Asho tanca un acord per codificar els hospitals de Vithas
El contracte coincideix amb el llançament del programari estel·lar de l’empresa amb intel·ligència artificial
La firma de codificació clínica i assessoria hospitalària Asho ha sumat a la seva cartera de clients Vithas, el segon grup hospitalari privat de l’Estat després de QuirónSalud. Per a Asho el contracte significarà passar de codificar 600.000 altes hospitalàries a prop de 800.000 i a reforçar el lideratge en el mercat, millorant la quota que actuament és del 47%. L’empresa gestiona 85 projectes, entre els quals hi ha les altes dels centres de l’ICS. Amb la incorporació de la vintena d’hospitals de Vithas, se’n superarà el centenar.
El grup Vithas és propietat de Goodgrower (instrument inversor de la família Gallardo d’Almirall) i de CriteriaCaixa, amb el 80% i 20%, respectivament. Disposa de 48 centres, 19 hospitals i 29 establiments mèdics especialitzats, dels quals només n’hi ha un a Catalunya: l’hospital Montserrat de Lleida. El hòlding va facturar 535 milions d’euros el 2018 i té una plantilla de 10.600 professionals, que donen servei a 5,2 milions de pacients.
Es tracta d’una xarxa hospitalària que no és homogènia perquè ha crescut a còpia d’adquisicions, per la qual cosa el contracte que ha firmat Asho tindrà diferents nivells d’implicació. Ruth Cuscó, gerent d’Asho, explica que assumiran el 100% del control de l’activitat codificadora només als hospitals que la tenen externalitzada. Mentre que, si la funció és interna, l’actuació de la firma catalana es limitarà a coordinar i proporcionar eines de gestió.
R+D.
El projecte va començar fa uns anys en col·laboració amb Atomian, la firma de solucions basades en la IA (vegeu L’Econòmic del 10 de juny del 2018) , però fa un any Asho va optar per internalitzar la recerca i va incorporar professionals.
Per valorar la importància del progrés tecnològic que significarà el nou producte, cal pensar que la codificació hospitalària ha estat fins ara una tasca d’execució essencialment humana: el documentalista llegia les altes mèdiques, subratllava la informació substancial (malalties, diagnòstics i procediments) i finalment n’assignava un codi. La codificació hospitalària és un llenguatge internacional que permet convertir la terminologia dels metges en un sistema de números i de lletres. El motiu per fer aquesta conversió és molt divers, des d’estadístic fins a la voluntat de controlar la qualitat del servei o assignar recursos a la sanitat (aquest últim aspecte és especialment crític per als centres).
Les eines informàtiques han estat un bon aliat del documentalista, ja que han agilitzat la seva feina i li han donat més fiabilitat, però fins ara no l’han pogut substituir perquè les altes encara utilitzen un llenguatge molt desestructurat la traducció del qual presenta moltes dificultats a l’hora d’automatitzar. Asho té eines com ara Ashoindex i Asho-Coode, que suggereixen codis a partir del subratllat del documentalista. La incorporació de la IA suposa un salt, ja que la màquina fa tota la feina i el paper de l’humà queda restringit al de supervisor. Per aconseguir aquest objectiu, s’ha aplicat el Natural Language Processing (NLP), un àmbit de la IA que habilita els ordinadors per entendre, interpretar i treballar el llenguatge humà. Els informes s’han anat estandarditzant, però encara cada hospital fa servir el seu propi model i cada metge té el seu propi estil i hi ha una part de la professió que encara utilitza el paper en els seus escrits: “Els facultatius més grans són reticents a incorporar els nous formats”, es lamenta Cuscó. Per si tot això no fos suficient, hi ha una certa tendència a desbordar els camps establerts i recórrer a la literatura, fet que complica la tasca de desxifrar. L’evolució de la IA i dels algoritmes ha obert una porta a abordar aquesta dificultat.
ASHO
Caiguda de l’activitat
La crisi sanitària ha afectat molt l’activitat d’Asho. L’empresa factura per cada alta mèdica que codifica i durant la pandèmia s’han ajornat intervencions, s’han suspès proves i tractaments i, fins i tot l’activitat d’urgències, més enllà dels casos de la Covid, ha baixat: “La gent infartada no acudia als hospitals per por del virus”, afirma Sevillano. De les prop de 40.000 altes de mitjana al mes s’ha passat a 10.000 a l’abril. “Ara el problema seran les llistes d’espera i cal veure si hi ha recursos per atacar-les”, diu Cuscó.