la companyia a Santa Perpètua de Mogoda, es traslladen els VE-Box a les seus dels clients.

Com diu Aymà: “Al client que genera residus orgànics, li vendrem el bioplàstic que li ha de servir, per exemple, per fabricar els seus propis embalatges.” Val a dir que a banda d’aquest model en què es tanca el cercle, hi ha la possibilitat de treballar per a una empresa que després vulgui vendre el bioplàstic, com ara un escorxador a un transformador que treballi per a tercers. En tot cas, convertir en bioplàstic els residus propis pot suposar un estalvi d’entre un 40 i un 70% respecte d’una gestió convencional, i cal fer avinent que algunes empreses paguen entre 60 i 100 euros per tona, i en poden arribar a generar 60.000 a l’any.

Ara mateix, Venvirotech està desenvolupant set proves pilot, després d’una experiència reeixida amb la cadena de supermercats Bon Àrea. Justament, com reconeix Aymà: “Els clients principals poden ser les grans agroalimentàries, que són les que tenen un problema de residus més gran.” Com que no presenta toxicitat, el PHA, un polièster amb propietats semblants a a les del polipropilè, és especialment útil com a embolcall d’aliments, tot i que també té altres aplicacions interessants, com la biomedicina i la impressió 3-D.