El paper del Facebook
L'altre dia em preguntava un alumne al Facebook sobre el significat de Legacy Systems. Ah, sí, «els sistemes llegats». La seva emoticona va ser tan expressiva que vaig deduir que la seva cara real, en aquest moment, havia deixat de coincidir amb la del seu carnet d'identitat. «Sí, ja saps, els sistemes d'informació antics que et trobes a les empreses quan et poses a instal·lar un nou sistema o simplement a mirar el que tens».
Res, no havia vida intel·ligent en aquest planeta. Vaig començar a preocupar-me. Havia d'haver-hi alguna manera d'explicar-li el problema que suposaven aquestes aplicacions a mesura que algú havia fet en algun moment, que unes quantes persones usaven, i que normalment era impossible integrar en el nou programari, o simplement quedaven obsolets i condicionaven el creixement de l'organització, o l'automatització de processos. És un dels problemes més típics dels sistemes d'informació, d'altra banda.
Així que em vaig posar a pensar, però per més que hi vaig donar tombs, com la nena de l'exorcista, no se m'acudia res. Molt em temia, com sempre, que l'insondable món de la tecnologia perdria una altra batalla per a la causa dels comuns mortals.
Així que em vaig oblidar del tema però no d'ell, i vaig començar a pensar en per què tenia alumnes meus al Facebook. Quan vaig entrar en la xarxa social va ser perquè tot el món en parlava, i per peer group pressure (la pressió del ramat). No en feia gaire cas, i acceptava totes les propostes d'amistat que em sol·licitaven, alumnes inclosos. Sóc un home fàcil, ho sé. Fins i tot em vaig inscriure a Màfia Wars per jugar, paret amb paret, amb la meva benvolguda Connie a Munic! Encara sort que em deslliuri de Farmville, per cert, el tamagotxi de tota una nova generació que va dels 18 als 48. No obstant això, passat el temps, i superats els 300 amics, vaig començar a plantejar-me més de debò la utilitat de Facebook per a mi. Vaig començar considerant que els meus dies només tenen 24 hores (quan treballa a Technicolor els 9 dies de la setmana tenien 40 hores, almenys en les setmanes tranquil·les). Així que havia de pensar en la manera d'aprofitar els sistemes per reduir costos de temps o automatitzar processos.
Però espera! Sí! Hi havia una opció. Una epifania digital. Ho vaig veure clar. Podia deixar Facebook només per a la meva família i amics, reduint el cost i temps d'enviar fotos de la meva filla de 3 anys: n'hi havia prou de pujar-les al perfil. Per fi s'acabaria d'omplir comptes de Gmail a força d'enviar desenes de fotos de Lucía a desenes d'amics i família! I ja posats, segmentant millor, utilitzaria Linkedin per als contactes professionals, a més de Xing per als contactes a Alemanya (el seu precursor, Open BC, hi va néixer i hi té més presència).
Perfecte! Problema resolt. Ara bé: com els dic a tots els que vaig acceptar abans de prendre aquesta decisió que ara no entren dintre de la meva estratègia? D'altra banda, alguns a qui no accepto em diuen que hi ha no-amics i no-família en la meva xarxa de Facebook.És complex, cal pensar-hi més, segueixo donant-hi voltes...
