Economia

LES NOVES NECESSITATS

Solucions estructurals per a la crisi social

Acadèmics, administracions i entitats coincideixen a valorar que la resposta a la crisi social passa per afrontar qüestions com ara l’habitatge i l’ocupació com a problemàtiques estructurals

Demanen superar les estratègies pal·liatives per anar a l’arrel de la pobresa

Primer acte del cicle #enclaudefutur d’El Punt Avui i la Fundació La Caixa

Cal afrontar un repte cultural en el sentit d’admetre que no hi haurà feina per a tothom i que possiblement hi haurà gent amb feina però que serà pobra.
Quim Brugué
Grup de recerques en ciències aplicades (UdG)
L’ocupació i l’habitatge s’han d’afrontar com a problemes estructurals; afecten qualsevol territori i hi ha un agreujament de les relacions familiars.
Dolors Puigdevall
Directora de Càritas Girona
Una de les principals problemàtiques socials actuals és la dificultat d’accés a un habitatge digne, a pagar-lo o a mantenir-lo.
Maite Boldú
Serveis Socials del Consell de la Selva i UdG

Millo­ren les dades de la pandèmia de la Covid-19 i s’albira la sor­tida de la crisi sanitària, però no hi ha temps a per­dre per afron­tar l’altra crisi a la qual ens ha abo­cat el coro­na­vi­rus: una pro­blemàtica trans­ver­sal amb reper­cus­si­ons en l’àmbit social, assis­ten­cial, econòmic, en ter­mes d’ocu­pació labo­ral, d’habi­tatge i que afecta fins les rela­ci­ons fami­li­ars. La diagnosi de la situ­ació actual i les pau­tes que cal apli­car per fer front a aquests rep­tes van cen­trar ahir el col·loqui Les noves neces­si­tats, orga­nit­zat per El Punt Avui amb la col·labo­ració de la Fun­dació La Caixa, i que va reu­nir un ampli espec­tre de repre­sen­tants dels agents econòmics i soci­als de la demar­cació. L’acte, que se cele­brava al Cai­xa­Fo­run Girona, era el pri­mer dels qua­tre debats que s’ani­ran pro­gra­mant en el marc del cicle #enclau­de­fu­tur i que el direc­tor de rela­ci­ons ins­ti­tu­ci­o­nals de la Fun­dació La Caixa, Sergi Lough­ney, va inau­gu­rar apel·lant a posar sobre la taula “el futur que ens ve” i si pot ser fer-ho “amb una mirada posi­tiva”.

La con­ferència, conduïda pel peri­o­dista Jordi Grau, es va ini­ciar amb una diagnosi a càrrec del catedràtic de la Uni­ver­si­tat de Girona Quim Brugué, apun­tant tres carac­terísti­ques de la situ­ació actual. En pri­mer lloc, una cro­ni­fi­cació de la pobresa que afecta prop d’un 20% de la població. Brugué ho va resu­mir fent un símil amb l’àmbit de la salut: la situ­ació de pobresa ha pas­sat d’una situ­ació tran­sitòria que es podia asso­ciar a una crisi pun­tual a ser una “malal­tia crònica”, amb l’agreu­jant fins i tot que ja es trans­met als fills. Una segona carac­terística és que la pos­si­bi­li­tat de veure’s atra­pat en aquesta situ­ació de pobresa “s’ha demo­cra­tit­zat” i afecta col·lec­tius soci­als que fins ara gau­dien de situ­a­ci­ons esta­bles i que es podien con­si­de­rar a recer d’aquesta pro­blemàtica. Final­ment, Brugué també remarca la diver­si­fi­cació dels per­fils de les per­so­nes afec­ta­des: “S’han aca­bat els este­re­o­tips, ens tro­bem amb situ­a­ci­ons com­pli­ca­des que afec­ten tant pobla­ci­ons joves com gent gran, per­fils que abans no s’incloïen en aques­tes situ­a­ci­ons.”

Radi­o­gra­fia

Aquesta diagnosi acadèmica la va com­ple­tar Dolors Puig­de­vall, direc­tora de Càritas Dio­ce­sana de Girona, amb la visió a peu de car­rer de les enti­tats que res­po­nen a aques­tes emergències. Ho va fer amb dades recents (es van fer públi­ques la set­mana pas­sada): al con­junt de l’Estat espa­nyol, Càritas situa en 6 mili­ons el nom­bre de per­so­nes en situ­ació de pobresa severa; són 2 mili­ons més de les que eren abans de la pandèmia.

Puig­de­vall també va recal­car una carac­terística amb la qual van coin­ci­dir els altres con­fe­ren­ci­ants al llarg del debat: la pro­blemàtica del dret a l’habi­tatge i de l’ocu­pació labo­ral són qüesti­ons estruc­tu­rals, i no pas con­jun­tu­rals. Final­ment, Maite Boldú, cap de la uni­tat dels Ser­veis Soci­als del Con­sell Comar­cal de la Selva, va apor­tar la visió de les admi­nis­tra­ci­ons que afron­ten el repte d’aten­dre les per­so­nes afec­ta­des. Va defi­nir la pandèmia com “un acce­le­ra­dor que ha agreu­jat situ­a­ci­ons que no s’havien resolt ante­ri­or­ment, com la de l’habi­tatge que va explo­tar el 2008. Boldú fa fer una foto­gra­fia de la situ­ació actual amb tres blocs: gent amb difi­cul­tats per cobrir les neces­si­tats bàsiques com ara l’ali­men­tació i l’habi­tatge; un gruix impor­tant de població amb neces­si­tats rela­ci­o­nals, pro­jec­tes vitals tren­cats, situ­a­ci­ons d’aïlla­ment i els seus deri­vats, com la violència o els mal­trac­ta­ments en l’àmbit fami­liar; i, final­ment, també la “neces­si­tat d’auto­no­mia” de les per­so­nes ate­ses i la neces­si­tat d’empo­de­rar-les.

