comissió europea
Brussel·les aprova un tercer pagament a Espanya de 6.000 milions del fons postcovid
Si els estats de la UE confirmen el pagament, Espanya haurà rebut 37.036 milions dels fons Next Generation
La Comissió Europea ha aprovat aquest divendres un tercer desemborsament a Espanya de 6.000 milions d’euros del fons de recuperació postpandèmia després de comprovar que ha complert els 29 objectius vinculats a aquest, segons ha informat la institució en un comunicat.
Ara, els Estats de la Unió Europea tenen quatre setmanes per a donar el seu vistiplau al pagament que, en cas de confirmar-se, elevarà a 37.036 milions d’euros el total de subvencions rebudes dels fons Next Generation per Espanya, el país comunitari que més desemborsaments ha obtingut fins avui.
Brussel·les ha constatat que Espanya va implementar les reformes i inversions compromeses per al primer semestre de 2022, en concret 23 fites i 6 objectius, així com esmenat algunes deficiències que s’havien detectat en el sistema d’auditoria.
Aquesta llum verda té lloc tres dies abans que un grup d’eurodiputats es desplaci a Espanya per a avaluar l’execució del pla i a més obre la porta al fet que s’iniciïn els treballs per al quart pagament, de 10.000 milions, que inclou entre altres qüestions crucials de la reforma de les pensions, com l’ampliació del període de càlcul i una anàlisi per a avaluar la sostenibilitat del sistema.
Entre les fites del tercer tram validats aquest divendres es troben la reforma de la Llei Concursal, la Llei relativa al Sistema Integral de Formació Professional, la reforma del sistema de cotització a la Seguretat Social dels treballadors autònoms, la Llei de Mesures de Prevenció i Lluita contra el Frau Fiscal o altres reformes per al desenvolupament i l’impuls d’inversions relacionades amb energies renovables.
El desemborsament estava vinculat així mateix a avanços en projectes de R+D+i en el sector de l’automoció, el finançament de projectes per al foment de la sostenibilitat i competitivitat de l’agricultura i la ramaderia, el reforç de la lluita contra els incendis forestals o actuacions per a la millora de la taxa d’accés a l’ingrés mínim vital, entre altres fites i objectius.
A més, Brussel·les havia d’avaluar amb aquest pagament si Espanya ha resolt algunes deficiències en el sistema d’auditoria i control del pla que es van detectar en analitzar la primera sol·licitud de pagament, en concret les relacionades amb la informació sobre contractes en els quals el beneficiari de les ajudes fos una empresa estrangera sense representació legal a Espanya.
Es tracta de la fita 173 del pla, que exigeix la creació d’un Sistema Integrat d’Informació del Mecanisme de Recuperació i Resiliència en el qual carregar el propi pla i informació sobre la seva aplicació i seguiment dels objectius, auditoria i dades sobre beneficiaris de les ajudes.
En analitzar la primera sol·licitud, la Comissió i els estats membres van concloure que aquest s’havia complert de manera «satisfactòria», però per a garantir el respecte continuat del mateix Espanya va fer alguns compromisos addicionals que s’han avaluat al costat d’aquest tercer pagament.
Respecte a aquest punt, l’Executiu comunitari ha arribat a la conclusió que “Espanya ha continuat complint” amb aquesta fita una vegada analitzada “la documentació presentada per les autoritats espanyoles i dels controls realitzats”.
Si els Estats donen llum verda al tercer desemborsament, aquest se sumarà a la bestreta de 9.036 milions i els dos pagaments de 10.000 i 12.000 milions que ja ha rebut Espanya, amb el que el país haurà obtingut 37.036 milions d’euros, gairebé la meitat del total de subvencions que li corresponen del fons fins a 2026.
A més, el govern espanyol ha aprovat l’addenda al pla de recuperació per la qual sol·licitarà 84.000 milions d’euros en préstecs i altres 7.700 milions de transferències addicionals del fons Next Generation, als quals se sumen 2.600 milions del nou mecanisme RepowerEU per a reduir la dependència energètica.
En total, altres 94.300 milions d’euros per a noves inversions i reformes en els àmbits energètic, industrial, agroalimentari i tecnològic que hauran de rebre també el vistiplau de Brussel·les.