Transitaris en una cruïlla (una més)
Els nolis són més cars, els viatges es fan més llargs i incerts i els costos es disparen. Els transitaris, al costat dels seus clients sofreixen d’igual manera aquestes circumstàncies, amb l’agreujant que han d’afrontar la competència d’uns proveïdors que treballen en un règim de quasi oligopoli en el qual aquests enormes competidors poden obviar les regulacions de la lliure competència sense córrer riscos per la famosa exempció ja citada
La situació en què es troba el transport marítim de contenidors és extremadament complexa i de cap manera favorable als interessos de la càrrega. Ens trobem, des d’una perspectiva d’empreses de serveis, davant uns proveïdors de l’àrea marítima, els armadors, entre els quals deu d’ells controlen el 80% del volum d’aquests serveis i, en conseqüència, controlen l’oferta. Ho fan amb el permís de les autoritats reguladores en els àmbits on exerceixen les seves funcions; en el nostre cas, a la UE, amb el permís de la Comissió Europea, que ha concedit a les diferents associacions d’armadors que presten serveis regulars en el trànsit marítim de la UE l’exempció del compliment de les normes de la lliure competència contingudes en l’article 101 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea, amb el pelegrí argument que “afavoreixen el desenvolupament del comerç marítim”.
Dels deu magnífics citats anteriorment, alguns d’ells de manera pública i decidida, han optat per convertir-se en “operadors integrals”, és a dir, que no sols actuen en el pur transport per mar, sinó també en les activitats que en la implementació de la cadena logística es desenvolupen a terra: manipulació portuària, ompliment i buidatge de contenidors, transport terrestre de contenidors... Assumeixen doncs, íntegrament, la funció d’operadors porta a porta i forcen els seus usuaris a utilitzar uns sistemes digitalitzats de tractament de la informació que posen les seves dades totalment en mans del citat proveïdor.
Ha redundat aquesta situació en benefici del comerç marítim?
En absolut. Els nolis avui són dues-centes i tres-centes vegades més cars que el 2019. L’incompliment dels programes de serveis (regularitat en les escales) dels armadors és superior al 35%. La falta de contenidors als ports de càrrega és un problema que no se solucionarà en la primera meitat del 2021.
Què podem fer els Transitaris?
Hem de continuar lluitant al costat dels nostres clients donant-los el servei, la gestió i la col·laboració integral davant aquests leviatans del transport. Aquesta és la nostra millor arma. Desplegar totes les nostres capacitats perquè els usuaris es trobin abrigallats en tot moment i amb una gestió intel·ligent i clara de les seves necessitats de transport.
També hem de considerar que, encara que durarà algun temps, aquesta situació acabarà, igual que van acabar les famoses “conferències de nolis”, que van constituir una altra situació d’oligopoli encobert per part dels armadors. Els transitaris no ens oposarem a les associacions d’armadors, ni al desenvolupament de serveis conjunts per part seva. Sí que actuarem contra posicions de domini que transcendeixen la lliure competència i el lliure mercat.
I haurem de prendre les mesures adequades per garantir la nostra supervivència en un mercat global i digital. Adquirir les dimensions adequades que mitjançant fusions, adquisicions i integració en xarxes globals ens donin la fortalesa necessària per enfrontar aquesta competència descarnada i, des del nostre punt de vista, abusiva. Implementar les mesures que tendeixin a fer que la nostra activitat estigui plenament adaptada i integrada a les noves plataformes integrals sectorials i institucionals (finestreta única, cadenes de blocs…) que facin els nostres serveis idonis en el mercat.
