Opinió

El retorn de la indústria a Catalunya

A Catalunya la manufactura representava
el 2008 el 20% del VAB, al mateix nivell que la mitjana de la UE 27 i que Holanda, Bèlgica, Dinamarca i Itàlia

El retorn de la indústria significa el paper central que ha de tenir la indústria per al creixement de l'economia. La indústria també és fonamental per sortir de la crisi econòmica i per superar els seus efectes. La meva tesi principal és que Catalunya és i ha de continuar sent una economia industrial. D'una indústria més àmplia i més complexa que la manufactura tradicional. La indústria és el motor principal de les economies avançades que volen créixer. Ja que és la que crea més valor afegit i més riquesa, més ocupació i de més qualitat, més empreses noves, més productivitat i més innovació.

Sentim a dir que cal avançar cap a un model productiu nou, cap a un model industrial nou, cap a una economia del coneixement i de la informació. La meva tesi és que, a Catalunya, ja fa anys que moltes empreses, molt especialment les industrials, estan transformant el model productiu, estan innovant i s'estan internacionalitzant per ser més productives i més competitives. La indústria moderna també és el motor de la transformació del teixit productiu català. És un vector de canvi estratègic per a la innovació i la internacionalització de l'economia i, per tant, per a la seva competitivitat.

Encara hi ha moltes empreses que són indústries manufactureres relativament tradicionals, però cada cop hi ha més empreses que participen i/o controlen tota la cadena de valor. D'una banda, les empreses manufactureres externalitzen parts de la seva cadena de valor, que a vegades pot ser l'activitat productiva però que molt sovint són activitats de servei necessàries per a la producció dels productes: de distribució, transport i logística; operatives (neteja, vigilància), en xarxa (energia, aigua) i intensives en coneixement (enginyeria, consultoria, TIC). Simultàniament, la progressiva especialització i la cerca de més valor afegit donen lloc a l'aparició de serveis lligats a la producció, especialment dels més intensius en coneixement i informació (branding, coaching, serveis tecnològics).

És a dir, al costat de la indústria manufacturera van creixent els serveis relacionats amb la producció i, en les economies modernes, es produeix una creixent interrelació i interdependència entre la primera i els segons, de tal manera que avui ja formen un conjunt econòmicament significatiu i amb contingut i valor propi. Per això s'ha començat a parlar de la nova indústria (per exemple, el govern del Regne Unit) o de la servoindustrial economy en un document molt recent de la Comissió Europea.

Des de l'Observatori de Prospectiva Industrial vàrem encarregar el 2007 un estudi per poder mesurar la importància de la nova indústria/servoindústria a Catalunya. Representava, el 2008, el 57% del valor afegit, el 53% de l'ocupació i el 42% de les empreses del país. Simultàniament, en l'Europa de les regions, el 2001 Catalunya era el 9è territori europeu amb més indústria nova, i el 2008 va passar a ser el 5è, al darrere de les regions Ille de France, Llombardia, Inner London i Obferbayern.

És a dir, la nova indústria és el motor de l'economia del país i del seu creixement i, en el context regional europeu, està molt ben situada. Al mateix temps, també és l'expressió o demostració del procés de transformació del teixit productiu català i la més creadora de noves empreses i noves activitats productives.

És veritat que a Catalunya s'ha produït un procés de desmanufacturació d'una certa importància: la manufactura representava un 33% del VAB a preus constants el 1986 i representava un 20% el 2008. Però no tant un procés de desindustrialització, ja que la nova indústria representa encara el 58% del VAB el 2008. A més, el procés continuat de creixement de les activitats de la nova indústria s'ha produït a partir d'una mínima base manufacturera: a Catalunya la manufactura representava el 2008 el 20% del VAB, al mateix nivell que la mitjana de la UE 27 i que Holanda, Bèlgica, Dinamarca o Itàlia, i força per sobre que el Regne Unit, França, els EUA i Espanya. I aquesta base manufacturera s'ha de mantenir si volem continuar sent un país industrial.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia