Economia

Una estació nàutica d’interior

El Consorci Segre-Rialb, que engloba tres municipis de la Noguera i tres de l’Alt Urgell, va obtenir el 2022 2,5 milions per a un projecte pilot que incloïa l’adequació del pantà per fer-hi una estació d’esports nàutics d’interior amb la posada en marxa, entre les divuit actuacions proposades, de vuit embarcadors a les ribes i un catamarà de cinquanta places impulsat amb energia solar. Amb l’episodi de sequera que afecta el país, amb el pantà sota mínims i amb l’obligació de complir un termini d’execució que acaba a finals del 2024, el consorci no descarta haver de redefinir la proposta per garantir que la subvenció europea es mantingui. La presidenta de l’ens i alcaldessa d’Oliana, Carme Lostao, però, es mostra optimista. “De moment nosaltres no hem descartat res, però sí que probablement haurem de repensar alguna de les accions, dins del mateix eix programàtic”, exposa, i recorda que la sequera sí que ha obligat a endarrerir uns mesos l’obra del canal d’aigües braves de Ponts. “Més enllà de l’activitat aquàtica, tenim ben present el turisme actiu en terra ferma, i hi ha previst un centre de tecnificació d’escalada a Peramola, un parc d’aventures familiar a Ogern i miradors a Oliana, entre d’altres”, assenyala. Lostao aplaudeix “que un turisme com el nostre també es tingui en compte” i afirma que els fons europeus “han significat la inversió més important en turisme rebuda fins ara al territori”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Compradors d’or, paranoics o assenyats?

Barcelona

El negoci de les caixes fortes reneix

barcelona
Ruben Sans
President de l’Associació de Joves Empresaris de Catalunya (AIJEC)

“L’empresari segueix veient-se com una figura negativa”

Barcelona
DE MEMÒRIA

Línies d’ultramar (1906)

PROFESSOR DE POLÍTICA ECONÒMICA DE LA UB (1967-2016)
Tecnologia

La Mobile World Capital vol lluir “el llegat” que deixa el MWC

Barcelona

El mercat posa a prova la joiera responsable

barcelona
Contra xifrada
Jordi Garriga Riu

L’actiu de la natura

Floox ja té al mercat el seu carregador ràpid compacte

L’Hospitalet de Llobregat
Informació especial

Zentinel MDS, l’‘start-up’ que ajuda a digitalitzar la maquinària antiga