L'hora de l'habitatge protegit

La vivenda protegida o social és la gran esperança de les promotores immobiliàries. En un moment en què la comercialització de pisos ha caigut en picat, els empresaris del sector s’agafen a l’habitatge protegit per mantenir un mínim d’activitat, fins que escampi la crisi residencial i es recuperin les vendes.
El Pacte Nacional per l’Habitatge, signat sense reticències per les patronals immobiliàries el novembre passat, preveu la construcció de 160.000 habitatges de protecció en el període 2007-2016, és a dir, més de 17.000 anuals. Aquesta xifra se situa molt per sobre de les vivendes socials iniciades en els últims anys a Catalunya. “El cicle expansiu que ha protagonitzat el mercat residencial lliure en el període 1997-2006 ha estat una de les raons de l’escassa construcció d’habitatges socials”, reconeix el departament de Medi Ambient i Habitatge en l’informe sectorial del primer semestre del 2007.

En el període 1998-2006 es van començar, de mitjana, 6.542 vivendes socials anuals a Catalunya. “Les promotores hem tingut molta feina amb els pisos del mercat lliure, que es venien com a xurros, i no ens hem donat pressa per tirar endavant els protegits” explica un alt directiu d’un grup immobiliari català.

En els últims anys la participació de les empreses privades en la construcció d’habitatges protegits s’ha situat al voltant del 20% del total de vivenda social. Així, han deixat el lideratge d’aquest segment a promotors sense ànim de lucre, amb una limitada capacitat d’actuació.

Aquest desinterès ha provocat un important dèficit de vivendes socials a Catalunya, que se situa a la cua de l’Estat en aquest tipus de prestacions. I són precisament els promotors privats, que en el seu dia van arraconar el segment protegit, els encarregats ara d’aixecar un parc que miri de cobrir les necessitats de Catalunya en aquest àmbit. “Les immobiliàries privades estan passant per una etapa de poques vendes i estan molt interessades a entrar en el negoci de l’habitatge protegit”, repeteix una vegada i una altra el conseller d’Habitatge, Francesc Baltasar.

Accés al sòl
Enric Reyna, president de l’Associació de Promotors i Constructors d’Edificis de Barcelona, la gran patronal catalana del sector, ja s’ha mostrat disposat a construir els habitatges de protecció que calgui si les administracions els faciliten el sòl.

I aquest accés a la primera matèria per construir pisos ha quedat recollit –en el pacte i la llei que el complementa– en les anomenades àrees residencials estratègiques, és a dir, noves àrees d’urbanització amb un mínim del 50% d’habitatge social. Les pactades fins ara pel govern amb un total de 50 municipis –se n’esperen més els propers mesos– sumen un total de 835 hectàrees, que poden acollir gairebé 50.000 vivendes, la meitat de protecció.