1 DE MAIG
Dia Internacional del Treball
Salaris congelats ‘vs.’ grans beneficis
CCOO i la UGT amenacen amb mobilitzacions després de l’estiu si no s’arriba a un acord pels salaris que compensi la inflació
La CGT, la Intersindical i l’IAC reclamen sortir dels despatxos i tornar al carrer per defensar un nou model productiu
El Primer de Maig arriba novament marcat per la reivindicació de puges salarials, en un context d’inflació desbocada, de grans beneficis per a les grans empreses i d’urgència per fer front als efectes del canvi climàtic. Veient que els sous queden estancats mentre els preus van a l’alça, els sindicats majoritaris –UGT i CCOO– reclamen que la patronal posi fi al bloqueig de l’AENC (l’Acord per a l’ocupació i la negociació col·lectiva, el paraigua per als convenis col·lectius, d’àmbit estatal). Aquest bloqueig és “una estratègia curtterminista i miop que pot liquidar instruments que s’han mostrat eficaços per orientar els increments salarials, i només servirà per trencar la pau social necessària en un context de crisi”, afirmen les dues organitzacions sindicals en el seu manifest conjunt. Per això han obert la porta a mobilitzacions a partir de la tardor, tot i que encara confien en la capacitat de negociar. De fet, els dos sindicats treuen pit per les conquestes laborals dels últims anys, amb l’entrada en vigor de la darrera reforma laboral, el pacte per a la modificació integral de les pensions i la puja fins a 1.080 euros del SMI.
“La gent té millors condicions salarials que fa un any”, ha assegurat recentment el secretari general de la UGT de Catalunya, Camil Ros. “Com a sindicats –explica–, tenim la responsabilitat i el gran poder de negociació, de mobilització, i en moments on preval el tot o res, nosaltres hem escollit el camí gradual cap al tot, que és el que dona resultats.” Ros també reconeix que si s’hagués aconseguit un acord salarial s’arribaria amb més força a l’1 de maig. “Ens hem de continuar mobilitzant. A la gent li costa més ara que fa un any arribar a final de mes. Però no és per qüestions laborals i de contractació, sinó perquè s’especula amb els preus. Moltes empreses han decidit imputar la seva part d’increment en els seus preus però no en els nostres salaris”, insisteix.
Per al secretari general de CCOO a Catalunya, Javier Pacheco, s’ha plantat una “una llavor per a un nou contracte social” però encara queda molt per fer. “Tenim els convenis bloquejats, les patronals no volen acordar increments. Si el conflicte no es resol per la negociació, ho farà per la mobilització”, adverteix. El responsable sindical també recorda que els treballadors estan perdent poder adquisitiu al mateix temps que “els beneficis empresarials són indecents, escandalosos”. “I no ho diem només nosaltres, ho diuen les mateixes empreses, i organismes com l’FMI, l’OCDE, el Banc Central Europeu o el Banc d’Espanya”, recalca.
Els beneficis, un 83% de la inflació
Segons els sindicats majoritaris, els efectes exteriors –com la guerra; l’encariment de l’energia, els aliments o les matèries primeres a tota la Unió Europea; l’alça dels tipus d’interès impulsada pel Banc Central Europeu; l’alentiment de la demanda; la desestabilització de la cadena global de subministraments, i la pujada dels preus de l’habitatge i del lloguer– no són els únics factors que determinen la pèrdua de poder adquisitiu dels treballadors. “Una part molt important ve donada per l’excés dels beneficis empresarials, que signifiquen el 83% de la inflació, mentre que els salaris només en són responsables en un 17%”, lamenten.
També critiquen durament que la patronal, en especial Foment del Treball, faci pressió per rebaixar impostos, amb l’objectiu de “descapitalitzar les administracions públiques”. “Fer un lobby de pressió perquè els empresaris deixin de pagar impostos no és només irresponsable, és indecent”, assegura Javier Pacheco.
El problema del canvi climàtic també ha calat en les reivindicacions sindicals. “Com que la majoria no som pagesos ni de les comarques de Lleida, si aquest any no hi ha aigua per a la collita, a la resta sembla que això no ens afecta. Com que no treballem en una nuclear, si aquesta central s’ha de tancar, sembla que tampoc passa res. Cal una visió global de país, perquè estem davant d’una possible situació de destrucció de llocs de treball”, alerta Camil Ros. Per al responsable de la UGT, la crisi climàtica no queda lluny: “És aquí i cal fer-hi front. En els debats climàtics no se’ns ha de parlar només com a ciutadans o com a consumidors, també com a treballadors. Tothom té dret a tenir un treball digne i a fer els processos de reconversió que siguin necessaris”, conclou.
