La hipoteca mitjana supera per primer cop els mil euros

La quota hipo­tecària mit­jana ha superat per pri­mer cop els mil euros a Cata­lu­nya, segons les dades del Col·legi de Regis­tra­dors de la Pro­pi­e­tat. El con­tinu aug­ment dels preus de l'habi­tatge i de l'Euri­bor, l'índex de referència per al càlcul dels préstecs, ha por­tat un enca­ri­ment de les quo­tes hipo­tecàries del 13,8% en els últims dotze mesos.
D'aquesta manera, la quota hipo­tecària mit­jana ha pas­sat dels 875,8 euros del setem­bre de 2006 als 1.023 euros regis­trats l'últim mes de setem­bre. Durant aquest període, l'Euri­bor ha pas­sat del 3,7% al 4,7%, encara que els experts cre­uen que a par­tir d'ara s'esta­bi­lit­zarà entorn aquesta xifra sem­pre que no hi hagi nous ensurts finan­cers.

La quota de 1.023 euros està cal­cu­lada sobre un préstec mitjà que s'eleva a 189.635 euros a Cata­lu­nya amb una duració de 29 anys i 2 mesos. El Prin­ci­pat se situa així com la segona comu­ni­tat de l'Estat amb les quo­tes dels préstecs hipo­te­ca­ris més ele­va­des, només superada per Madrid (1.175 euros) i davant de les Illes Bale­ars (995 euros) i el País Basc (912 euros).

Dava­llada
Aquest con­text d'enca­ri­ment hipo­te­cari coin­ci­deix amb una forta dava­llada de les transac­ci­ons d'habi­tat­ges, segons el Col·legi de Regis­tra­dors de la Pro­pi­e­tat. En el ter­cer tri­mes­tre de l'exer­cici es van ven­dre al mer­cat català un total de 25.575 pisos nous i de segons mà, xifra que repre­senta una cai­guda del 33,6% res­pecte al ter­cer tri­mes­tre del 2006.

L'evo­lució intera­nual regis­tra al setem­bre un des­cens del 9,4% res­pecte al juny. Aquesta cai­guda també es dóna en el con­junt de l'Estat, encara que de forma molt més mode­rada. Al ter­cer tri­mes­tre de l'exer­cici es van regis­trar un total de 224.055 com­pra­ven­des d'habi­tat­ges nous i de segona mà a tot Espa­nya, és a dir, un 16% menys que en el mateix període de l'any ante­rior.

Mal­grat que les cai­gu­des en les ope­ra­ci­ons tenen lloc en gai­rebé totes les comu­ni­tats autònomes, les dades del Col·legi de Regis­tra­dors de la Pro­pi­e­tat evi­den­cien, però, que n'hi ha qua­tre que patei­xen de forma espe­cial aquesta dava­llada. Es tracta, en defi­ni­tiva, de les auto­no­mies on hi ha una acti­vi­tat turística més gran, com les Illes Bale­ars (-47%), Canàries (-34,8%) i el País Valencià (-25,8%), a més de Cata­lu­nya.

El cas d'Anda­lu­sia
Una excepció a aquesta tendència és Anda­lu­sia, on mal­grat ser un àrea en què l'adqui­sició de sego­nes residències és impor­tant, només ha regis­trat un des­cens de les com­pra­ven­des del 4,2%. A la banda contrària es troba Madrid on el des­cens ha estat un petit 1,5%.

Els habi­tat­ges des­ti­nats a segona residència i aquells adqui­rits amb fina­li­tat inver­sora són els que patei­xen de forma més accen­tu­ada un des­cens gene­ra­lit­zat de les ven­des, tal com està suc­ceint en l'actu­a­li­tat.