La DO Cava davant del mirall

La DO Cava ha fet públic fa pocs dies el seu esperat projecte de reestructuració relatiu a la segmentació qualitativa i a una nova zonificació. En aquest article em centro en el primer dels dos temes, que serà visible en les etiquetes del vi escumós en qüestió a partir del 2022.

Hi haurà dos grans tipus de cava: el de guarda, majoritari en la DO, amb prop del 90% de la producció i amb més de nou mesos de criança, i el de guarda superior, amb tres possibilitats: reserva, gran reserva i paratge qualificat, els quals, respecte a la situació actual, augmenten els temps de criança i passa a ser de 18 a 36 mesos. Pel que fa a la proposta d’ampliar la gamma de caves per la banda alta, no hi ha gaires coses a dir, tan sols que en el cava s’internalitzen la majoria de postulats dels desertors de la DO Cava que no se sentien representats per la marca: des de Corpinnat fins a Clàssic Penedès, passant per Raventós i Blanc. La DO Cava fa seus molts dels requeriments d’aquests productors en matèria de temps de criança, sostenibilitat, terroir... No obstant això, curiosament, no es coneix cap canvi en el preu del raïm que es pagarà als productors.

La proposta de segmentació que fa la DO Cava pretén aprofundir en l’intent històric d’aplegar sota el mateix paraigua vins escumosos de qualitats molt diferents. En aquest cas, diferenciant encara més els caves que es troben en la banda alta de qualitat. No estic segur que aquesta opció resolgui el problema d’identitat de producte de la DO. Més aviat crec que hi ha el risc que accentuï i faci més evident la polarització provocada per l’opció de Henkell-Freixenet i Jaume Serra de centrar-se en el cava barat.

Una empresa no pot fabricar cotxes de gamma baixa i al mateix temps ser la BMW o la Mercedes Benz. Fer les dues coses a la vegada confondria el comprador. Aquest és el repte, difícil, que es planteja, un cop més, la DO Cava. Ja veurem si se’n surt.