“Ens hem sentit abandonats pel govern de l’Estat”

Sí, això passa molt en el sec­tor del comerç, sobre­tot del petit. Però, si en un any nor­mal el per­cen­tatge de boti­gues que moren i d’altres que obren pot estar al vol­tant del 10%, aquest any el per­cen­tatge pot­ser serà tres vega­des supe­rior. Enguany, i per culpa del coro­na­vi­rus, gent que pot­ser no tenia pen­sat tan­car però que estava en una situ­ació econòmica difícil o tenia una edat pro­pera a la jubi­lació o que veu unes pers­pec­ti­ves que econòmica­ment no li són via­bles... aca­barà tan­cant.

La Gene­ra­li­tat va donar 9 mili­ons per al comerç i ara diu que ens en donarà més... És poc però és una ajuda. Però nosal­tres ens hem sen­tit aban­do­nats per l’admi­nis­tració cen­tral, que s’ha des­dit de tot. El govern de l’Estat ni ens ha aju­dat ajor­nant impos­tos ni ha posat diners a fons per­dut... Sí, a fons per­dut!

A veure: estem par­lant de sal­var una empresa, uns tre­ba­lla­dors, uns impos­tos que després aquesta empresa et pagarà... Si sal­ves una empresa sal­ves el tren­ca­ment d’una roda de paga­ments. Ara pas­sa­rem l’estiu com es pugui però a la tar­dor s’haurà tren­cat la roda de paga­ments, hi haurà una moro­si­tat impor­tant entre empre­ses, hi haurà una situ­ació d’atur peri­llosa... i la rea­li­tat del comerç serà que molt petit comerç no tor­narà a obrir tot i voler-ho. Els res­tau­rants, per exem­ple, que ara encara són els més afec­tats: si han fet gent fora i ara només poden obrir una part, quants tre­ba­lla­dors han de tor­nar a aga­far? Els sor­ti­ran els números? També ens estem tro­bant amb una cosa de la qual la gent no parla i és dura: la neteja.

Les nor­mes sanitàries que han de man­te­nir els esta­bli­ments són, a finals de mes, molts diners... Pen­seu que les boti­gues s’han d’ade­quar, s’han de posar mam­pa­res. Després que, cons­tant­ment, s’ha de desin­fec­tar tot i dos cops al dia nete­jar tot l’esta­bli­ment. Després que, si vens roba, l’han de desin­fec­tar cada cop que algú se l’emprova... Les mas­ca­re­tes també valen diners, els cli­ents s’han de ren­tar les mans amb gel hidro­al­cohòlic. Si fas números és una picos­sada i estem par­lant de comerç petit o mitjà, on qual­se­vol des­pesa és molta.

Obrir els comerços, quan es van poder començar a obrir, amb cita prèvia, per exem­ple, va ser un autèntic des­propòsit perquè la gent no hi està acos­tu­mada i no hi anava. Després va venir allò que no podíem fer rebai­xes. Ima­gina-t’ho: totes les boti­gues amb l’estoc de tot l’hivern i no volien que féssim rebai­xes. Però per sort ja ha pas­sat.

Molts han aguan­tat gràcies pre­ci­sa­ment a la venda per inter­net. Als que han tin­gut la sort que esta­ven pre­pa­rats per fer-ho, que tenien la xarxa mun­tada en línia o per What­sApp, els ha anat millor que als altres. En el tema del sec­tor ali­men­tari, per exem­ple, que ha pogut obrir per ser essen­cial i no ha tin­gut pro­ble­mes, sí que l’esta­bli­ment que no tenia una xarxa mun­tada per ven­dre per inter­net ho ha tin­gut pit­jor que els altres.

Cos­tarà perquè ja va cos­tar remun­tar l’ante­rior crisi. Si rebrota la pandèmia i no hi ha vacuna... ales­ho­res això ja se’ns escapa de les mans.