La prohibició estatal d'endeutar-se fins al 2012 trasbalsa la majoria d'ajuntaments

Diversos alcaldes de la demarcació consideren que la mesura ataca l'autonomia local i podria fer perdre subvencions

La rebaixa, igual que en el cas de la resta de treballadors del sector públic, és d'un 5% de mitjana. L'estalvi econòmic, però, que es produirà com a conseqüència d'aquesta rebaixa de la despesa en personal municipal tindrà la consideració, segons el decret, de «recursos afectats», i els ajuntaments estaran obligats a destinar-los, en primer lloc, a sanejar el romanent negatiu de l'exercici anterior. En segon lloc, aquests recursos es podran dedicar a amortitzar els crèdits a llarg termini que ja tingui contractats el municipi i, finalment, també es podran destinar, en darrer terme, al finançament d'inversions municipals.

Les limitacions que el govern estatal introdueix a la contractació de crèdits als ajuntaments afecta també, tot i que en menor mesura, els que es vulguin demanar a curt termini. En aquest cas, les operacions estaran permeses per «necessitats transitòries» de tresoreria i els diners s'hauran de retornar al llarg del mateix any en què es demanin. Pel que fa als crèdits a llarg termini, a més de prohibir tota nova operació pública o privada, tampoc es permetrà fer modificacions en operacions ja signades, excepte en aquells casos que redueixin la càrrega financera o el període d'amortització.

Crítics al Penedès

L'alcalde de la capital del Baix Penedès, Benet Jané (CiU), va lamentar que la mesura suposa «tornar a carregar, un cop més, contra l'autonomia local», i va lamentar que la prohibició afecti igualment a ajuntaments que encara tenen capacitat d'endeutament. «Em sembla perfecte per algú que no ha fet bé els deures, però no per a la resta», va criticar. Tot i que segons Jané el decret no afectarà inversions en marxa al municipi (les d'enguany ja tenen els crèdits contractats i l'any vinent s'esperava no haver de demanar-ne cap més), sí que va assenyalar que l'aplicació de les mesures marcades pel govern estatal poden provocar «enrenou» a l'hora d'ajustar-les a aspectes locals, com els convenis col·lectius.

També al Baix Penedès, l'alcalde de Calafell, Jordi Sánchez, reconeixia que «no és just» que s'apliqui aquesta limitació a consistoris que tenen els comptes sanejats.

Renúncies

A l'Alt Camp, l'alcalde del Pla de Santa Maria, Mateu Montserrat, admetia que aquesta decisió del govern redueix les possibilitats de prendre noves iniciatives, però assegurava que la mesura no implicava d'entrada cap trastorn de plans. «Teníem previst acollir-nos al fons Feder per poder rehabilitar l'espai La Fàbrica com a museu i, segurament, no ho podrem fer», lamentava. Els canvis en el model pressupostari de l'Estat també ha implicat que la Generalitat no pagui les obres de la llar d'infants fins que s'acabi la seva execució, «i mentrestant s'haurà de pagar amb diners de l'Ajuntament», sentenciava Montserrat.

A Montblanc, l'alcalde, Josep Andreu, reconeixia que no els «quedarà més remei» que abaixar els sous dels funcionaris, mentre que el regidor d'Hisenda, Joan Mogas, avançava que enguany no estava previst demanar cap crèdit per executar cap obra important. El consistori montblanquí va endegar l'any passat un pla de sanejament i al pressupost que s'aprovarà definitivament el mes vinent ja s'ha aplicat la contenció necessària, segons l'equip de govern.

Desprevinguts a l'Ebre

El decret del govern va agafar desprevinguts els principals ajuntaments de les Terres de l'Ebre, que ahir tenien festa local amb motiu de la segona Pasqua. «Aquest decret acabarà de matar els ajuntaments», va manifestar l'alcalde d'Amposta, Manel Ferré (CiU), que encara va anar més enllà i va assenyalar que per primera vegada a la història l'administració local es veurà obligada a presentar expedients de regulació d'ocupació (ERO) i acomiadar part del seu personal. «És increïble que quan ha sigut l'Estat qui no ha fet els deures i ha gestionat malament els seus recursos ara traspasse les seues responsabilitats a les altres administracions», va afegir Ferré, que també va destacar que aquest decret hipotecarà la capacitat que fins ara tenien molts ajuntaments de crear ocupació i donar faena a l'empresa privada a través de l'obra pública. Segons Ferré, l'Ajuntament d'Amposta té les arques sanejades i tenia possibilitats de contraure algun crèdit per destinar-lo a inversió pública.

«Això ens complica molt la vida», va manifestar per la seua banda l'alcalde de Móra d'Ebre, el socialista Josep Solé Biosca, tot assenyalant que no poder contraure crèdits limitarà molt les inversions locals. «Només podrem invertir els diners que vinguen de les altres administracions», va dir, tot assenyalant que potser de cara al 2011 hauran de limitar i prioritzar la inversió que tenen prevista dins la llei de barris. No obstant això, en el cas de Móra la capacitat d'endeutament que té el consistori és molt baixa perquè ja està gairebé al límit del permès.

Molt menys crític es va mostrar l'alcalde de Gandesa, l'independent Miquel Aubà, que va assenyalar que el seu consistori ja aplica aquestes mesures de contenció des de fa temps. En aquest sentit, Aubà troba «molt lògic» que els ajuntaments no subscriguen crèdits a llarg termini perquè això representa hipotecar els governs futurs. «Crec que cada govern només hauria de poder subscriure crèdits que pogués amortitzar dins la mateixa legislatura», va dir.

