Fa uns dies, el món de la cerveseria artesanal vallesana celebrava una petita gran fita local: la primera cervesa elaborada amb llúpol ecològic conreat a Lliçà d’Amunt. Es tracta d’una harvest clareta produïda per Art Cervesers que exemplifica aquesta voluntat del sector per guanyar presència en el mercat amb productes variats i de qualitat elaborats a partir d’ingredients autòctons que reflecteixin la seva vinculació amb el territori.

Catalunya ha estat tradicionalment terra de vins, però ara el sector de la cerveseria artesanal es proposa potenciar-hi aquesta altra beguda, més arrelada a l’Europa central. És amb aquest propòsit que han sorgit iniciatives com ara el Clúster Craft Beer (CCB), que va néixer amb un doble objectiu: recuperar la tradició i la diversitat de la cervesa anterior a la seva industrialització i desenvolupar noves estratègies per portar-la al mercat.

El clúster és un projecte que aplega diferents agents que intervenen en el procés d’elaboració de la cervesa, des dels agricultors que conreen el cereal i els llúpols fins als botiguers que la venen, passant per tots els estadis de la investigació, fabricació de maquinària, producció, distribució, restauració... Des del camp fins a la copa. “Som un conjunt d’empreses i entitats representants de tota la cadena de valor de la cervesa artesanal que treballem conjuntament per crear un ecosistema que ens permeti assolir fites i beneficis comuns i compartits”, explica Joan Rota, d’Art Cervesers i membre de la junta del CCB. “L’aspecte més important del clúster és la idea de treball col·laboratiu. Una xarxa que abraça tots els sectors: primari, secundari i terciari”, puntualitza la també membre de la junta Judit Càrtex, de Beer Events, promotora, entre d’altres, del Barcelona Beer Festival, l’InnBrew: The Brewers Convention –l’única convenció professional exclusivament cervesera de l’Estat– i el Barcelona Beer Challenge.

La idea és guanyar eficiència a través de la col·laboració. “Si ho ha de fer una empresa individual, és impossible. Creiem que la millor manera és en xarxa, col·laborant, compartint. I també amb la idea que cadascú faci allò que sap fer, en benefici una mica de tots, perquè al final estem construint un mercat que fa quinze anys no existia”, explica Rota. Es tracta de professionalitzar les empreses del sector de la cervesa artesanal, que va arrencar a casa nostra a la dècada dels noranta. A partir del 2006, van començar a aparèixer les primeres microcerveseries, fins a arribar al centenar de productors repartits avui per tot el territori.

Els seus promotors tenen la voluntat d’erigir el CCB en el punt de trobada que permeti crear sinergies en el sector. “De fet, fins que no ens trobem, no sorgeixen moltes necessitats. Quan ens trobem és quan ens expliquem les coses, quan comencen a sortir les necessitats compartides, que a vegades creiem que són pròpies, i fins que no tenim aquest contacte presencial o virtual i ho posem sobre la taula no sabem que són comunes. El clúster és un espai, però també és una idea conceptual. És un punt de trobada abstracte, però que fem real”, diu Càrtex. D’exemples de col·laboració entre els socis, n’hi ha molts, com el que es dona a l’Espai Can Malé de Lliçà d’Amunt, una antiga empresa biomèdica propietat de l’Ajuntament, que en va cedir una part al CCB per a la implantació d’empreses i entitats vinculades a la cervesa artesana, per tal de contribuir a la promoció del municipi, i on l’agost de l’any passat es va posar en marxa un obrador compartit operat per dues empreses. “Les dues empreses que gestionen les plantes treballen conjuntament en el sentit de dir: «Jo et porto producte per envasar, a tu, que tens les eines per fer-ho, i jo tinc les màquines per elaborar la cervesa que tu has d’envasar.» I, òbviament, també hi ha la idea de donar temps al cerveser, que, al final, és una espècie d’home orquestra, perquè pugui dedicar-se a aquella activitat de més valor afegit, com és la venda”, explica Rota. Actualment, una vintena d’empreses formen part del Clúster Craft Beer i n’hi ha una quinzena més amb l’expectativa d’incorporar-s’hi. L’obrador compartit de Can Malé ja el fan servir catorze marques, que produeixen fins a una cinquantena de varietats de cervesa.

Una baula important en la cadena de valor de la cervesa artesanal és la recerca. La intervenció de laboratoris i universitats ajuda, per exemple, a determinar quina varietat de cereal s’adaptaria millor a un determinat entorn. “Totes aquestes coses s’han de treballar en camp amb una part experimental per després portar-ho a la realitat. Si ho fem mitjançant el tradicional sistema d’assaig-error, això requerirà temps, diners i recursos i, probablement, ens portarà frustració. Quan tens capacitat perquè des de la universitat se’t pugui donar aquest suport tècnic, científic, adquireixes un gran avantatge”, assegura Rota.