Gosbi posa el seu canal en línia al servei dels seus clients
El fabricant d’aliments per a mascotes vol compartir guanys amb el canal de venda especialitzat
El fabricant d’aliments per a mascotes Gosbi s’ha proposat ajudar els seus punts de venda -centres veterinaris i botigues especialitzades- a superar la caiguda radical de vendes generada per la crisi sanitària, i per això els ha ofert la seva plataforma de venda en línia, amb una solució tecnològica que permet als diferents punts de venda redirigir els seus clients a la botiga en línia de la marca, de manera que es puguin beneficiar d’una part del marge de les vendes.
Com diu Isaac Parés, director i fundador de Gosbi: “Volem ser una eina per als professionals que no tenen capacitat logística perquè puguin continuar l’activitat, repartint part del benefici.” Parés remarca que aquesta acció ha estat pensada perquè “el comerç de proximitat es pugui defensar.” A més, la marca donarà el 5% del total de les seves vendes a la iniciativa #YoMeCorono, el projecte social de suport a la recerca sobre el tractament i la prevenció de la covid-19.
La iniciativa respon a la filosofia de Gosbi, una empresa familiar que competeix amb grans grups transnacionals a través de la qualitat i rebutjant situar-se a l’aparador de les grans plataformes en línia multimarca, precisament, diu Parés: “Perquè no volem que ens rebentin la marca.” Parés vol remarcar que la iniciativa s’ha dut a terme més per motius ideològics i per la defensa del comerç de proximitat i dels especialistes, que no pas com a estratègia per donar una empenta al comerç electrònic, que si abans de la crisi suposava un 1% de les vendes, ara ha ascendit al 5%. Com diu Parés: “Hem buscat una reacció del consumidor, que deixi d’interpretar internet pel preu i el vegi com un canal a través del qual també es pot donar suport al petit comerç de proximitat.” I, afegeix, que “sigui conscient que si aquest comerç no pot vendre més barat que la gran plataforma de distribució és perquè aquesta pot esprémer els fabricants amb el marge”.
Gosbi ha mantingut una trajectòria fulgurant dels darrers set anys, en què ha crescut un 7% de mitjana fins a assolir, l’any passat, la fita de 24 milions en vendes, i ha obert mercat en una trentena de països, on es materialitza un 40% de les vendes, amb presència a la Xina, Rússia, Itàlia, Polònia, Croàcia, l’Índia, França o Kuwait. “El creixement s’explica per l’alta qualitat dels nostres productes, naturals, i perquè ens hem recolzat en els veterinaris i les botigues especialitzades”, que a hores d’ara ja suposen uns 4.000 punts de venda, explica Parés.
Des d’un bon principi, Gosbi ha volgut anar a contracorrent, per ocupar una veta de mercat ben específica. Gosbi ha cuinat la seva marca com els seus aliments, a foc lent, amb productes de proximitat i nodrint un catàleg -més de 150 productes- ben variat, en què les receptes contenen uns trenta ingredients diferents, que responen a les necessitats de l’animal: “Molts competidors fan servir mola proteïna vegetal, en lloc de càrnia, i nosaltres fem a l’inrevés, perquè un animal carnívor no pot basar la dieta en cereals.” A més, els productes de Gosbi no contenen colorants, ni conservants ni saboritzants, han bandejat els transgènics i la marca ha estat distingida per PETA, l’associació animalista, com a empresa que no fa tests amb animals per desenvolupar productes. Com diu Parés: “En l’àmbit internacional, aquesta distinció ens ha donat ales, perquè cap dels grans fabricants la té.”
L’empresa de Vilamalla, a banda de la seu central empordanesa, on s’ubica el departament tècnic i l’estructura administrativa, disposa de tres centres de producció, a Barcelona, Osca i Galícia.
protegir la protectora.
El millor amic del “pelut”
Gosbi s’ha beneficiat, com qualsevol empresa del sector de l’alimentació i la cura de mascotes, de la creixent “humanització” de l’animal de companyia en els darrers temps. Com afirma, amb gats, gossos i altres bèsties, “com més va, més forta és la interacció que hi manté l’amo.” Isaac Parés, ha pogut constatar de primera mà com per a moltes persones el seu “pelut” ha esdevingut el seu únic company: “Penso en persones grans que s’han quedat soles, o separades, que tenen al seu càrrec veritables gossos fills.”