L’euro torna a caure per sota el dòlar per la por a una recessió
La divisa europea assoleix el nivell més baix en dues dècades
El Bundesbank espera una inflació de dos dígits per a aquesta tardor i veu “més probable” la recessió
El temor a una recessió a la zona euro aquesta tardor per l’impacte de la guerra a Ucraïna torna a posar pressió a la moneda comuna. L’euro va marcar ahir un nou mínim de vint anys i es va arribar a cotitzar durant unes hores per sota del dòlar, una situació que ja es va donar a mitjans del mes de juliol passat. Quan l’euro va començar a circular es va situar a mínims. Enrere queden ara els anys en què la moneda europea va arribar a ser 1,6 vegades més forta que el dòlar, com va passar durant la crisi financera del 2008. Des d’aleshores la tendència ha estat cap a la depreciació. La divisa nord-americana s’ha revalorat respecte a la moneda comuna i aquest estiu s’ha situat en la paritat, és a dir, un euro per un dòlar. Durant unes hores, ahir, fins i tot va caure per sota. La nova caiguda de la moneda única arriba després que divendres al vespre Moscou anunciés una altra suspensió del subministrament de gas europeu a través del gasoducte de Nord Stream 1 a final de mes. Els diferents ritmes de pujades dels tipus d’interès per part dels bancs centrals, la guerra d’Ucraïna, la preocupació per l’agudització de la crisi energètica i el temor a una recessió estan contribuint a impulsar el dòlar, considerat un valor refugi.
Tot i que s’espera que el Banc Central Europeu (BCE) torni a apujar els tipus en la seva reunió del pròxim mes de setembre, la contundència de la Reserva Federal dels Estats Units en la lluita contra la inflació sembla tenir molt més pes en el mercat de divises, reforçant el dòlar i debilitant l’euro.
La moneda comuna mostra el desavantatge que afronta la zona euro davant els EUA davant un escenari de recessió. Tot i que no hi ha dades concloents, la inflació podria haver tocat sostre als Estats Units, segons les dades del juliol, que mostren una moderació dels preus, mentre que a la zona euro la inflació sembla no tenir aturador.
Ahir mateix, el Bundesbank (banc central d’Alemanya) va considerar altament probable que la locomotora de l’economia de la zona euro experimenti una contracció en el segon semestre de l’any i que la inflació arribi fins al 10%, amb l’impulsa del preu de l’energia i per altres factors. La contracció podria desembocar fins i tot en una recessió el primer trimestre del 2023, segons indiquen els experts del Bundesbank en el seu informe mensual de l’agost. En el segon trimestre del 2022, Alemanya ja va viure un estancament de l’economia.
LA DATA
La Xina rebaixa els tipus de referència per als préstecs
El Banc Popular de la Xina (BPC, el banc central xinès), va anunciar ahir que rebaixarà cinc punts bàsics, del 3,7% al 3,65%, el seu tipus de referència per a préstecs per intentar estabilitzar el mercat immobiliari. La taxa referencial per a crèdits (LPR en les seves sigles en anglès) a un any havia registrat l’última variació al mes de gener, quan el banc central la va retallar des del 3,8%. Així mateix, la institució va anunciar una rebaixa de 15 punts bàsics, del 4,45% al 4,3%, per a la LPR a cinc anys, després d’experimentar una reducció similar al maig. Aquestes decisions compleixen amb les expectatives d’analistes i inversors del fet que el BPC mouria fitxa davant les dades que evidencien un alentiment en la recuperació de l’economia nacional. Fa una setmana, la institució ja havia anunciat rebaixes de deu punts bàsics en els serveis de préstecs a mitjà termini (MLF) i els acords de recompra inversa (repos), importants eines de finançament del sistema bancari. La LPR es calcula a partir de les contribucions als preus d’una sèrie de bancs –inclosos petits prestadors– i té com a objectiu rebaixar els costos de l’endeutament i donar suport a l’“economia real”.