Dificultats per als petits

La decisió del govern estatal afectarà també municipis petits, com és el cas de Cornudella de Montsant, a la comarca del Priorat. L'alcalde, Josep Maria Castan, assegurava ahir que, tot i estar «a l'espera», el municipi tenia assumit que s'hauria d'ajustar «el cinturó», sobretot pel que fa als projectes que havien de desenvolupar amb el suport de subvencions d'altres administracions. «Si no es poden demanar crèdits sí que ens tallen les ales per impulsar els projectes que tenen una subvenció. És un peix que es mossega la cua», va denunciar l'alcalde d'aquest municipi amb poc més d'un miler d'habitants.

[Informació elaborada per Sergi Casado, Anna Estallo, Carme Gutiérrez, Azahara Palomares i Roser Royo].

Projectes en perill a Torredembarra

a.p

La impossibilitat de demanar nous crèdits posa en perill el futur de diverses inversions que hi havia plantejades a Torredembarra a curt termini. «Tenim un problema greu sobre la taula», reconeixia ahir l'alcalde torrenc, Daniel Masagué (CiU), que criticava que la inclusió d'aquesta mesura en el decret s'ha fet «amb nocturnitat i traïdoria».

La retallada imposada pel govern estatal pot suposar fins i tot que el municipi perdi subvencions, com la del fons europeu Feder, ja que aquest tipus d'ajuts preveuen que sigui l'Ajuntament qui pagui la meitat de l'obra. En el cas de la subvenció europea, que havia de destinar 600.000 euros a la construcció d'uns dipòsits pluvials, el consistori tenia previst finançar la seva part amb un crèdit que ja no ha estat a temps de contractar. I una cosa similar passa amb el projecte que s'està finançant amb el fons estatal, la construcció d'una nova piscina, que l'Ajuntament volia complementar amb un segon projecte per cobrir l'equipament esportiu, i que ara no es podrà pagar. Els mateixos dubtes s'obririen si el municipi fos escollit per desenvolupar un projecte de la llei de barris, tal com ha sol·licitat. «No ens quedaran diners per fer res. Els ajuntaments ja teníem prou problemes per anar subsistint, i més en municipis de la costa», denuncia.

A Tarragona, el Jaume I i l'EOI, en suspens

el punt

A Tarragona, dos dels projectes que podrien quedar aturats per la retallada en la concessió de crèdits són, precisament, dos dels més reivindicats: l'Escola Oficial d'Idiomes i el pàrquing Jaume I. Pel que fa a l'EOI, l'alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, confia que el projecte –en principi ja se li han concedit els 8 milions que la Generalitat haurà de retornar– tirarà endavant, tot i que va mostrar bastant recels: «En una primera lectura del decret, creiem que no queda afectada perquè només ho estan els crèdits que tramita l'administració, i aquí ho fa el Servei Municipal d'Habitatge.» Quant a l'aparcament de la Part Alta, pendent d'una nova inversió d'entre 5 i 6 milions per fer-lo convencional i perquè acabi donant servei, de moment no quedaria afectat perquè, en aquest cas, qui sol·licitaria el crèdit no seria directament l'Ajuntament, sinó l'empresa d'aparcaments, un ens anònim. Tot i això, Ballesteros no ho va voler assegurar: «Hem fet una lectura rècord del decret.»

«Volen que els ajuntaments tanquen»

r.r

L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel (CiU), es va manifestar indignat pel decret de l'Estat publicat ahir «amb nocturnitat i traïdoria» i es va mostrar confiat que les associacions de municipis hi reaccionen en contra. «És incomprensible que les negligències del govern de l'Estat les haguem de pagar els més dèbils. Si volen que els ajuntaments tanquen que ens ho facen saber», va afirmar Bel. En aquest sentit, l'alcalde de Tortosa va assenyalar que «és incomprensible que es limite la capacitat d'inversió pública dels ajuntaments, independentment del seu estat financer, mentre l'Estat i les comunitats autònomes poden continuar endeutant-se». «Sort que el crèdit per inversions d'enguany ja l'hem subscrit si no se'ns haurien carregat el pla integral del nucli antic», va afegir Bel, que es va mostrar preocupat pel 2011, ja que el seu govern preveia subscriure un crèdit de 3 milions d'euros. «Els ajuntaments grans encara podran maniobrar però per als petits això serà nefast», va cloure Bel.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Tribuna

Memòria històrica

@sninobecerra / Catedràtic emèrit de l’IQS School of Management (URL)

Mantenir l’òrbita

Barcelona
Mariona Serra
Presidenta de l’Associació d’empreses biotecnològiques (CataloniaBio &Healthtech)

“El sistema de salut català és poc permeable a la innovació”

Barcelona

AIS preveu créixer més ràpid amb la integració al grup PFS

Barcelona
S’inicia la campanya de la declaració  de la renda 2023
Informació especial

S’inicia la campanya de la declaració de la renda 2023

Cap del departament fiscal de l’assessoria Lleal Tulsà
DE MEMÒRIA

Alícia Arrufat (1940-2023)

PROFESSOR DE POLÍTICA ECONÒMICA DE LA UB (1967-2016)

Constel·lació en creixement

Barcelona
Informació especial

Símbiosy dona una sortida als residus i els converteix en negoci

El turisme esportiu s’incrementa un 27,4% el 2023

lloret de mar