Aràbia Saudita
Reunió del G20
Cimera per a dones sense les dones
Riad, marc d’una trobada en què es tracta el rol de la dona en l’economia
L’estat té dones acusades de promoure la igualtat de gènere
Les reformes fetes no erradiquen la dependència de l’home
L’Aràbia Saudita és un estat compromès amb el progrés social i amb la igualtat de gènere. Aquest és, si més no, el relat oficial que impulsen els dirigents del regne, però l’aparador amb què comptaven per exposar-lo durant aquest cap de setmana podria emetre un missatge desdibuixat per als seus interessos.
Riad, que ocupa la presidència rotatòria del G-20, és el marc des d’ahir i fins avui d’una cimera internacional enfocada a recuperar el creixement econòmic en temps de pandèmia. Hi participen els líders de les vint economies més fortes del món i les autoritats saudites pretenien que les fotografies conjuntes amb Donald Trump, Angela Merkel o Xi Jinping servissin per deixar enrere els draps bruts del país, com l’assassinat del periodista Jamal Khashoggi, la violació de drets humans al Iemen o la repressió interna. Però aquest pla està trobant l’oposició del coronavirus –ha traslladat la trobada a la fredor de les pantalles– i d’algunes activistes del país, que es juguen la llibertat i la salut per denunciar el que consideren una actitud hipòcrita del règim.
Aquesta cimera, que entre d’altres coses aborda l’empoderament de la dona en el món empresarial, té lloc mentre tretze dones a l’Aràbia Saudita afronten judicis sota acusacions com “promoure els drets de la dona” o “demanar la fi del sistema de tutela masculina”. Aquest controvertit sistema, que interpreta el Corà d’una manera rígida, fa que la dona depengui del seu pare o del seu marit a l’hora de prendre decisions en qualsevol àmbit important de la seva vida.
Amnistia Internacional assegura que “les veritables agents del canvi a l’Aràbia Saudita són entre barrots”, i crida els líders del G-20 “a pressionar per l’alliberament incondicional” de les cinc dones activistes que estan empresonades des del 2018. Una d’elles, Loujain al-Hathloul, fa avui 27 dies que es nega a menjar com a protesta perquè les autoritats no li permeten contactar amb la seva família.
Lina al-Hathlou, la germana de Loujain i qui s’ha erigit en la seva defensora pública, ha criticat l’oportunisme de l’ambaixador saudita a Londres, que dies abans de la cimera ha deixat caure que el regne s’estava plantejant alliberar les detingudes sense que la seva declaració anés acompanyada d’accions concretes.
Lina també critica les paraules de l’ambaixadora als Estats Units, que assegura que el règim avança cap a la “igualtat de gènere”. Malgrat que el sistema de tutela masculina ha estat reformat els darrers dos anys, teòricament atorgant més llibertats a les dones, Lina explica a El Punt Avui que “l’anomenada llei de la desobediència contraresta totes les reformes”. “Es diu que ara la dona pot viatjar sense el consentiment de l’home que la tutela, però si aquest home considera que viatjar sense ell implica una desobediència, pot emprar la llei de la desobediència i llavors la dona serà detinguda”, hi afegeix.
Les reformes, diu, beneficien la gent “privilegiada” de famílies obertes, però no canvien res per a les dones que pateixen sota el sistema de tutela. “Els homes tenen dret de vet sobre les noves llibertats”, conclou.