El suro, més sostenible
Treball ·
La Fundació Institut Català del Suro tanca el 2022 amb una aposta per minimitzar l’impacte de la indústria en el medi ambient
El departament d’R+D+I ha estat clau, amb 15 projectes amb 47 empreses i centres de recerca externs que hi col·laboren
La Fundació Institut Català del Suro (ICSuro) ha tancat el 2022 amb un important i clau procés d’autoavaluació enfocat a minimitzar l’impacte social, ambiental i econòmic del sector surer. Un treball que parteix de la sensibilitat ambiental per assolir tot el potencial de gestió de la surera catalana cap a un model productiu sostenible. En aquest sentit, les xifres, que l’entitat valora com a positives, parlen per si mateixes, ja que recullen un increment del 21% del nombre d’analítiques per a les indústries tapera i vitivinícola realitzades al Cork Center Laboratory respecte a l’any anterior i la realització del balanç del bé comú. Un treball intens que se sosté en bona part en la tasca d’investigació.
Durant el 2022, el departament d’R+D+I s’ha reafirmat com un dels puntals de la fundació, treballant en quinze projectes amb socis de negocis de dotze països diferents i col·laborant amb 47 empreses i centres de recerca externs. També s’ha fet formació a més de 300 persones dels àmbits de l’enologia, la sommelieria i el disseny i s’ha assessorat una vintena de persones que han presentat noves iniciatives relacionades amb el suro.
Tres grans eixos
En aquest període, que ara s’ha tancat, l’Institut Català del Suro ha treballat en tres eixos clau: els projectes de recerca, tant en l’àmbit nacional com internacional; els controls de qualitat per a les indústries surera i vitivinícola que presta el Cork Center Laboratory, i, finalment, la comunicació i la formació per fer arribar arreu les propietats úniques del material surer. També ha estat rellevant el treball de comunicació que es porta a terme per crear sinergies i conscienciar de les tasques que es porten a terme. En aquest sentit, i a escala digital, s’han rebut 16.700 visites al web i, a més, s’ha incrementat el nombre de seguidors a totes les xarxes socials de l’ ICSuro.
Treball i compromís
Un dels objectius que es tenen molt presents és conscienciar sobre la demanda industrial de la matèria primera. Aquest punt és important en vista de l’increment dels incendis forestals. Una realitat que, i segons les dades, permet ser optimista, per anar cap a una economia sostenible. Albert Hereu, director de la Fundació Institut Català del Suro, explica que les dades de l’any passat, basades en el que considera un model de gestió eficaç, són optimistes i avalen que els projectes de futur vagin en aquesta línia sobre la relació amb el medi ambient: “Hem encetat un 2023 ple de reptes, com, per exemple, assolir tot el potencial de gestió de la surera catalana cap a un model productiu sostenible”, remarca, i hi afegeix que “cal adequar la demanda industrial de la matèria primera perquè pugui fer front a les amenaces dels incendis forestals i al canvi climàtic”.
Un treball i, a la vegada, un compromís ètic, que es basa en un compromís d’autoexigència i, molt especialment de transparència. En aquest sentit, Joan J. Puig, president de la Fundació Institut Català del Suro, valora que el sector del suro és molt potent: “El sector és més viu que mai i, amb l’exercici d’autoexigència i transparència que representa aquest pas endavant, volem transmetre als nostres socis, col·laboradors i clients el compromís de la fundació, tant amb la tasca que fem com amb la manera com la despleguem.”
Aquest darrer any, amb aquest exercici de transparència que vol recollir el balanç, s’ha volgut incidir especialment, segons explica Joan J. Puig, en el compromís que té tot el sector surer no sols amb l’entorn natural i paisatgístic de la sureda i el seu model econòmic, sinó també amb el bé comú i l’ètica dels models que han de ser sostenibles en el temps. “Parlem d’una manera de fer que creiem que és el futur –diu Puig sobre aquesta aposta–, i estem segurs que ens ajudarà a aconseguir els nostres objectius sectorials.”
