Catalunya ja supera els 10.000 milions d’euros en exportació agroalimentària
Jordà valora que ni el ‘Brexit’ ni l’escalada aranzelària hagin frenat el progrés de les vendes
El volum va pujar un 1,4% i el valor total, un 8,5%
El valor total de les exportacions del sector agroalimentari de Catalunya va sumar l’any passat un total de 10.677,42 milions d’euros, de manera que és el primer cop que aquestes vendes a l’exterior superen la frontera psicològica dels 10.000 milions, gràcies a un increment anual del 8,5%, el més alt des d’un 2015. En volum de productes, el creixement va ser d’un 1,4%, fins a superar els 6,4 milions de tones. Catalunya exporta aliments i begudes a més de 190 països, principalment europeus, però destins com la Xina, els EUA o el mercat africà són cada cop més atractius.
Les dades van ser presentades ahir per la consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Teresa Jordà, i el director gerent de Prodeca, Ramon Sentmartí, que van confirmar que, per primer cop, Catalunya assoleix el superàvit comercial en matèria agroalimentària. Tots dos van destacar que aquest impuls de les exportacions s’ha produït malgrat un context comercial difícil, marcat pel Brexit i pel proteccionisme ingent de les grans potències comercials. Hi han jugat a favor, però, l’augment de les vendes del sector porcí, sobretot a la Xina, i dels productes de la gamma fine food, especialment als Països Baixos, Polònia, Bèlgica, Itàlia i França. Catalunya ja té 2.760 empreses exportadores regulars, que, juntament amb la resta, han fet que les vendes més enllà de les fronteres hagin representat el 2019 un 21,20% del total de les exportacions del sector a l’Estat.
Supera l’automoció
D’aquesta manera, l’agroalimentari es consolida com el tercer sector exportador de Catalunya, darrere del químic i el de béns d’equipament, i superant per primera vegada el sector de l’automòbil, amb el qual ha anat retallant distàncies en els últims anys.
Dins del sector agroalimentari, el subsector carni manté el lideratge, amb un 37,7% del total de les vendes a l’exterior, més de 4.000 milions facturats i un creixement interanual d’un 9,4%. Després de l’esmentat segment de fine food, que supera els 3.100 milions exportats, la fruita i l’horta queden en tercera posició, amb 862 milions i un increment en valor d’un 4,8%. Les segueixen en la llista altres productes com l’oli, el vi i el cava.
Segons les dades del departament, el sector agroalimentari és un dels principals pilars de l’economia de Catalunya. Amb 38.205 milions d’euros en el conjunt de la cadena de valor (sector primari, indústria de l’alimentació i begudes i indústria auxiliar), el seu volum de negoci equival a un 16,28% del PIB de Catalunya, fet que el situa com la principal indústria manufacturera del país. El conjunt del sector agroalimentari i la seva indústria auxiliar tenen 163.372 treballadors, 57.423 explotacions, 3.922 empreses i 436 establiments.
LA XIFRA
Un model expansiu que també rep crítiques
L’ONG Justícia Alimentària, que promou un model de desenvolupament rural a favor de la sobirania alimentària, reclama un canvi de model agroalimentari basat en la justícia social i la sostenibilitat. En una nota, l’associació demanava ahir que se substitueixi “el model de producció d’aliments per basar-lo en sistemes agroecològics, diversificats i de temporada, menys demandants d’energies fòssils”. Una de les mesures seria “instaurar uns preus mínims per a qui produeix aliments i uns preus màxims per al consum”, ja que un dels principals problemes del sector és, segons l’ONG, “la manca de rendibilitat agrària”. A més de denunciar “l’explotació laboral” en el sector, l’organització suggereix “orientar la producció d’aliments als mercats locals” en comptes de fer-ho cap a l’exportació, una activitat que considera “un error històric, especialment per a la part més feble de la cadena: la producció agrària familiar”.