L’economia es recupera però a ritme insuficient

Després de la patacada que ha suposat més d’un any d’aturada pràcticament total per les diferents onades de la covid, l’economia catalana va pel camí per recuperar-se. Però tot i que aquesta recuperació sigui una realitat, encara va a un ritme insuficient per refer-se del tot. Aquesta és la principal conclusió de l’estudi que cada any presenta el BBVA en l’anomenat Anuari comarcal i que constata que l’economia catalana va créixer un 5,8% el 2021. Tot i ser una dada per a l’optimisme, queda més de 6 punts per sota de la intensa contracció del PIB del 2020. Segons va explicar ahir l’autor de l’informe, el catedràtic d’economia de la UAB Josep Oliver, Tarragona (+7,4%) i Girona (+6,9%) són els territoris que més es van contraure durant el 2020 i els que més han crescut el 2021. Tot i això, també són els que tenen “més camí per córrer”, i no recuperaran els nivells precovid fins al 2023. En canvi, Lleida (5,8%), les Terres de l’Ebre (5,1%), l’àrea metropolitana (5,5%) o les comarques de muntanya (4,2%) registren increments menors, però s’espera que escurcin les distàncies respecte del 2019, amb molta probabilitat, aquest mateix 2022. L’explicació per a això és senzilla: les comarques de muntanya, les de Girona i el Camp de Tarragona, les formen poblacions en què el turisme té molt pes. La pandèmia va fer que fossin les més afectades per la pèrdua de l’activitat turística, i tot i que la situació s’ha redreçat encara no està al cent per cent com abans. En canvi, les comarques de Catalunya “més industrialitzades i amb més pes manufacturer”, i per tant amb menys pes relatiu del sector serveis, s’estan recuperant més ràpid de les conseqüències de la covid-19. Segons el catedràtic, aquestes zones podrien recuperar ja aquest any els nivells de PIB previs a la pandèmia. Les més dependents del sector serveis no ho podrien fer fins, almenys, el 2023. En aquest sentit, Oliver va pronosticar que si la guerra d’Ucraïna no escala més i no hi ha una altra onada de covid, la recuperació general seria una realitat a partir de l’abril del 2023. “Sortir de la situació prèvia a la pandèmia no és una tasca fàcil, i algunes zones tenen més camí per recórrer abans de poder reabsorbir el que es va perdre”, va reflexionar.

En l’anuari s’analitza com l’economia catalana va entrar en col·lapse el 2020 per la caiguda inèdita del PIB (un 11,7%), i que això va fer que la contracció del teixit econòmic fos superior a la de regions europees similars. Així, va posar d’exemple Hannover (-4,2%), Baden-Württemberg (-5,4%), la Llombardia (-8,7%) o el Vènet (-9,5%). Tot i que el PIB català encara no ha recuperat els nivells del 2019, sí que ho ha fet pel que fa a ocupació durant el 2021, ja que l’afiliació va créixer un 3,6%, fins als 3,4 milions d’afiliats, i va recuperar el nivell de llocs de treball del 2019.

Sectors destinats al que Oliver anomena “serveis personals” s’han anat recuperant a bon ritme. És el cas del comerç, l’entreteniment, la restauració, l’hostaleria o el transport. Tot i que el 2021 la situació pandèmica es va començar a esmorteir, no serà fins l’any vinent, quan es tinguin les dades d’aquest 2022, que es podrà fer un balanç complet pel que fa a la recuperació d’aquests sectors. L’agricultura va créixer un 2,9%, sobretot en el vi i el raïm, la fruita fresca, la seca i els cítrics, i en la construcció es va registrar un increment de l’1,6%, menys que l’augment d’afiliacions (+4,9%).