Aposta per una economia circular
La Fundació Institut Català del Suro (ICSuro) ha recuperat, en col·laboració amb la Barcelona Wine Week, 4.500 taps de suro que es destinaran a projectes d’economia circular. L’objectiu és donar un nou ús a aquest suro que, malgrat haver complert la seva funció com a tap, conserva la majoria de propietats, com la resistència al pas del temps i l’aïllament tèrmic i acústic. Albert Hereu, director de la Fundació Institut Català del Suro, explica: “Amb projectes d’economia circular com l’Alcorke, que vol reutilitzar taps de suro, volem donar una sortida als milers de tones utilitzades que es generen anualment i que són l’únic element de la cadena de valor del suro que ara per ara no té una funció més enllà del seu compostatge.” Es tracta d’accions estratègiques com el reciclatge de taps, però també el càlcul de la petjada de carboni o l’aposta pel màrqueting per mitjà del disseny dels taps de suro, el sector surer treballa per reforçar la cultura del suro dins del sector vitivinícola i que els cellers vegin en el tap un aliat no només per aconseguir l’òptima evolució dels seus vins, sinó per augmentar la sostenibilitat dels seus productes. En aquesta línia, l’ICSuro ha participat en una jornada sobre ecodisseny i sostenibilitat del sector vitivinícola en aquesta BWW juntament amb la Federación Española del Vino, Ecovidrio i el Grup Freixenet.
L’efecte positiu del suro en els vins escumosos
J. Trillas
L’any 2022 ha estat també el del tancament d’un projecte de cinc anys. L’objectiu era determinar l’evolució de la permeabilitat a l’oxigen al llarg de les diferents condicions de fabricació dels taps de suro i l’efecte d’aquest paràmetre en el vi tranquil i escumós. Per això s’han estudiat diverses variables en el procés de producció i fabricació, s’ha validat la rellevància del procés productiu dels taps de suro en la seva permeabilitat i en l’evolució del vi, i se n’ha determinat la influència en l’evolució dels vins tranquils i escumosos.
L’objectiu principal d’aquest estudi era corroborar si les diferències identificades en laboratori de l’assaig de permeabilitat a l’oxigen dels taps de suro es podien apreciar en el vi. L’assoliment d’aquest propòsit ha permès, d’una banda, validar el mètode d’anàlisi i, de l’altra, adquirir coneixement sobre el procés d’elaboració dels taps de suro i la seva influència en la permeabilitat a l’oxigen. El projecte GO-OTR va permetre identificar en l’àmbit del laboratori determinats paràmetres del procés productiu dels taps de suro com a factors importants en l’evolució de la seva permeabilitat. Aquest projecte es va crear gràcies a les investigacions generades durant el projecte GO-OTR, finançat per Grups Operatius de l’Associació Europea per a la Innovació (AEI), que va començar el 2017 i va acabar l’any 2020.
Segons Joan J. Puig, president de la Fundació Institut Català del Suro, el coneixement adquirit en l’àmbit de projectes ha permès afinar l’oferta del laboratori Cork Center i donar resposta a les necessitats reals dels cellers.
Un treball que, segons explica Albert Hereu, director de la fundació, ha ajudat a entendre millor el procés de transferència d’oxigen del tap de suro i el vi. Això ajudarà les empreses d’aquest sector a millorar el procés productiu d’elaboració de taps de suro per oferir les màximes garanties als cellers sobre el producte surer. A més de fer-los entendre que el tap de suro és una eina enològica que cal percebre com un aliat per aconseguir la millor versió del seu producte vitivinícola.Per tal de seguir les investigacions, la Fundació Institut Català del Suro (ICSuro), així com totes les empreses, van decidir començar un nou estudi a partir del coneixement generat.El projecte l’ha desenvolupat la Fundació Institut Català del Suro com a centre de recerca i coordinador del partenariat de quatre empreses elaboradores de taps de suro de Catalunya: J.Vigas i Manuel Serra, especialitzades en tap de suro natural, i Francisco Oller i TESA, que elaboren taps de suro aglomerats amb dos discos per a vi escumós.el ComitéChampagne i l’Instituto de Ciencias de la Vid y el Vino de la Universidad de la Rioja.