La UGT i CCOO han convocat per avui la tradicional manifestació conjunta a Barcelona, que començarà a les 11.30 h a plaça d’Urquinaona i recorrerà la Via Laietana. També hi haurà manifestacions a Tarragona (12 h, plaça Imperial Tàrraco), Girona (12 h, plaça de la Independència), Lleida (12 h, plaça del Treball), Terrassa (11 h, plaça de Lluís Companys), Tortosa (11.45 h, CAP El Temple) i Igualada (11.30 h, passeig de Mossèn Jacint Verdaguer amb el carrer de Sant Magí).
Recuperar el sindicalisme
A les 18 h, a la rambla del Raval de Barcelona, està convocada la manifestació de les organitzacions aplegades a la Taula Sindical (CGT, CNT, Co.bas, COS, IAC, SO) i de diferents moviments socials. Sota el lema “Ofensiva de classe”, reclamaran una vaga general per recuperar terreny al capitalisme i garantir drets. Els punts bàsics de la seva reivindicació són derogar la reforma laboral, la llei mordassa i la llei d’estrangeria; garantir pensions dignes; reduir l’edat de jubilació, i reduir la jornada laboral.
“L’Estat espanyol és l’estat europeu on els treballadors han perdut més poder adquisitiu. Això és perquè portem quatre dècades d’un sindicalisme de pacte social amb la patronal i el govern. No s’exerceix prou pressió, i si no hi ha pressió no hi ha avenços per a la classe treballadora”, explica Iru Moner, secretari d’acció social de la CGT. Argumenta que intensificar la confrontació dona resultats: “Està demostrat amb dades que, des del 2015, un sindicat com la CGT, que és més petit que la UGT i CCOO, ha convocat més vagues que qualsevol d’aquests dos sindicats, i des del 2018 les vagues que convoca tenen més seguiment. Això ens està situant en primer lloc en la conflictivitat sindical”, insisteix. Moner reivindica més mesures en la prevenció de riscos laborals i l’inici de conflictes amb els convenis. “Per exemple, el sector de l’acció social té algunes categories que estan per sota del salari mínim interprofessional”, avisa.
A la Intersindical Alternativa de Catalunya, el portaveu David Caño també creu que s’ha d’endurir la confrontació: “Aquest Primer de Maig és una crida a tornar a la lluita per un treball digne i en condicions dignes. El treball és on passem una part important de la nostra vida i on se’ns precaritza més. Tenim un treball molt mal remunerat, amb uns índexs de temporalitat molt elevats, molt poc fix i molt atomitzat. Tot això sumat als preus de l’habitatge i a la pèrdua de poder adquisitiu, ens porta a uns nivells de vida no vivible”, indica. Per això considera bàsic unir esforços entre el sindicalisme més combatiu, els moviments socials i la ciutadania en general, “per buscar una alternativa a aquest model que ens asfixia”.
Decidir com a país
Aquest matí, a les 12 h, també està convocada a Barcelona la manifestació de la Intersindical-CSC, que recorrerà el passeig de Sant Joan, començant a la plaça de Tetuan i finalitzant al Parc de l’Estació del Nord, amb el lema “Lluitem amb tu! Salaris amunt i pensions dignes!” Sergi Perelló, secretari general del sindicat independentista, critica que els salaris no s’hagin apujat per fer front a la inflació “perquè els sindicats majoritaris, per molt que parlessin de conflicte, no han fet la pressió necessària”. “En 25 anys –afegeix– hem passat de tenir un 70% de convenis amb clàusula de revisió salarial a només el 20%.”
A part de l’estancament dels sous, al sindicat també el preocupa molt la reforma de les pensions. “Per molt que s’hagi vestit amb pirotècnica i confeti dient que és un gran avenç, considerem que es manté en la línia d’anar retallant l’import de les pensions i de fer-nos treballar més anys”, remarca. I insisteix que la qüestió demogràfica, amb el fet que cada cop hi ha menys gent en edat de treballar, no és el tema de fons, sinó la redistribució de la riquesa.
“Les grans empreses han guanyat molts diners. L’any passat, els principals bancs de l’Estat espanyol van guanyar 20.000 milions d’euros. Veiem que no hi ha una voluntat política real de falcar el sistema de pensions i que l’Airef, l’autoritat que ha de valorar l’evolució de les pensions, no té un comportament imparcial. Ens preocupa molt, perquè des del 1985 portem una dinàmica de retallar les pensions”, lamenta. Com a sindicat independentista, també preocupa la visió de país. “Catalunya viu d’un model turístic que comporta treball de poca qualitat, salaris molt baixos, i a més posa en perill el futur de les properes generacions. Ara estem parlant molt del tema de l’aigua, i tot plegat té a veure amb el model que planteja projectes com Hard Rock, la Ryder Cup o els Jocs Olímpics d’Hivern. Un model que no porta enlloc”, conclou.
