Texans a la recerca d’equilibri
Infinit Denim ofereix moda tèxtil a partir de roba texana reciclada, en una experiència d’economia circular
Com més va, més força pren la circularitat, el reaprofitament de recursos, en l’economia, i un camp ben propici per aplicar-la és la moda tèxtil, com ho fa Infinit Denim, i la seva matriu Back to Eco, amb el seu texà “infinit”.
Abans d’arribar a la marca de moda Infinit Denim, hi ha la iniciativa de què va evolucionar, Back to Eco, pensada per les seves fundadores, Montse Bayén i Núria Nubiola, com una eina per promoure una moda més circular. “Vam provar diversos teixits fins arribar a la roba texana, amb la qual vam dissenyar accessoris com ara bosses que encara són l’essència de la marca”, com assenyala Ivonne Penadillo, responsable de disseny, màrqueting i retail. El 2018 ja és una realitat Infinit Denim, amb una proposta de “moda infinita”, en què hi ha un 75% de reciclatge dels materials dels productes que es confeccionen al seu taller del carrer Bruc: camises, jaquetes, pantalons, dessuadores, vestits, faldilles o bosses. “Moda reciclada i un altre cop reciclable, donat que allò que compris, quan ha finalitzat el seu ús, es pot tornar a dur per reparar-ho i reutilitzar-ho.” Refabricar, però, sota el principi de l’upcycling: és a dir, “reciclar cap a un producte millor, que millora la qualitat del texà postconsum subministrat”. Circularitat vol dir treballar en xarxa, i Infinit Denim obté la seva matèria primera de denim postconsum de donacions fetes per Solidança (Roba Amiga) i de productes no comercialitzables de Levi’s Espanya. Així mateix, el fil i el teixit es produeixen a Catalunya, amb una composició de 30% de denim de texà usat, 20-30% de cotó preconsumit reciclat i 40-50% de cel·lulosa de boscos cultivats de manera sostenible. A la xarxa, en què els límits no van més enllà dels 285 quilòmetres, Infinit Denim-Back to Eco té com a proveïdors Triturats La Canya, a la Canya (Garrotxa), pel que fa als triturats de cotó; Filats Calada, de Santa Eugènia de Berga (Osona), i Tèxtil BCH, de Moià (Moianès), per al teixit. La major part de la col·lecció de moda es fa al taller Back to Eco Association, ubicat a la botiga, i una resta de la producció es realitza a tallers socials amics, com ara Dona Kolors i Estel Tàpia.
Recerca.
Infinit Denim, després d’un 2020 molt determinat per la pandèmia, en què es van assolir 120.000 euros en vendes, ha tancat el 2021 amb 200.000 euros, als quals cal sumar els 120.000 euros de Back to Eco. Però igualment important és que Infinit Denim-Back to Eco ha contribuït a desviar més de 20 tones de texans postconsum dels abocadors i incineradors als quals estaven destinats. Cal recordar que anualment es produeixen més de 5.000 milions de pantalons texans.
Els clients d’Infinit Denim van a la seva botiga del carrer Bruc de Barcelona o recorren a la via virtual, animats pel boca-orella, però cal fer esment d’això: “També subministrem a una vintena de botigues, que comparteixen els nostres valors, gairebé totes ubicades fora de l’Estat espanyol.”
Tot i ser una empresa de moda, Infinit Denim viu al marge de les servituds del mercat: “Volem que el nostre producte sigui atemporal, seguir les modes requereix molta antelació, i nosaltres no volem fer les coses amb presses per arribar-hi.” La marca lliura al mercat no més d’un miler de productes a l’any.
Infinit Denim, però, és per damunt de tot un nou concepte de com es poden fer les coses: “Una marca local que convida el client a entrar a la botiga taller i veure qui li vendrà aquella peça, però també conèixer qui la confecciona i com ho fa, tot des de la perspectiva d’una ètica ambientalista i feminista”, com expressa Ivonne Penadillo.
L’experiència d’Infinit Denim-Back to Eco ha estat prou reconeguda en els darrers anys, amb premis de renom. Com a Back to Eco, cal fer esment del Premi Catalunya d’Ecodisseny 2019 al producte en desenvolupament, de la Generalitat, i el Premi Catalunya al comerç més sostenible de Barcelona, lliurat per l’Ajuntament de la ciutat. Infinit Denim, per la seva banda, el 2020 va ser mereixedora del premi ADI de l’Associació de Disseny Industrial ADI-FAD; i, enguany, del premi IF Design Award, organitzat per World Design Guide.
Escassedat de cotó i reaprofitament
Un dels efectes perniciosos de la pandèmia ha estat l’escassedat de cotó als mercats de matèries primeres, amb produccions tan baixes com les de fa sis anys i la reducció de la superfície de conreu. Això ha provocat que grans marques de moda com ara Zara i H&M s’hagin vist obligades a recórrer al residu tèxtil per complir amb la seva previsió de producció, a més a més de fer un exercici de rentat d’imatge. En els darrers mesos, hem pogut observar com han adquirit molt subproducte de plantes de triatge tèxtil com ara la de l’entitat social Roba Amiga a Sant Esteve Sesrovires (Anoia).