I ara què?

Un canvi de patrons a l’hora d’abor­dar les pro­blemàtiques soci­als deri­va­des de la post­pandèmia i un incre­ment dels recur­sos per apli­car les noves polítiques en aquest àmbit és en el que van coin­ci­dir els tres ponents de la jor­nada. Quim Brugué va aler­tar sobre la dico­to­mia que hi ha hagut fins ara entre inter­venció i aca­de­mi­cisme i recerca, i va lamen­tar que no es coneix prou bé una pro­blemàtica que és alta­ment com­plexa.

Ell mateix va fer una crida a superar la rigi­desa dels pro­to­cols actu­als i, per tant, a impul­sar la inno­vació en l’àmbit social. Per Brugué, cal anar més enllà de la reso­lució de les emergències soci­als amb res­pos­tes con­jun­tu­rals, per resol­dre les con­so­li­da­des amb res­pos­tes estruc­tu­rals. “No pas­sem un mal moment, tenim una estruc­tura soci­o­e­conòmica que ens porta a la situ­ació actual”, va indi­car. També va recla­mar més recur­sos per evi­tar l’ofec amb què, en l’actu­a­li­tat, els ser­veis soci­als s’enfron­ten a la rea­li­tat de la post­pandèmia.

En la línia de com abor­dar les pro­blemàtiques soci­als que ha evi­den­ciat la pandèmia, Maite Boldú va insis­tir en el seu ori­gen estruc­tu­ral i, per tant, en el fet que cal abor­dar-les des de les cau­ses i amb polítiques trans­ver­sals i coor­di­na­des entre tots els agents. “No s’ha de ser reac­tiu, sinó anar a fons i pla­ni­fi­car”, va indi­car. I hi va afe­gir: “Cal posar al cen­tre els ser­veis soci­als.”

Dolors Puig­de­vall va com­ple­tar la recepta remar­cant la importància d’enxar­xar les per­so­nes. Ho va afir­mar després de cons­ta­tar que mol­tes de les polítiques públi­ques que han de pro­te­gir les per­so­nes en situ­ació de pobresa o en risc de pobresa no estan al seu abast per les tra­ves admi­nis­tra­ti­ves i per la bretxa digi­tal. “La inter­venció comu­nitària que es pro­du­eix als pobles, la inter­venció natu­ral dels veïns per inte­grar les famílies nou­vin­gu­des, és un bon exem­ple”, va dir des de la pers­pec­tiva d’una enti­tat com Càritas.

Res­pecte a la bretxa digi­tal, una pro­blemàtica evi­den­ci­ada per tots els tres ponents, Puig­de­vall va remar­car la importància de la for­mació sobre els nous mons vir­tu­als, tant per a adults com per a infants i joves. “Dei­xem els infants sols en un camp de bata­lla”, va dir.

Viure sense tre­ba­llar

Quim Brugué va fer una de les afir­ma­ci­ons més con­tun­dents de la jor­nada, quan va sen­ten­ciar que, en un futur, no hi haurà feina per a tot­hom, i de fet va dir amb con­tundència que el tre­ball no és la solució a les pro­blemàtiques soci­als. “Pot­ser ens hau­rem de plan­te­jar com viure dig­na­ment sense tre­ba­llar”, va indi­car. La pre­si­denta de Càritas va apos­tar per una estratègia que passi pel repar­ti­ment del tre­ball i va insis­tir en la neces­si­tat del petit tant per cent d’impli­cació per­so­nal que això com­porta. Entre el públic, la secretària gene­ral de la Inter­sin­di­cal giro­nina, Àngels Tor­rents, en canvi, va apos­tar per un incre­ment del salari mínim i per acti­var polítiques efec­ti­ves de cre­ació d’ocu­pació. La seva homòloga de Comis­si­ons Obre­res a Girona, Belén López, es va mos­trar en des­a­cord amb l’afir­mació de Brugué i va recor­dar que la pandèmia ha des­ta­cat el valor dels tre­balls assis­ten­ci­als, sovint molt pre­ca­ris. El secre­tari gene­ral de la UGT a Girona, Xavier Casas, va para­fra­se­jar l’excon­se­llera i líder sin­di­cal Dolors Bassa, afir­mant que una feina digna és la millor acció con­tra les desi­gual­tats.

Final­ment, Maite Boldú va rei­vin­di­car el paper dels ser­veis soci­als, que s’han vist des­bor­dats per aques­tes pro­blemàtiques que superen de molt la res­posta que hi poden donar. Per ella, és impor­tant que es doni suport als ser­veis soci­als en el paper de capa­ci­tació, acom­pa­nya­ment i tre­ball amb la comu­ni­tat i que no es vegin reduïts a acci­ons assis­ten­ci­als pal·lia­ti­ves i tràmits. Idees opti­mis­tes i posi­ti­ves, tal com va recla­mar el direc­tor de rela­ci­ons ins­ti­tu­ci­o­nals del grup Fun­dació La Caixa, Sergi Lough­ney, durant la pre­sen­tació de la jor­nada, per fer front a una situ­ació estruc­tu­ral difícil.

Les pro­pe­res con­ferències del cicle #enclau­de­fu­tur trac­ta­ran d’aques­tes pro­blemàtiques de l’àmbit social posant suc­ces­si­va­ment l’enfo­ca­ment en la població jove, el sec­tor del turisme, i les tan­carà un últim debat titu­lat El futur que ens ve. La con­ferència d’ahir, Les noves neces­si­tats es pot visi­o­nar ínte­gra­ment a l’enllaç del canal de You­tube del diar i.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia