Aquesta és una de les pre­gun­tes que posa­rem sobre la taula a la pri­mera de les jor­na­des Inno­va­lors, que se cele­brarà dijous vinent a l’espai Citi­lab de Cor­nellà de Llo­bre­gat. L’eco­no­mia del bé comú va néixer el 2010 de la mà de l’austríac Chris­tian Fel­ber. Aquest eco­no­mista va obser­var que en les prin­ci­pals eco­no­mies del món les cons­ti­tu­ci­ons dels dife­rents països mira­ven de pre­ser­var els drets i els prin­ci­pis de la soli­da­ri­tat i la dig­ni­tat humana. Però en el moment en què va aparèixer la crisi econòmica, finan­cera i immo­biliària de l’any 2008, una crisi sos­tin­guda en el temps que ha patit sobre­tot la ciu­ta­da­nia, van ser empre­ses com els bancs les que van ser res­ca­ta­des. No es va veure la volun­tat de bata­llar per la dig­ni­tat humana i per la justícia social i la soli­da­ri­tat. En aquell moment, ell pro­posa un nou model econòmic en què el diner té com a importància ser un mitjà per acon­se­guir bene­fi­cis per a un bé comú, i no pas un objec­tiu en si mateix. Aquest és el prin­cipi bàsic.

Nor­mal­ment, la salut de les eco­no­mies es mesura amb el pro­ducte inte­rior brut i per tant es con­si­de­ren pròspe­res aque­lles eco­no­mies o aquells països en funció de com evo­lu­ci­ona aquest indi­ca­dor. Però amb les dades del PIB no se sap si dar­rere del crei­xe­ment econòmic hi ha actu­a­ci­ons en con­tra del medi ambi­ent, que hagin pro­vo­cat que esti­gui menys con­ser­vat, o bé que no es tin­guin en compte aspec­tes soci­als i labo­rals. Fins ara el model econòmic con­sis­teix a bus­car el màxim bene­fici i llui­tar con­tra la com­petència per acon­se­guir-lo. Nosal­tres pen­sem que el diner és neces­sari per poder viure, per poder pagar sala­ris i perquè les empre­ses con­vis­quin entre elles. I al mateix temps defen­sem que cal mirar de col·labo­rar pel bé comú, perquè tot­hom se’n pugui bene­fi­ciar. 

La qüestió és que no s’ha de convèncer només les empre­ses, s’ha de convèncer tot­hom. Aquesta és una de les vir­tuts de l’eco­no­mia del bé comú, que és un movi­ment que va de baix cap a dalt. Només ho farem pos­si­ble en el moment en què siguem capaços de por­tar aquest model als dife­rents espais que poden tenir incidència en la nos­tra soci­e­tat. En aquest sen­tit, és un model que s’ha por­tat a l’àmbit edu­ca­tiu, perquè les noves gene­ra­ci­ons siguin cada vegada més cons­ci­ents d’aquests valors que s’estan bus­cant. També està adreçat a les per­so­nes i a les orga­nit­za­ci­ons. S’ha d’acon­se­guir que les empre­ses d’avui en dia, en aquest món capi­ta­lista, també seguei­xin aquests valors. El món muni­ci­pal, per la seva pro­xi­mi­tat, és el que d’alguna manera té una major incidència en la vida diària dels ciu­ta­dans, i s’hi està tre­ba­llant. Aquest és un model econòmic que es dife­ren­cia de les eco­no­mies més solidàries, com les coo­pe­ra­ti­ves, en el fet que vol irrom­pre en el món capi­ta­lista. No es jutja el fet que una empresa pugui tenir un compte de pèrdues i de guanys posi­tiu, però sí que es vol asse­gu­rar que això sem­pre s’acon­se­gueixi vet­llant pel bé comú, vet­llant pels drets dels tre­ba­lla­dors, pels drets dels tre­ba­lla­dors dels proveïdors, pel medi ambi­ent, per la justícia social, per la dig­ni­tat humana, etc. 

Aquí, com sem­pre, serà la nor­ma­tiva la que acabi fent que les empre­ses seguei­xin un model o un altre. La civi­lit­zació humana és així i ho veiem amb el pas del temps. El que pri­mer va pre­val­dre sobre­tot van ser els drets soci­als. Tots els països han mirat d’incor­po­rar nor­ma­ti­ves per vet­llar pels drets labo­rals, la igual­tat de gènere... Ens feia mal als ulls veure com algu­nes mul­ti­na­ci­o­nals produïen els seus pro­duc­tes a base de mà d’obra infan­til o a base d’explo­tació labo­ral. Ara la mirada es va girant també cap al medi ambi­ent i la seva pre­ser­vació. Aquest ha sigut més o menys l’ordre que s’ha seguit. Però és curiós, rela­ci­o­nat amb la capa­ci­tat de convèncer sobre aquest nou sis­tema, que en l’àmbit muni­ci­pal estem tenint més bons resul­tats en ajun­ta­ments petits que no pas en grans. 

