L'arribada d'immigrants impulsa la mobilitat laboral

Els immigrants canvien de ciutat un 11% per motius laborals, mentre que la població espanyola només ho fa en un 3%, tant pel que fa als desplaçaments entre províncies com els que tenen lloc a l’interior d’una demarcació. Segons recull un article del darrer butlletí econòmic del Banc d’Espanya, a la darrera dècada la immigració ha contribuït a augmentar la mobilitat interna en gairebé un punt percentual.

La mobilitat laboral és una de les assignatures pendents de l’economia espanyola per tal de reduir l’atur. Segons les darreres dades de què disposa l’Inem, de 2005, només l’11’5% dels nous contractes d’aquell any van implicar un desplaçament entre demarcacions. Els canvis de residència per motiu de feina es donen preferentment en llocs directius mitjans i alts, i llocs molt especialitzats.

Joves poc flexibles
La resistència a canviar de lloc de residència per motius laborals forma part de l’escassa flexibilitat del jovent a fer sacrificis per trobar feina. Un estudi dels professors José García Montalvo, de la Universitat Pompeu Fabra, i Josep Maria Peiró, de la de València, recull que el 77,4% dels joves de fins a 30 anys prefereixen treballar a la seva ciutat de residència.

Montalvo i Peiró van crear un “índex de flexibilitat”, que mostra la disponibilitat als canvis d’horari, geogràfics i de lloc de treball, entre d’altres. Els joves que viuen amb els pares resulten ser els menys flexibles, i els més flexibles són els immigrants. Les dades de l’empresa de treball temporal Adecco indiquen que la resistència a la mobilitat arriba a l’extrem que joves de Sabadell rebutgen anar a treballar a Terrassa.

Quan els nouvinguts han de triar un lloc inicial per viure, el factor més rellevant és la xifra d’immigrants que ja hi són, segons l’article del Banc d’Espanya. Després, les variables laborals prenen més rellevància. El 60% d’immigrants que van crear una empresa van triar Madrid, Catalunya i el País Valencià per fer-ho.