estats units
L’economia dels EUA entra en recessió tècnica
El PIB cau un 0,2% en el segon trimestre de l’any i encadena dues contraccions trimestrals consecutives per la crisi derivada de la guerra d’Ucraïna i la inflació desbocada
El retrocés entre el gener i el març va ser del 0,4%
Els pitjors temors s’han complert. L’economia nord-americana va entrar en recessió tècnica el segon trimestre del 2022 en caure un 0,2% a conseqüència de la crisi global derivada de la guerra d’Ucraïna i de la inflació continuada, després d’haver registrat ja un retrocés del 0,4% els tres primers mesos de l’any, segons les dades publicades ahir per l’Oficina d’Estadístiques Laborals (BEA, per les seves sigles en anglès).
Si un país suma dos trimestres seguits en negatiu, entra en el que s’anomena recessió tècnica, com és el cas; tanmateix, el govern nord-americà no creu que el país es trobi en aquest escenari, en vista de la fortalesa de la seva economia.
L’oficina va explicar que la caiguda del segon trimestre s’ha produït en un context de “continuada inflació”, baixa desocupació, tipus d’interès a l’alça i problemes persistents en les cadenes de subministraments. Segons l’informe del BEA, que calcula un ritme anual de caiguda del 0,9%, aquest retrocés és el reflex de la baixada de la inversió privada, la inversió fixa i la despesa del govern, tant federal com estatal i local, entre els mesos d’abril i juny. Aquestes caigudes van ser compensades, en part, per l’increment de les exportacions i la despesa dels consumidors.
Sense sorpreses
Aquestes males dades no han sorprès ningú, ni la mateixa administració Biden, tot i rebutjar que l’economia nord-americana es trobi en un escenari de recessió tècnica. “Després del creixement econòmic històric de l’any passat, i després d’haver recuperat els llocs de treball del sector privat perduts durant la pandèmia, no és cap sorpresa que l’economia s’estigui desaccelerant a mesura que la Reserva Federal actua per reduir la inflació”, va dir el demòcrata en un comunicat. Tot i això, Biden va insistir que els Estats Units “estan en el camí correcte“ i es va mostrar confiat que el país sortirà “més fort i més segur” de la transició per deixar enrere la pandèmia. El mandatari no va citar en el seu comunicat la paraula recessió i, en canvi, va argumentar que el mercat de treball –una de les fortaleses de l’economia nord-americana– es manté “històricament fort” amb una taxa de desocupació del 3,6% –una situació pràcticament de plena ocupació– i un milió de llocs de treball creats només en el segon trimestre. Va afirmar, a més, que la despesa dels consumidors continua creixent, en una situació de reactivació econòmica.
“El meu pla econòmic està centrat a abaixar la inflació sense renunciar als beneficis econòmics que hem aconseguit”, va destacar Biden.
El mes passat, la taxa d’inflació de la principal economia mundial es va situar en el 9,1%, un percentatge que no es veia des del 1981. En resposta a aquesta situació, la Reserva Federal (Fed) ha apujat els tipus d’interès quatre cops des del març, l’última vegada, dimecres, en un 0,75%, fins a deixar-los en una forquilla d’entre el 2,25 i el 2,5%.
Era la primera vegada en la història moderna de la Fed que pujava dues vegades consecutives els tipus tres quarts de punt, una mesura considerada històrica. En la roda de premsa posterior a la reunió de la Fed, el seu president, Jerome Powell, va considerar que no és “probable que l’economia nord-americana estigui en recessió ara mateix”. A més, va matisar que no considerava que el PIB pogués considerar-se un indicador molt fiable per dictaminar si un país es troba en aquesta situació.
Els grans augments dels tipus aplicats pel banc central nord-americà en els darrers mesos han començat a refredar l’economia i els inversors estan a l’expectativa.
Qui tampoc considera que l’economia nord-americana es trobi en un escenari de recessió és el Fons Monetari Internacional (FMI). L’organisme presidit per la búlgara Kristalina Ivanova va publiar dimarts les seves previsions i va pronosticar que la primera economia mundial creixerà un 2,3% aquest any i un 1% el 2023, uns càlculs que redueixen en un 1,4 i 1,3 punts, respectivament, les estimacions d’abril.
La institució va assegurar que, tot i que no preveu que l’economia nord-americana entri en recessió aquest any ni el 2023, un “petit xoc” podria ser “suficient” per dur-la a aquest escenari.
LES XIFRES
Suport clau al pla fiscal de Biden
El Partit Demòcrata va arribar a un acord dimecres al vespre amb el seu senador rebel Joe Manchin per desbloquejar una versió moderada del pla econòmic del president Joe Biden, que inclou polítiques climàtiques i pujades d’impostos. Manchin va arribar a un acord amb el líder demòcrata del Senat, Chuck Schumer, per donar suport a una iniciativa legislativa que preveu més de 669.000 milions de dòlars per a la reducció del dèficit, programes de seguretat energètica i la lluita contra el canvi climàtic. A més, es preveu ampliar tres anys, fins al 2025, el programa per abaratir i ampliar una cobertura sanitària assequible. Es compta que el Senat comenci a tramitar el text la setmana que ve. Manchin representa el molt conservador estat de Virgínia Occidental i resulta un vot clau per aprovar qualsevol mesura al Senat, a causa de l’ajustada composició actual, en la qual la meitat exacta dels senadors son republicans i l’altra meitat, demòcrates.