Hem fet acti­vi­tats en loca­li­tats com Ter­rassa, Saba­dell o Bar­ce­lona, però ens resulta molt més fàcil el camí d’entrar en muni­ci­pis més petits. En aquests és on real­ment pots sor­tir a pas­se­jar i veure el que volen els veïns. Als muni­ci­pis petits con­vi­uen 24 hores al dia i set dies a la set­mana el món de la gover­nança i el món de la ciu­ta­da­nia. Com­par­tei­xen el mateix espai. Muni­ci­pis com Santa Coloma de Que­ralt o el Bruc ja han fet el seu balanç del bé comú, que és aquesta eina objec­tiva que ens per­met veure com de prop dels valors que defen­sem està una orga­nit­zació.

Sí, exis­teix un sis­tema científic que ja des del començament va impul­sar Chris­tian Fel­ber. El balanç del bé comú és una matriu que iden­ti­fica els prin­ci­pals grups d’interès de qual­se­vol enti­tat, com poden ser els proveïdors, els cli­ents, els matei­xos tre­ba­lla­dors, o el seu entorn imme­diat. La situ­ació d’aquests grups s’observa tenint en compte aquests valors que con­si­de­rem el bé comú: la dig­ni­tat humana, la soli­da­ri­tat, la justícia social, el medi ambi­ent, la par­ti­ci­pació... Es genera una matriu amb case­lles, igual com es faria en una audi­to­ria, i es van com­pro­vant evidències sobre allò que aque­lla enti­tat està fent i allò que s’espera que faci. No es tracta d’actuar només com marca la nor­ma­tiva, sinó d’anar més enllà. Si només es fa el que diu la nor­ma­tiva, el balanç surt 0. Es tracta d’un mètode objec­tiu que va ser vali­dat per la Comissió Euro­pea l’any 2015.

Exis­tei­xen títols d’audi­tors o faci­li­ta­dors que poden aju­dar enti­tats i orga­nis­mes en aquest procés, és com imple­men­tar un cer­ti­fi­cat. Allà on estem tenint més incidència i ho vivim molt ple­na­ment, on veiem que real­ment és un model que ha d’anar de baix cap a dalt, és en el món muni­ci­pal. En el cas de Santa Coloma de Que­ralt, per exem­ple, vam par­lar amb tots els grups polítics, no només amb la regi­do­ria que va impul­sar-ho. Hem pogut par­lar amb la ciu­ta­da­nia fent assem­blees democràtiques. Aquesta eco­no­mia del bé comú ha de pros­pe­rar a través de la par­ti­ci­pació ciu­ta­dana; a la nos­tra pàgina web s’hi pot veure la llista d’orga­nis­mes i empre­ses que s’hi han adhe­rit. 

En l’àmbit edu­ca­tiu s’ha fet una aposta molt impor­tant des de les esco­les Fedac, ja n’hi ha una desena que han apli­cat el balanç. Tenen aquests prin­ci­pis de l’eco­no­mia del bé comú inte­grats en el seu ADN. També tenim con­ve­nis de col·labo­ració amb la UOC i amb la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona. En l’àmbit orga­nit­za­tiu hi ha empre­ses com Sori­guer, la coo­pe­ra­tiva Aba­cus, embo­tits La Selva, Grup Eulen, Can Cet, Ser­tram, Ins­ti­tut Gutt­mann... Són enti­tats que ja estan apos­tant per aquest tipus de canvi i per fer l’exer­cici de com­pro­var com de prop estan d’aquest bé comú. Ente­nem que l’eco­no­mia del bé comú per­sis­teix i per­sis­tirà, per la seva pròpia essència. Només serà pos­si­ble el crei­xe­ment si hi som tots, en el sen­tit que hem de poder créixer junts i jus­ta­ment. 

Aquest també és un tema que deba­trem a la jor­nada del dia 15. Sor­geix la neces­si­tat de vet­llar per un crei­xe­ment per­so­nal, amb els valors que hem estat comen­tant, però en esce­na­ris de decrei­xe­ment. És el que ens diu la teo­ria del dònut. En un pri­mer cer­cle tenim tot allò que anem con­su­mint, i en un segon cer­cle tots els recur­sos que té el pla­neta. Els estem con­su­mint tan ràpid que el dònut és cada cop més prim. El gran repte és com podem fer aquest crei­xe­ment per­so­nal en valors però sense que necessària­ment hi hagi un crei­xe­ment des­me­su­rat del con­sum de recur­sos, que ja veiem que ens porta al col·lapse. En aquest procés són impor­tants la inno­vació i la tec­no­lo­gia? Sí, per això en aquesta pri­mera jor­nada Inno­va­lors volem ser capaços de gene­rar start-ups amb nous valors per a la soci­e­tat, inno­vació, crei­xe­ment... La tec­no­lo­gia pot ser molt útil per acon­se­guir millo­res en la vida de les per­so­nes i l’hem de com­pa­ti­bi­lit­zar amb el bé comú. La segona jor­nada, que farem a l’octu­bre, trac­tarà sobre com cons­ci­en­ciar perquè els con­su­mi­dor i cli­ents siguin capaços d’enten­dre i seguir aquest tipus de pràcti­ques.