L'Ou de l'Estany, de Serinyà, distribueix un milió d'ous frescos a la setmana
L'empresa també treballa molt el segment dels pasteuritzats, principalment per a la indústria alimentària
L'Ou de l'Estany és un exemple de com han nascut i prosperat moltes de les petites i mitjanes empreses del nostre país. Dos amics de tota la vida –Vicenç Oliver, de Borgonyà, i Josep Dilmé, de Serinyà– van coincidir a Callís –una empresa referent del sector avícola, tancada fa anys– i, al cap d'un temps, van decidir parar-se per ells. Tenien 21 i 19 anys i la falta d'experiència la suplien amb empenta i atreviment. «A aquesta edat fas coses que de més gran no gosaries fer», admeten ara, però sense que se'n penedeixin.
Inicis modestos
Amb un capital inicial de 800.000 pessetes (4.800 euros) provinents dels seus estalvis i l'ajuda de la família, van bastir una incipient cadena de distribució consistent tan sols en dues furgonetes –una, cedida pel pare d'un dels socis i l'altra, comprada de segona mà– i tenien la seu a la casa familiar dels Dilmé. Se'n recorden prou, de la primera venda: quinze dotzenes d'ous a Ca l'Huguet de Besalú, un bar restaurant que ja no existeix. «A unes 60 pessetes la dotzena», hi afegeixen.
Els va funcionar bé des del primer moment. «Però sempre a còpia de fer moltes hores», remarquen, perquè no sembli que va ser fàcil. Els primers anys, la clientela la tenien molt dispersa pel territori. «Això ara ho faríem diferent, potser hauríem d'haver començar per aquí a la vora i anar expandint-nos de mica en mica», reconeixen. El primer empleat –un home que avui continua a l'empresa– el van incorporar el 1990. Va ser un punt d'inflexió en l'evolució de l'empresa.
Creixement
El volum de negoci va anar creixent de manera constant i paral·lelament l'estructura de l'empresa es va engrandir, i es va arribar a la situació actual: 22 empleats, 18 vehicles i una cartera de més de 3.000 clients que consumeixen més d'un milió d'ous frescos a la setmana, sense comptar altres productes que també distribueixen. Tot i que no ho canviarien per la situació actual, es nota certa enyorança dels primers anys: «Hi havia un ambient familiar que a mesura que hem anat creixent, com és lògic, ha costat molt més de mantenir.»
Preparats per al trasllat
La seu, en canvi, continua sent la casa dels Dilmé, una casa a tocar de la C-66, coneguda com a Can Cufí, convenientment condicionada. D'aquí a poc temps pensen traslladar-se al polígon industrial que s'està projectant a Serinyà mateix.
Categories i mides
R. EEls ous que es posen a la venda a la Unió Europea porten escrit a la closca un codi de quinze dígits que explica la manera com s'han criat les gallines que els han post, així com l'estat de la Unió Europea, la província o departament de l'estat, el municipi i l'explotació concreta d'on provenen. Pel que fa a la forma de cria –que en determina la qualitat–, un 0 significa que s'ha produït de manera ecològica (això vol dir, entre altres coses, que l'animal no ha estat tractat amb antibiòtics); un 1, que l'ha post una gallina que es mou en llibertat en un recinte ample; un 2, que prové de cria feta en terra (sense estar en una gàbia), i un 3, que prové de gallines criades en gàbies. La gran majoria dels ous que trobem a botigues i supermercats són del tipus 3. Pel que fa a les mides, els ous es divideixen de manera similar a la roba, amb les talles universals XL (els ous de més de 73 grams), L (de 63 a 73 grams), M (de 53 a 63 grams) i S (menys de 53 grams). Els que tenen més sortida són els L.
Col·laboradors del Mas Casadevall
R. EDes de fa uns mesos, L'Ou de l'Estany col·labora amb la Fundació Mas Casadevall de Serinyà, on resideixen i treballen 36 persones afectades del trastorn de l'espectre autista (TEA). L'empresa destina una part de la venda dels seus productes –concretament, els ous de la modalitat camperola– a finançar la granja que té el Mas Casadevall per criar gallines, els ous de les quals –que precisament són de la modalitat camperola– els usuaris del centre porten a vendre cada dimecres al mercat de Banyoles. L'ajuda serveix per al manteniment de l'equipament de la granja i per a la compra del menjar de les gallines, de manera que per al Mas Casadevall la venda dels ous no suposa cap cost de producció. En el recinte hi ha un centenar d'aus, menades per onze usuaris del centre supervisats per educadors. «El fet de sentir-se útils i poder trencar la rutina els és una teràpia excel·lent», explica el cap del servei de teràpia ocupacional del Mas Casadevall, Pep Mendoza, que elogia el gest de L'Ou de l'Estany perquè, com diu, denota sensibilitat per als problemes socials. Fins ara, només una altra empresa, Ceres Roure de Figueres, havia establert una col·laboració similar.
L'empresa de Serinyà ha portat alguns comercials seus a la granja del mas perquè veiessin directament l'objectiu de la campanya. «En força casos hem notat que els nostres compradors ho valoren», expliquen Oliver i Dilmé, que també admeten que una part del mercat encara no és gaire sensible a aquestes qüestions.
«Cal ser previsor i saber adaptar-te als canvis»
Consideren que una de les claus del seu negoci és que es consolidi una relació de confiança entre ells i el client
R. ESTÉBAN
–
El «magatzem» és la carretera
les dades
En forma líquida i pasteuritzats
r. e
La mateixa empresa, però amb una altra marca pròpia, Ovogirona, comercialitza ou pasteuritzat i productes derivats. Oliver i Dilmé van incorporar aquesta línia fa quinze anys, arran de la demanda que van detectar en el mercat, provinent bàsicament del sector de la indústria alimentària (des del ram dels embotits al dels plats precuinats), l'hostaleria i la restauració d'arreu de Catalunya, però principalment de les comarques de Girona. Es tracta de l'ou sencer o bé la clara i el rovell per separat, en forma líquida (per aconseguir-ne un litre calen cap a 20 ous sencers de talla mitjana), destinat a ser una de les matèries primeres de molta mena de productes industrials. «El que té més sortida és el líquid de l'ou sencer perquè té un ventall més ample d'aplicacions», argumenten Oliver i Dilmé. El producte que porten a supermercats per a la venda al detall és el líquid de clara, en ampolles petites, adreçades principalment a esportistes. A més, Ovogirona també distribueix, pasteuritzats, ou filat, flamets i ou dur, bo i pelat.
L'empresa de Serinyà no participa directament en la pasteurització sinó que porta els ous a una planta especialitzada (Oufil de Cassà de la Selva) des de la qual surten els productes envasats. La línia de productes pasteuritzats encara no és la principal, sinó una línia menor: ara per ara, d'ous durs en reparteixen cap a 18.000 a la setmana i, de la resta d'ovoproductes, en reparteixen cap a 14.000 quilos.
Excedents
L'Estat espanyol actualment és un país exportador d'ous, fins al punt que 4 de cada 10 ous produïts viatgen més enllà de les fronteres. Gràcies a la tecnologia frigorífica, es transporten a destinacions allunyades força dies de l'origen (la caducitat d'un ou fresc s'ha establert al cap de 28 dies). Però a Catalunya la producció d'ous va de baixa perquè de mica en mica es tanquen les granges. Una raó que explicaria aquest fenomen és que aquí les normatives mediambientals són més exigents que en altres zones de l'Estat espanyol. Quant a consum, el país capdavanter és el Japó. «I té una de les esperances de vida més altes del planeta», segons Oliver i Dilmé, per destacar els beneficis d'aquest producte.