Estem pitjor que fa un any?

Aquest escenari, però, va canviar radicalment des de l'agost del 2008 amb la crisi financera internacional. La darrera etapa expansiva de l'economia espanyola s'ha basat en la forta disponibilitat de crèdit a uns tipus d'interès substancialment inferiors als que estàvem acostumats. Famílies i empreses van poder viure per sobre de les seves possibilitats gràcies a l'entrada de capital estranger, però la desconfiança que va generar la caiguda de grans bancs va fer que es «tanqués l'aixeta» de cop. L'aposta del govern espanyol en aquell moment va ser clara: hem de reforçar el paper dels estabilitzadors automàtics (caiguda dels impostos i augment de la despesa pública com a conseqüència de la reducció de l'activitat econòmica) amb polítiques fiscals de tall keynesià aprofitant el superàvit existent i el reduït nivell d'endeutament públic. No sé si aquest diagnòstic va ser excessivament optimista, ingenu o si realment tenen raó els que assenyalen motius electoralistes, però la qüestió és que probablement va ser erroni: tot i que la caiguda de l'activitat a Espanya ha estat menor a la dels països del nostre entorn, aquesta crisi no ha estat com crisis anteriors i l'atur ha crescut a una velocitat inesperada. A més, el que havia de ser la solució (una major despesa pública i, per tant, un major endeutament públic) avui en dia ha passat a ser el principal problema.

S'ha de remarcar, però, que, de nou, la situació s'ha agreujat perquè la conjuntura internacional no ha estat favorable. Els problemes de Grècia han precipitat la necessitat de reduir el dèficit públic d'una manera molt ràpida.

La reducció era inevitable perquè continuar endeutant-se implica haver de pagar molts interessos en el futur, però podia haver-se fet d'una manera més gradual. Podrien haver-se aplicat altres mesures com ara apujar més impostos o reduir la despesa pública en altres partides? Probablement sí, i s'haurà de fer en el futur, però aquestes altres mesures no haurien tingut ni la simplicitat ni l'impacte a curt termini sobre el dèficit que s'espera aconseguir amb les mesures anunciades. Ara bé, si, tot i que no ens agradin, les decisions preses pel govern sembla que van en la bona direcció, per què el diferencial amb els bons alemanys continua augmentant, és a dir, per què no es recupera la confiança dels inversors? La meva opinió és que no es confia que les decisions adoptades siguin fermes.

A més, el fet que no hi hagi una posició unitària de govern i oposició sobre el que cal fer, tampoc hi ajuda. Esperem, doncs, que les polítiques anunciades siguin fermes, perquè si no és així, tard o d'hora, hi haurà d'haver un ajustament encara més fort, un ajustament que segur que perjudicaria la incipient recuperació que podria començar a finals d'any.

Sí, sembla que hi ha una bona notícia: molts indicadors fan pensar que el pitjor moment de la recessió es va produir durant la primera meitat del 2009 i que a finals del 2010 es podria tornar a crear ocupació, tot i que no als ritmes del passat recent.

Reduir la taxa d'atur costarà, i molt. Ara bé, tal com es pot observar al gràfic adjunt, encara que no s'estigui creant ocupació neta, els ritmes de destrucció d'ocupació mostren una clara desacceleració. Ara l'assignatura pendent és la reforma del mercat de treball.