Els EUA decideixen nous aranzels a productes europeus
El termini per elevar o mantenir el gravamen s’acabava ahir
Vi, olives, formatge i whisky, entre els afectats
La batalla aranzelària entre els Estats Units i la Unió Europea (UE) estava pendent ahir a l’hora de tancar aquesta edició de viure nou capítol, perquè s’esperava que el govern del president Donald Trump decidís si feia un pas més amb nous gravàmens a diversos productes europeus, com el vi i les olives.
L’Oficina del Representant de Comerç Exterior (USTR, en anglès) va obrir fa mesos un període de consultes públiques sobre la pertinència d’aquesta nova mesura de pressió comercial, que podria representar passar els aranzels actuals d’entre el 10% i el 25% al 100%.
Entre els productes potencialment afectats hi ha el whisky escocès, els vins catalans, espanyols i francesos, les olives gregues i espanyoles i alguns tipus de formatges. Ahir es complia el termini per prendre una decisió sobre si mantenir com fins ara o elevar els seus aranzels.
Trump, qui ha fet del proteccionisme un dels seus pilars polítics, ha insistit reiteradament en les seves crítiques a la UE perquè considera que s’aprofita comercialment dels EUA.
Arma política
Malgrat la insistència de Trump en l’efectivitat dels aranzels com a arma comercial, els empresaris han mostrat els seus recels, especialment enmig de la greu crisi econòmica que viu el país enmig de la pandèmia de la Covid-19.
“En un moment en el qual la indústria de l’hostaleria lluita per la seva vida, qualsevol aranzel addicional tindrà efectes catastròfics i agreujants en els pròxims anys, un cop brutal per a molts”, va dir Michelle Korsmo, la presidenta de l’Associació de Majoristes de Vins i Licors dels EUA, en un comunicat recent.
L’ombra d’una possible pujada va créixer la setmana passada amb l’anunci sorpresa de Trump d’aplicar un aranzel del 10% a l’alumini del Canadà, a penes un mes després de ratificar el nou tractat comercial entre els EUA, Mèxic i el Canadà.
La mesura va enfurismar el govern del primer ministre canadenc, Justin Trudeau, i va avivar els tambors de guerra comercial de Washington amb aliats tradicionals.
La mesura és el darrer episodi de la disputa comercial entre la UE i els EUA arran del conflicte pels subsidis que va rebre el constructor aeronàutic europeu Airbus en detriment del seu rival nord-americà Boeing.
L’Organització Mundial del Comerç (OMC) va determinar l’octubre passat els efectes adversos per a Boeing en relació amb cinc campanyes de venda d’avions que Airbus va guanyar entre 2011 i 2013, i va considerar que el fabricant estatunidenc hagués guanyat si no haguessin existit subvencions per a l’europeu.
Per aquest motiu, l’OMS va donar llum verd als EUA per imposar gravàmens a productes de la UE i el Regne Unit per uns 7.500 milions de dòlars.
Al juny, Airbus va anunciar que renunciava a les condicions preferents en els crèdits concedits per Espanya i França per a la construcció del seu avió A350, que van ser considerats per l’OMC com a ajudes il·legals.
Desconfiança
Després de l’adopció d’aquesta mesura, el comissari europeu de Comerç, Phil Hogan, va sol·licitar al juliol a Washington que aixequés aquests aranzels “injustificats”.
“La Unió Europea ha realitzat propostes específiques per aconseguir un acord negociat en les prolongades disputes transatlàntiques de fabricants d’avions civils i continua oberta a treballar amb els EUA per aconseguir una solució justa i equilibrada”, va dir Hogan.
La UE i els EUA són aliats tradicionals, però des de l’arribada de Trump a la Casa Blanca el gener de 2017 la confiança mútua ha anat minvant reiteradament i tant Washington com Brussel·les veuen amb recel les accions de l’altre costat de l’oceà Atlàntic.