Arquitectura sostenible i dret a l’habitatge
En el seu desè aniversari, la cooperativa d’arquitectura i enginyeria Celobert es consolida com a referència en arquitectura passiva i promoció del cohabitatge
La cooperativa d’arquitectura, enginyeria i urbanisme Celobert arriba al seu desè aniversari amb la satisfacció d’haver consolidat, amb els principis cooperatius d’ajuda mútua, un mestratge en arquitectura sostenible, i en la lluita per un planejament urbanístic que posa l’accent en el dret a l’habitatge i en l’apoderament dels usuaris en la concepció del que ha de ser l’edificació.
David Fernández, una de les nou persones sòcies de Celobert, que té quatre treballadores i deu sòcies, recorda que la inquietud principal que hi havia en la gènesi de Celobert era “l’interès de cercar alternatives en l’accés a l’habitatge, com ara la masoveria urbana, la cessió d’ús i les cooperatives d’habitatge, tot seguint els exemples que podíem observar als països nòrdics”. Alhora, hi afegeix, hi havia la intenció “d’ajudar els ajuntaments a dotar-se i desplegar eines d’urbanisme per poder defensar el dret a l’habitatge i a la ciutat”. A més, es tractava d’introduir una manera de fer ben diferent a la d’un estudi d’arquitectura convencional, en què “les decisions es prenen horitzontalment i es respecta la paritat de gènere”.
Des de l’inici, Celobert va treballar braç a braç amb la cooperativa Sostre Cívic, per promoure el cooperativisme en l’habitatge. El cooperativisme va conduir al vessant de la sostenibilitat, la bioconstrucció, per assolir edificacions eficients energèticament, “que poden rebaixar la petjada ecològica d’una construcció convencional”.
Els arquitectes van assumir els estàndards de la certificació Passivhaus, i l’ús de la fusta en construcció. Projectes que han contribuït a fer de Celobert una referència en aquest àmbit han estat Hulohaus (Cerdanyola), “que realment va donar peu a altres projectes”; Can Irati (Centelles), i Evergreen (Cerdanyola). “De mica en mica ens hem anat diferenciant, havíem d’explicar-ho bé però al final el que compta és que la feina es faci bé.” En el cas de la fusta, com assegura Fernández, “Celobert ha aplicat solucions que ningú abans havia fet”: “Ara el que esperem és poder treballar amb recursos fustaires locals.”
Consolidat el pilar d’arquitectura, en els darrers dos anys ha crescut notablement l’activitat en urbanisme, l’elaboració de plans d’habitatge, fins al punt que ja suposa un 40% dels 415.066 euros d’ingressos generats. En aquest sentit, ha estat darrere dels plans d’habitatge de poblacions com ara Gavà, Mataró, Calella, Montgat i el Figaró, a més de redactar, amb la cooperativa LaCol, el pla pel dret a l’habitatge de Barcelona. Una de les obsessions dels socis de Celobert és promoure l’autogestió de la gent per impulsar el cohabitatge, i una de les seves eines és l’Escola Perviure, que ha impulsat amb Fil a l’Agulla i Coopdemà, i que ha esdevingut un espai “d’assessorament tècnic, tant en el vessant arquitectònic com en el jurídic i la mediació, una via de formació en cohabitatge”. De cara al futur, Celobert vol mantenir aquesta “fórmula de treball multidisciplinari”, que els “permet optimitzar valors com ara arquitectura sostenible i urbanisme per a les persones”, i cobeja introduir-se en el disseny d’equipaments per a les persones. “Volem tirar endavant experiències de cohabitatge inclusiu, ja que la crisi sanitària ens ha fet veure que cal millorar els espais per a la gent gran, els nens i els adolescents.” Com diu, “calen menys espais privats i més espais per compartir”.
Molts actors per a Cirerers
El projecte de cohabitatge cooperatiu Cirerers, ubicat al barri de Roquetes de Barcelona, a banda d’esdevenir amb les seves vuit plantes per a 32 habitatges cooperatius l’edifici més alt en fusta construït a l’Estat espanyol, és emblemàtic perquè representa la filosofia de Celobert, com diu David Fernández: “S’hi han involucrat molts actors de l’economia social, en un model en què com a equip tècnic no acompanyem un promotor, sinó les famílies que viuran als habitatges, les quals participen en el procés de disseny i construcció.” A banda de ser un exemple d’edificació passiva, amb una demanda energètica mínima, i fer servir materials de petjada ecològica mínima, el projecte ha volgut respondre a una lògica de convivència en què es potencien la relació i el vincle veïnal, amb espais exteriors d’ús comunitari a cada planta, una mena de carrers replà, o places terrassa d’ús col·lectiu a dues de les plantes.
Cirerers, un projecte iniciat el 2017 que serà una realitat el segon semestre del 2021, neix de l’impuls de l’Ajuntament de Barcelona, que cedeix el solar públic, però ha involucrat actors com ara Fiare Banca Ètica, en el finançament; Sostre Cívic, en la gestió; La Constructora, en la construcció; Arç, en l’assegurança de l’edifici i l’obra; Matriu, en la facilitació; Col·lectiu Ronda, en l’assessorament legal, i, és clar, Celobert, en l’arquitectura i l’enginyeria.
David Fernández està convençut que ara ens trobem “en un moment d’efecte palanca i, si es veuen acabats projectes com el de Cirerers, aquest tipus d’iniciatives aniran agafant interès entre els estudis d’arquitectura”.