Economia

Unitat davant Rússia

Els Vint-i-set arriben a un acord per reduir voluntàriament un 15% el consum de gas fins al març del 2023

El text manté la porta oberta a fer obligatòria la rebaixa, però preveu excepcions per a alguns països com ara l’Estat espanyol

La Unió Euro­pea con­ti­nua resis­tint als intents de deses­ta­bi­lit­zació per part del pre­si­dent rus, Vladímir Putin. Just l’endemà que la russa Gaz­prom anunciés una reducció del flux de gas a través del gaso­ducte Nord Stream 1 –que con­necta Rússia amb Ale­ma­nya–, el club dels Vint-i-set va arri­bar ahir a un acord sense pre­ce­dents en matèria energètica. Després d’uns dies inten­sos de debat, els estats de la UE van pac­tar reduir voluntària­ment un 15% el con­sum de gas fins al març del 2023.

“La nego­ci­ació no ha estat fàcil, però hem demos­trat que arri­bar a un acord no era una missió impos­si­ble”, va subrat­llar el minis­tre d’Indústria de la República Txeca i por­ta­veu del Con­sell de la UE, Jozef Síkela, després de la cimera. “Tot­hom entén que el sacri­fici és neces­sari [...] i enviem un fort senyal a Putin, que ha fra­cas­sat en l’intent de divi­dir la UE”, va afe­gir.

La pro­posta, que va ser apro­vada de forma pràcti­ca­ment unànime –l’única excepció va ser Hon­gria–, pretén evi­tar que els estats hagin de pren­dre mesu­res dràsti­ques en el sub­mi­nis­tra­ment durant la tar­dor i l’hivern, quan el con­sum energètic aug­menta. La rebaixa serà voluntària, però el text manté la porta oberta a fer-la obli­gatòria si la demanda de gas es dis­para o si les reser­ves són insu­fi­ci­ents. No obs­tant això, el docu­ment pre­veu excep­ci­ons per a alguns països, que no es veu­rien obli­gats a com­plir amb la xifra pac­tada del 15% per així evi­tar “dis­rup­ci­ons econòmiques”.

Alguns dels països que no hau­ran de com­plir amb aquesta rebaixa encara que es decreti l’alarma en l’àmbit comu­ni­tari seran illes com Irlanda, Malta o Xipre. L’argu­ment és que, com que no estan con­nec­tats amb altres estats mem­bres a través de gaso­duc­tes, els és impos­si­ble reen­viar l’ener­gia que estal­vien. També entren a la llista els països bàltics, que tenen un grau de dependència energètica de Rússia molt per sobre de la mit­jana euro­pea, i els estats que asso­lei­xin uns nivells de reser­ves supe­ri­ors al 80%.

En aquest sen­tit, l’Estat espa­nyol també ha fet valer la seva con­dició de país rega­si­fi­ca­dor i expor­ta­dor de gas perquè se li apli­qui una reducció més laxa. Segons va deta­llar la minis­tra espa­nyola de Tran­sició Ecològica, Teresa Ribera, l’Estat reduirà el seu con­sum fins a un 8% en cas que es decreti l’emergència al con­junt de la Unió Euro­pea.

La ter­cera vice­pre­si­denta del govern espa­nyol va valo­rar molt posi­ti­va­ment l’acord i va recor­dar que l’Estat està dis­po­sat a actuar de forma solidària amb la resta. “Hem demos­trat que la política energètica té recor­re­gut per tro­bar espais de més coo­pe­ració”, va subrat­llar.

LES FRASES

La política energètica té recorregut per trobar espais de cooperació
Teresa Ribera
Ministra espanyola de Transició Ecològica
Putin ha fracassat novament en l’intent de dividir la Unió Europea
Jozef Síkela
Ministre d’indústria de la República Txeca

Pròrroga de les sancions

La Unió Europea va anunciar ahir que prorrogava sis mesos més les sancions imposades a Rússia arran de la guerra d’Ucraïna. A través d’un comunicat, el Consell de la Unió Europea va detallar que les mesures continuaran vigents almenys fins al pròxim 31 de gener del 2023, moment en què es tornarà a estudiar si s’allarguen novament. Les sancions de la UE al Kremlin es van introduir per primera vegada l’any 2014, després que l’exèrcit rus envaís la península de Crimea i posteriorment annexionés el territori a la Federació Russa, i es van ampliar el febrer del 2022, coincidint amb l’esclat del conflicte armat a tot el país. Entre les més destacades, hi ha la prohibició de les importacions de carbó i l’embargament del 90% de les importacions de petroli rus. També són rellevants les restriccions imposades a certs bancs –entre altres Sberbank, el més important del país– i la congelació d’actius d’empreses i oligarques, així com un veto a la comercialització de productes tecnològics, d’armament, matèries primeres com el ferro o l’acer i articles de luxe com ara or, joies i automòbils d’alta gamma.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia