A veure què fan els estats

Quan els mercats van observar que la crisi sanitària era de dimensions mai conegudes fins ara, la reacció va ser similar a la de la crisi financera del 2008/09, amb fugides generals dels valors de risc, per aixoplugar-se en refugis segurs o, directament, l’abandonament del mercat. Així, hem vist índexs que patien, amb el pas dels dies, caigudes de fins al 29%. Ara ve un temps d’espera, en què, com diu Xavier Teixidó, director de Renta 4 a Catalunya, “hom aprofita per descomptar escenaris de futur, hi ha molt diner disposat a entrar però que roman en espera que s’aclareixi més la situació”.

Les vendes massives que s’han anat evidenciant durant les darreres setmanes, potser han estat fruit de la precipitació: “Els que han venut dels seus fons han llençat els diners, ho han fet sense estratègia i es perdran les pujades.” Estem parlant de l’inversor que procedeix dels dipòsits, i que acostuma a ser presa fàcil del pànic.

Tanmateix, en els mercats “es respira una certa malfiança sobre com l’economia es pot recuperar amb rapidesa, reactivar-se en forma de V, després d’haver estat dopada amb els diners dels bancs centrals”. Amb tot, si la crisi entra en una certa fase d’estabilització, “al mes de maig el mercat podria remuntar”.

Per a Xavier Teixidó, al mercat també li pot costar menar cap a un sender de creixement si la recuperació entre les diverses economies, i mercats financers, no van al compàs. “És difícil que el diner vagi a la Xina, si els altres mercats no pugen, sempre hi ha una interrelació entre els mercats.” I, en aquest sentit, als parquets d’arreu del món caldrà pregar perquè la covid-19 no s’acarnissi amb els EUA, amb milions de morts: “El mercat no tirarà cap endavant si Wall Street no s’enlaira, i la crisi sanitària es pot complicar molt als EUA, si creix exponencialment el nombre de morts.”

Per a Albert Grau, assessor financer d’Argenta Patrimonios, “de cara al futur, les mesures que prenguin tots els països per escometre la previsible crisi, seran les que faran decantar l’avaluació dels actius”. Dona per descomptat que “la borsa rebotarà, però encara hi ha massa incertesa sobre l’evolució de les xifres macroeconòmiques”.

I, quines són les possibilitats d’inversió que pot explorar l’inversor? A parer d’Albert Grau: “És clar que no ha d’anar als mercats europeus, perquè ara mateix no hi ha mesures, per part d’estats i institucions supraestatals, per insuflar liquiditat directament a les venes de les empreses, cosa que realment pot contribuir a la seva recuperació, més que avals o diferiment d’impostos. Això ho han tingut molt clar als EUA, amb la injecció directa de 2 bilions de dòlars.”

Les recomanacions anirien cap a economies emergents, tot incloent la Xina: “Cal tenir en compte que la Xina continuarà creixent a un 5-6% després de superar la crisi sanitària. No només es recuperarà, sinó que en els pròxims mesos, només es recuperaran ells.” Dins d’aquesta opció, s’hi afegirien Corea del Sud, Taiwan i Singapur. Grau també demana posar el focus sobre tecnològiques com Apple i Amazon, que es beneficien per l’empenta que la crisi ha donat al pagament per ús a internet. Filant més prim, cal parar atenció en el sector de l’aviació, que “la crisi reduirà a poques empreses, més eficients”. I per destacar una oportunitat, Grífols, ja que “havia baixat un xic, i això la converteix ser una bona opció de compra”.

El wait and see (‘esperar i veure’) sembla que té consens en el mercat. David Levy i César Molinas, de DiverInvest, tenen clar que cal mantenir la liquiditat a les carteres, tot esperant el senyal dels governs amb les seves mesures: “Pot semblar una estratègia defensiva, però a la llarga és la millor arma.” Són dels que pensen que no cal patir pel deute que es pugui generar, ja que, en opinió d’aquests experts, “no es pagarà mai, com ha passat en el cas japonès, amb un Banc del Japó que acumula un deute equivalent al 250% del seu PIB, sense causar inflació ni tenir conseqüències negatives.”

John Plassard, especialista d’inversió de Miraubaud, vol veure la llum al final del túnel. Remarca com “a la Xina la despesa en consum ha recuperat terreny, fins a assolir el 85% de la mitjana anual, repunta el comerç per via marítima i els països industrialitzats han adoptat mesures d’estímul fiscal de gran volada, amb el compromís de col·laborar amb els bancs centrals per respondre a una crisi que probablement ens aboca a la recessió”.

Aquest analista també veu esperançador que Alemanya faci plans de prestar 822.000 milions a les empreses, i que el BCE hagi anunciat la compra d’actius per un valor de 750.000 milions. També confia en l’efecte benèfic de l’estímul econòmic dels 2 bilions de dòlars que la Reserva Federal ha alliberat als EUA.