Economia

Microfusa vol obrir escoles de tecnologia musical a Europa

L’escola pensa a establir-se en països com Itàlia, França i Portugal

Microfusa manté des de fa anys convenis amb universitats britàniques

L’escola de tecnologia musical Microfusa, que enguany celebra el seu 35è aniversari, està estudiant la possibilitat d’obrir centres d’ensenyament en diversos països europeus.

“La nostra idea seria estar present en països d’on ara mateix ens venen molts alumnes, per exemple Itàlia, França i Portugal, i per això ja hem tingut contactes amb possibles inversors”, explica el seu CEO i fundador, Ignasi Benavent. Així mateix, pel que fa a Zentral Media, la marca del seu negoci de distribució de sintetitzadors, taules de mescles, programari musical, guitarres i bateries, entre altres eines, que ara suposa un volum de facturació d’11 milions dins del total, també està previst que tingui un recorregut que vagi més enllà de la península Ibèrica. Avança Benavent: “Estem prou contents amb la distribuïdora, i és probable que fem alguna cosa per créixer. De fet, Zentral Media surt d’una absorció i podria entrar en d’altres, sobretot si tinguéssim el suport d’algun grup internacional.”

De fet, aquesta escola que forma en producció musical, enginyeria de so, composició musical, DJ i negoci musical , entre altres facetes d’aquest univers, ja fa deu anys que manté convenis amb centres universitaris britànics, com ara la Salent University de Southhampton, la Universitat de Winchester i el centre Tileyard Education de Londres, on els alumnes de Microfusa completen els seus estudis i reben una titulació d’aquests centres.

Un altre projecte important que Microfusa té damunt la taula és estar dins la formació professional. “Mai no hem estat reglats, perquè veníem de l’àmbit professional. A diferència de l’ensenyament reglat, poc àgil, que ve determinat pel ministeri, nosaltres tenim la capacitat d’estar sempre amatents a detectar canvis tecnològics i socials, així podem veure com en els darrers anys hi ha hagut canvis profunds en la manera com la gent fa música. Ara hi ha nois gravant-la amb el mòbil i, a més, hi ha una gran inquietud per crear música amb el propòsit de portar-la a escena”, explica Eduard Gramunt, director de l’escola. En aquest sentit, afegeix: “L’escola ha anat posant al seu centre de gravetat l’àrea artística, la creació de música i com fer servir adequadament els mitjans tecnològics per interpretar-la. Si abans ens centràvem en la tècnica, ara hem de veure com es pot sonar bé artísticament.” Tenint en compte això diu: “Tractaríem de fer la part d’ensenyament del so en l’àmbit reglat, mentre que la producció musical es mantindria en l’àmbit privat.” Tanmateix, com assenyala Benavent, “hi ha el problema dels requeriments que l’administració imposa, com tenir unes dimensions determinades d’escola, cosa que t’obliga a fer una inversió considerable”. Actualment, entre els centres de Barcelona i Madrid, Microfusa té matriculats 250 alumnes, 100 dels quals a l’escola de Madrid. Des de l’any 2002, Microfusa també imparteix formació en línia.

Amb l’afany pedagògic no n’hi havia prou, i Microfusa aviat es va llançar a vendre tot tipus d’aparells que tenen a veure amb el so. “La passió per tot això ens duia a visitar fires per estar al dia, i així ens va sortir la distribució en exclusiva a l’Estat dels sintetitzadors de tecnologia digital Ensonik, i més tard dels enregistradors de disc dur Soundscape”, recorda Ignasi Benavent. D’aquesta manera, Microfusa es va convertir en una referència ineludible per a tots els estudis de so.

El 1991 es va obrir la primera botiga, a Barcelona, i anys més tard la seva homòloga a Madrid. Val a dir, però, com reconeix Benavent, que “les botigues actualment es troben en un impàs, fa anys que pateixen pèrdues, amb 5 milions d’euros de facturació quan haurien d’estar en els 10 milions”. Així doncs, afegeix: “Hem de veure si tenim la possibilitat de quedar-nos i adquirir alguna botiga per assolir els 10 milions d’euros, i així aconseguir que siguin sostenibles.”

El grup empresarial, financerament parlant, té tres potes clares: la distribució, que assoleix un negoci d’11 milions d’euros, el retail (5 milions) i la formació (1,6 milions). Com explica Ignasi Benavent, “tenir aquestes tres potes ens permet compensar, i quan una de les branques pateix un moment crític, les altres dues serveix de suport.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.