Una dotzena de municipis s’uneixen per estudiar com garantir l’accés als serveis bancaris bàsics als seus veïns
Una de les alternatives és crear entitats de diner electrònic on poder operar sense tenir compte en un banc
Una dotzena de municipis s’han unit per buscar fórmules que garanteixin l’accés als serveis bancaris bàsics als seus veïns, especialment a la gent gran, davant el degoteig de tancament d’oficines i el fet que molts pobles ja no compten ni amb un caixer on treure diners.
Davant aquest risc d’exclusió financera, els membres de la nova Xarxa de Municipis pel Dret als Serveis Bancaris Bàsics, es plantegen, per exemple, alternatives com ara la creació d’entitats de diner electrònic (EDE), on els veïns puguin fer l’operativa corrent sense tenir un número de compte en un banc tradicional. “Com hem fet amb l’energia o l’habitatge, ara treballarem per garantir un altre dret bàsic de la ciutadania”, ha apuntat l’alcalde del Prat, Lluís Mijoler.
La xarxa la formen inicialment els municipis de Castellbisbal, Corbera d’Ebre, el Pinell de Brai, el Prat de Llobregat, la Palma de Cervelló, la Sénia, Montcada i Reixac, Montornès del Vallès, Pallejà, Sant Feliu de Llobregat, Santa Perpètua de Mogoda i Sant Iscle de Vallalta. La voluntat, però, és que molts altres municipis s’hi uneixen per “tenir més força”.
Durant la presentació de la xarxa que s’ha fet al Prat de Llobregat, el seu alcalde, Lluís Mijoler, ha recordat que en l’última dècada han tancat gairebé la meitat de les 40.000 oficines bancàries que hi havia a Espanya, el que ha posat en risc un dret bàsic com és el de l’accés als serveis bàsics bancaris de molta gent. A tall d’exemple, el batlle ha recordat que el barri de Sant Cosme del Prat no compta amb cap oficina bancària avui dia i que a la resta del municipi els tancaments se succeeixen.
Tot i recordar que aquesta no és una competència dels ajuntaments, Mijoler ha deixat clar que actuaran com ho han fet per garantir altres serveis bàsics. “Com veiem que no es plantegen solucions reals a un problema que és molt real, un cop més els ajuntaments prenem la iniciativa i tractem de donar solucions serioses”, ha afegit tot puntualitzant que la xarxa és compatible amb qualsevol altra iniciativa que s’endegui amb el mateix objectiu.
Recórrer a les ‘Fintech’
Els municipis adherits estan estudiant com aprofitar la figura de les Tecnologies financeres (’Fintech’), qualsevol activitat que empri la innovació o les aplicacions tecnològiques per a oferir productes i serveis financers, com a eina per facilitar la creació d’entitats financeres locals.
Tot i que les seves aplicacions i les formes que poden adoptar són múltiples, en l’àmbit local poden contribuir al desenvolupament de serveis bancaris d’àmbit municipal adreçats a cobrir les necessitats bàsiques dels veïns i veïnes i del teixit econòmic de cada territori amb un cost molt inferior, uns 350.000 euros, respecte als 18 milions d’euros que suposaria la creació d’una caixa d’estalvis, per exemple.
Una de les eines que s’estudien son les EDE, que permetrien als veïns i veïnes fer l’operativa corrent i cobrir les seves necessitats bancàries bàsiques sense tenir un número de compte en un banc convencional. Malgrat que no substitueix una banca a l’ús, sí que garanteix serveis bàsics com tenir un IBAN per cobrar una nòmina o pensió, domiciliar els rebuts o associar una targeta de dèbit per pagar i treure diners.
Aquesta figura no necessita necessàriament una oficina física, però es recomana als ajuntaments que en tinguin una per tal d’informar els veïns i veïnes sobre aquesta eina i com s’hi poden adherir si hi tenen interès. És aquí on la feina en xarxa de tots els municipis permetrà que els més petits, els que no poden afrontar la despesa per crear una ADE, puguin beneficiar-se’n també.
Més enllà de la creació dels serveis financers d’àmbit local, la Xarxa de Municipis també demana al govern de l’Estat i a la Generalitat que impulsin una regulació que exigeixi que les entitats financeres hagin de garantir els serveis bancaris bàsics a tota la població. També reclama que les autoritats competents en matèria de consum controlin l’activitat de les entitats financeres i obrin els pertinents expedients informatius o apliquin les sancions corresponents en cas que estiguin duent a terme pràctiques irregulars i abusives.
