Economia

Unió Europea

Brussel·les avala l’entrada de Croàcia a la zona euro a partir de l’1 de gener del 2023

La decisió final al juliol es prendrà a mitjan juliol, coincidint amb la reunió dels ministres de finances de la UE

Serà el vintè país que adopta la moneda única europea i el primer en set anys

La Comissió Europea (CE) ha avalat l’entrada de Croàcia a la zona euro a partir de l’1 de gener del 2023, gairebé deu anys després de la seva adhesió a la Unió Europea (UE).

A l’Informe de Convergència 2022 publicat aquest dimecres, l’executiu proposa que Croàcia adopti la moneda única l’any que ve després de constatar que el país balcànic compleix els criteris econòmics i legals per convertir-se en el vintè membre de l’Eurozona. L’informe, que avalua els avenços cap a la zona euro dels Estats membres de la UE que encara no han adoptat l’euro com a moneda, situa Croàcia com l’únic dels actuals aspirants que està preparat per fer-ho, ja que Bulgària, Suècia, Romania, Polònia, Hongria i la República Txeca encara no compleixen els requisits.

En aquest sentit, la Comissió considera que Croàcia compleix tots els criteris fixats pel Banc Central Europeu (BCE), que tenen en compte l’estabilització de preus, la salut de les finances públiques i els tipus d’interès i de canvi.

Un cop publicat l’informe, Brussel·les preveu adoptar una decisió definitiva al juliol, coincidint amb la reunió els ministres de finances de la UE.

El vicepresident de la Comissió, Valdis Dombrovskis, ha assegurat que aquest és “un moment històric” en el camí de Croàcia cap a la “integració total a la UE menys d’una dècada després de la seva adhesió”. Dombrovskis ha subratllat és un “avenç positiu per a la pròpia Croàcia, perquè portarà beneficis tangibles per a l’economia i els ciutadans. Segons ell, l’entrada de Croàcia a la zona euro farà el país “més resilient”.

L’eurocomissari d’Economia, Paolo Gentiloni, ha destacat que la decisió “reflecteix els grans esforços que han fet les autoritats del país per entrar a l’eurozona”. “Els ciutadans croats poden ara unir-se a 340 milions de ciutadans que ja utilitzen l’euro com a moneda, símbol d’estabilitat en aquests temps de turbulències”, ha afegit.

La presidenta de la CE, Ursula von der Leyen, ha assegurat que l’adhesió “enfortirà l’economia de Croàcia” i també “reforçarà la solidesa de l’euro”.

Un cop publicat l’Informe de Convergència, el pla és que l’Eurogrup arribi a un acord polític per donar llum verda a l’entrada de Croàcia a l’eurozona el pròxim 17 de juny. Una setmana més tard, entre el 23 i el 24 de juny, està previst que els caps d’Estat i de govern  assoleixin el mateix consens polític al Consell Europeu. La decisió final la  prendran els ministres d’Economia i Finances de tota la UE (l’Ecofin) el 12 de juliol, després d’haver consultat al Banc Central Europeu i el Parlament Europeu, que tractarà la qüestió en una de les sessions plenàries de principi de juliol.


Criteris d’adhesió
Els criteris necessaris per adherir-se a l’eurozona són quatre. El primer té a veure amb l’estabilitat de preus, que s’avalua tenint en compte la inflació mitjana dels últims dotze mesos. Per poder rebre el vistiplau de la Comissió, cal que els països candidats presentin una taxa d’inflació similar als tres millors estats de l’eurozona en aquest camp. El valor de referència actual és una inflació del 3,9%, mentre que l’increment mitjà de preus a Croàcia durant els últims dotze mesos se situa en el 4,1%.

El segon criteri està relacionat amb les finances públiques. En aquest sentit, la Comissió requereix als països candidats que no estiguin subjectes a un dèficit excessiu. En el cas de Croàcia, el dèficit l’any 2021 va ser del 2,9% del PIB i el deute públic se situa prop del 80% del PIB. Si bé l’informe alerta que es podria arribar a considerar que les xifres no són les òptimes, preveu que aquestes ràtios milloraran “substancialment” en els pròxims anys.

Pel que fa al tipus de canvi, el document destaca positivament la poca fluctuació en els tipus de canvi del banc central croat en comparació al del Banc Central Europeu.

Finalment, en relació amb els tipus d’interès, el BCE demana que el tipus d’interès a llarg termini –els que fan referència a bons de l’estat- se situïn per sota el nivell de referència de l’eurozona, a hores d’ara en el 2,6%. En el cas de Croàcia, aquest indicador es troba en el 0,8%.


Primera adhesió en 7 anys
La de Croàcia és la primera ampliació de l’Eurozona des de la unió de Lituània el 2015. Després d’aquest país, el més proper a afegir-se a l’euro és Bulgària, que ja està al mecanisme ERM II, l’avantsala de l’euro, i aspira a adoptar la moneda única el 2024.

Tots els socis de la UE, amb l’excepció de Dinamarca –que va negociar una excepció- estan cridats a sumar-se al projecte iniciat el 1999.



economia

La CNMC autoritza la compra del grup funerari Mémora per l’asseguradora Catalana Occident

barcelona

La venda de cotxes de segona mà es dispara un 65% al gener

Barcelona

La inversió estrangera captada per ACCIÓ bat un nou rècord amb 620 milions el 2022

Barcelona
economia

Neix Vera, un nou operador de telecomunicacions a Catalunya

Prospecció al Baix Empordà de naus industrials

la bisbal d’empordà

El ‘boom’ del turisme rural

Barcelona

CaixaBank guanya 3.145 milions en el primer any sencer després de la fusió

barcelona

Impost a la banca: 1.100 milions

barcelona

Torrent diu que s’implicarà “a fons” en el cas Nylstar

BANYOLES