Camioners: sense relleu generacional
La falta de conductors limita el creixement de les empreses de transport catalanes
Creuen que la Gran Bretanya és un “avís”
El sector fa anys que reclama l’ajuda de l’administració per professionalitzar i prestigiar la feina
Fa anys que el sector del transport alerta que no hi ha relleu generacional per als conductors de camions que es jubilen. La feina no és atractiva per als joves, la professió està molt desprestigiada, no hi ha oferta formativa pública reglada... Les causes són diverses i, per tant, el problema s’ha d’atacar des de diversos fronts, però els efectes són evidents: no hi ha prou conductors, i menys ara que la demanda s’ha disparat. N’hem vist els efectes a la Gran Bretanya, on el perfecte engranatge de les cadenes de subministrament s’ha fet miques, però els professionals catalans alerten que també a casa nostra hi començarà a haver problemes aviat si no s’hi posa remei. Els informes oficials indiquen que a l’Estat espanyol fan falta més de 15.000 camioners, però les xifres de seguida quedaran curtes. “Cada dia que passa falta més gent, perquè la mitjana d’edat dels conductors supera els 50 anys i es van jubilant sense que hi entri gent nova”, fet que significa que la bola es va fent grossa i “al final no es podrà garantir la cadena de subministrament”, certifica Josep Lluís Aymat, director de la Federació d’Autotransport de Tarragona (FEAT).
Segons la consultora Transport Intelligence, a Europa fan falta fins a 400.000 conductors de camions. Polònia és el país més afectat per la falta de professionals (s’hi busquen 123.000 camioners), seguit de la Gran Bretanya (fins a 76.000) i Alemanya (entre 45.000 i 60.000). L’Estat espanyol se situa al mig del rànquing, amb una necessitat immediata de més de 15.340 professionals. L’informe recorda que s’està produint un “envelliment de la professió” i hi ha poques contractacions noves a causa de “les condicions de la feina i la imatge de la professió”, mentre que la demanda de transport està augmentant. “La pandèmia ha suposat un repte per a la logística i ha agreujat el problema, ja alarmant, de l’escassetat de conductors”, sosté.
A Catalunya, hi ha preocupació, tot i que els professionals esperen que els problemes d’abastiment que està tenint Anglaterra facin obrir els ulls. “La Gran Bretanya és un exemple molt clar del que ens pot passar”, sentencia Yolanda Redondo, secretària general de la Federació Catalana de Transports de Barcelona, Transcalit. L’Europa de l’Est va ser durant anys un molt bon planter de professionals, però també s’ha acabat esgotant. “L’administració comença a ser ara conscient d’un problema del qual fa anys que alertem; és necessari entre tots fer més atractiva la professió i també cal més flexibilitat i eines per part de l’administració”, reflexiona Redondo.
La secretària general de Transcalit lamenta que les companyies de transports noten cada cop més les conseqüències de la falta de conductors. “Si una empresa no té xofers per als seus camions, els vendrà, perquè tenir-los aturats li suposa costos altíssims. Això ja està passant”, lamenta. El sector recorda que la demanda de transportistes és cíclica i hi ha pics de feina –per exemple, amb la campanya de la fruita o les festes de Nadal–, però després de l’aturada imposada per la Covid-19, el mercat torna a necessitar moure grans volums de mercaderies. La demanda encara serà més alta quan es resolgui la mancança de matèries primeres i microxips. Quan n’hi torni a haver, seran els camions els que els hauran de portar amunt i avall.
El carnet, a la mili
L’inexistent relleu generacional està limitant el creixement de moltes empreses. “Tenim clients que necessiten més camions, però no els podem donar resposta. Fins ara suposa renunciar a créixer, però aviat comportarà decreixements”, avisa el director de la Federació d’Autotransport de Tarragona. A casa nostra, molts dels conductors actuals es van treure el carnet de conductor de camions de manera gratuïta durant el servei militar obligatori. Segons els càlculs del sector, fins a un 60% dels xofers actuals han arribat a la feina a través d’aquest mecanisme. Treure’s els carnets necessaris per treballar pot costar fins a 8.000 euros, una quantitat que és una barrera d’accés important.
Com indica Eduard Ayach, president de l’Associació de Transportistes per Carretera de Girona, Asetrans, i de la Confederació Empresarial de Transports per Carretera de Catalunya (Cetcat), una de les reivindicacions històriques del sector és tenir “una formació professional pròpia”. Fa dos anys es va començar una prova pilot en un institut de Vic i el sector reclama que s’estengui a tot el territori. De fet, Asetrans acaba d’inaugurar un nou centre de formació a Girona i està negociant amb el Departament d’Ensenyament que s’hi pugui impartir aquesta FP. “Busquem la figura del conductor professional, que un jove de 16 anys es pugui formar passant per totes les etapes, des de càrrega i descàrrega fins a manipulació de mercaderies, i sortir amb tots els carnets necessaris (el de conduir, el CAP, el de toro, el de matèries perilloses...), però també amb l’aprenentatge de totes les circumstàncies que implica aquesta feina.” Ayach explica que les empreses fa anys que assumeixen la formació dels seus xofers perquè no existeix aquesta oferta reglada, així que ara que Asetrans ha aconseguit un edifici per impartir aquest reclamat grau mitjà a Girona, confia a tancar un conveni amb Ensenyament per poder-lo oferir.
El govern assegura que està treballant per atendre les necessitats del sector “des d’una perspectiva integral”. “La resposta no només ha de ser a partir de l’oferta de cicles formatius, sinó que també pot ser amb certificats de professionalitat, que són una opció més ràpida i flexible”, indica Fabian Mohedano, president executiu de l’Agència de Formació i Qualificació Professionals de Catalunya. Mohedano avança que des de la direcció general d’FP fins al SOC, passant pels diferents departaments implicats, “s’està avançant molt per fer una oferta formativa extensiva al conjunt del territori de cara al curs vinent”.
Els professionals admeten que les dificultats de conciliació són un obstacle inherent a la feina. Pel que fa als sous dels conductors, recorden que depenen molt del conveni de cada demarcació i de cada empresa, tot i que sostenen que no són el principal motiu de la falta de relleu generacional. En aquesta anàlisi conjunta de com es pot fer més atractiva la professió, estan disposats a parlar de tot, encara que deixen clar que la gran assignatura pendent és reivindicar el cost del servei i també la feina que fan els professionals que s’hi dediquen. “Veus un camió a la carretera i molesta; vam ser un sector aplaudit durant la pandèmia, però la memòria és curta”, lamenta la secretària general de Transcalit.