L’FMI rebaixa vuit dècimes el creixement del PIB espanyol d’enguany i el situa en el 4%
També retalla el pronòstic per l’any que ve
La revisió a la baixa és generalitzada i el Fons avisa que la guerra i la inflació poden fer descarrilar l’economia mundial
El Fons Monetari Internacional (FMI) estima que l’economia espanyola creixerà un 4% aquest any, vuit dècimes menys respecte a les darreres previsions, de l’abril passat. Pel que fa al 2023, el Fons indica que el PIB espanyol s’incrementarà un 2%, xifra que suposa una rebaixa d’1,3 punts en comparació amb les últimes estimacions. Aquestes retalles impliquen que l’FMI ajorna encara més el moment en què el creixement de l’economia espanyol recuperarà el nivell previ a la pandèmia.
Segons les dades publicades ahir per l’organisme internacional, la desacceleració de l’economia serà generalitzada, ja que preveu un creixement del PIB a la zona euro del 2,6% (dues dècimes menys que les estimacions fetes a l’abril) i del 3,2% en l’àmbit global (quatre dècimes menys). Malgrat tot, l’organisme encapçalat per Kristalina Georgieva assenyala que l’Estat espanyol serà el país que més creixerà entre les economies més potents de la zona euro, davant d’Itàlia (3%), França (2,3%) i Alemanya (1,2%).
Aquestes males previsions són generalitzades. El Fons ha dibuixat un escenari global més advers del que s’esperava, amb un fre en les principals economies del món que arrossegarà la resta del planeta, sense descartar que pugui empitjorar i porti molts països a la recessió. Segons les previsions presentades ahir, l’economia mundial creixerà només un 3,2% aquest any i un 2,9% el que ve, és a dir, quatre i set dècimes, respectivament, per sota del que preveia fa tres mesos. Per l’organisme presidit per l’economista búlgara, els tres motors econòmics del món –els Estats Units, la Xina i la zona euro– s’estan frenant i això ja està tenint “conseqüències importants” per a l’economia mundial, segons va destacar en roda de premsa Pierre-Olivier Gourinchas, director del departament d’investigació del Fons. A més, va destacar que els riscos de què alertava en el seu informe d’abril ja s’han materialitzat i estan afectant l’economia mundial: l’increment de la inflació, l’alentiment més llarg i pronunciat del que s’esperava de l’economia xinesa i els efectes negatius de la guerra a Ucraïna. L’FMI fa més càlculs amb un altre escenari més advers en què imagina el que pot passar si els preus no es moderen, si hi ha una frenada en sec del subministrament rus del gas a Europa i si l’enduriment de les condicions financeres ofega encara més les economies en desenvolupament. Això, sense oblidar un altre risc més, que la geopolítica impedeixi un desenvolupament normal del comerç mundial. En aquest cas, si es materialitzen aquests riscos, el Fons calcula un creixement global encara més baix, del 2,6% aquest any i només del 2% el 2023, una xifra, aquesta última, que només s’ha registrat cinc vegades des del 1970, sempre durant les principals crisis –1973, 1981 i 1982, 2008 i 2020.
El govern espanyol també retoca les estimacions
L’FMI no és l’únic que rebaixa les seves expectatives. L’executiu espanyol ha retallat la seva previsió de creixement del PIB al 2,7% per al 2023, una retallada de 0,8 punts amb relació a l’estimació feta a final d’abril, a conseqüència de l’impacte de la guerra a Ucraïna. Segons el quadre macroeconòmic presentat ahir per la vicepresidenta segona i ministra d’Afers Econòmics, Nadia Calviño, en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, la previsió de creixement per a aquest any és manté en el 4,3%, tres dècimes per sobre del que augura el Fons Monetari Internacional.
