Economia

La lluita contra el despoblament

Cap municipi sense banc

El govern destinarà sis milions en els propers quatre anys perquè una oficina bancària mòbil arribi dos cops al mes a tots els racons que ara no en tenen

El servei, ara en licitació, funcionarà a partir del segon semestre del 2024

Que absolutament cap municipi de Catalunya es quedi sense serveis bancaris. Aquest és l’objectiu de la licitació que té en marxa des del 24 de novembre el Departament d’Economia –els interessats s’hi poden presentar fins al 20 de desembre– a fi de garantir que els 307.553 habitants que sumen els 503 municipis –més de la meitat dels 948 del país– que avui no disposen d’una oficina presencial puguin tenir accés a aquest servei, que es considera bàsic, com a mínim un parell de cops al mes. A partir de l’adjudicació formal del contracte, que inicialment es farà per dos anys prorrogables a quatre, les entitats guanyadores disposaran d’un màxim de nou mesos per implantar-ho, amb la qual cosa es preveu que sigui una realitat al llarg del segon semestre del 2024.

El cost l’assumirà en principi el govern, que en el conjunt dels quatre anys hi preveu destinar 6,1 milions d’euros. “Si depengués de nosaltres el cost l’assumiria la banca, però la Generalitat no té competència en la regulació”, justificava la consellera Natàlia Mas Guix el juliol passat, quan va anunciar la iniciativa. “Qui té potestat per regular que el servei arribi a la ciutadania és l’Estat, i continuarem exercint-hi pressió, però no podem quedar-nos de braços plegats, i plantegem aquesta proposta en complicitat amb el sector”, subratllava. En els darrers mesos, així, en tractar-se d’una iniciativa innovadora, el departament ha efectuat una consulta preliminar al mercat i ha tingut contactes amb una desena d’entitats d’estalvi que operen a Catalunya, a qui s’ha plantejat fins a una cinquantena d’aspectes operatius concrets a fi de temptejar les possibilitats d’èxit de la proposta i avaluar la capacitat tècnica que tenen per oferir el servei ambulant. De fet, tot just quatre grans entitats financeres concentren avui el 85% de les oficines existents a Catalunya, i sobretot amb aquestes entitats i amb mitja dotzena més s’ha concentrat aquest procés previ, que ha servit per fixar les condicions i clàusules de la licitació. El concurs, això sí, està obert com a mínim a les 47 entitats financeres que operen al país amb capacitat de tenir dipòsits i concedir préstecs.

En els últims 15 anys, des que va esclatar la gran crisi immobiliària i financera, el procés de contracció que ha viscut el sector bancari ha fet que el nombre d’oficines s’hagi desplomat un 73% a Catalunya, segons el registre d’entitats supervisades pel Banc d’Espanya: de les 8.155 que va arribar a tenir el 2008 a les tot just 2.194 que hi havia a final del 2022, gairebé sis mil menys. Una caiguda força més elevada fins i tot que la mitjana estatal (58%) o l’europea (41%), i que han patit especialment la Catalunya rural i els seus habitants, que en molts casos són persones grans amb poques habilitats digitals, pocs recursos econòmics i moltes limitacions físiques, i que a més no disposen d’alternatives adequades de transport públic per poder-se desplaçar. “A mig Catalunya ara no existeix un servei bàsic com l’accés als serveis financers, a causa de la reducció de costos del sector, l’auge de la digitalització i l’intens procés de fusions, i això té conseqüències directes en l’equilibri territorial”, descrivia Mas a l’estiu. Precisament per això el govern també ha estat en contacte en els últims temps amb entitats municipalistes com l’Associació de Micropobles, a més de les diputacions, per mirar d’establir-hi col·laboracions. “Tenim les mans obertes al món local, ajuntaments i diputacions per mirar de coordinar-nos al màxim i veure quines sinergies hi podem crear”, reblava la consellera.

Com a part de les polítiques contra el despoblament, doncs, el govern impulsa ara aquesta iniciativa que pretén fer arribar oficines mòbils a tots els municipis que no en tinguin. Els vehicles oferiran tots els serveis bàsics que avui es poden dur a terme en un caixer automàtic (retirar i ingressar diners en efectiu, domiciliar el pagament de rebuts i tributs, consultar moviments i saldos, obtenir extractes de comptes bancaris, etc.), però també qualsevol consulta o assessorament personal que un empleat de banca pot donar a un client sobre la gestió dels comptes, d’un préstec o d’altres productes financers. L’objectiu és que hi hagi oficines mòbils de dues entitats diferents, per garantir la competència, i que cadascuna visiti com a mínim un cop al mes tots els municipis que entraran en la xarxa. Els adjudicataris tindran l’obligació d’adaptar els vehicles i instal·lar-hi un caixer automàtic, desenvolupar el programari necessari, fer el manteniment dels sistemes i aportar-hi els mitjans humans, que seran un tècnic de banca i un xofer que alhora faci de vigilant de seguretat.

La licitació s’ha dividit en cinc lots segons criteris de proximitat geogràfica, que comprenen 41 de les 43 comarques catalanes, a fi d’evitar desplaçaments llargs i optimitzar el temps. Les entitats es poden presentar a un de sol o a més d’un, si bé en aquest cas han de fer arribar la proposta igualment desglossada per a cada lot. Serà responsabilitat de l’adjudicatari dissenyar les rutes i horaris, que hauran de partir de la premissa que l’oficina mòbil s’haurà d’estar com a mínim mitja hora als municipis de menys de 250 habitants el dia que hi vagi, i una hora als que superin aquesta xifra. Els horaris seran els que marca el conveni del sector bancari: del 23 de maig al 30 de setembre, de vuit del matí a tres de la tarda, de dilluns a divendres. I la resta de l’any, de vuit a cinc de la tarda, tret dels divendres, que també es plega a les tres.

El pla d’inclusió financera de la Diputació de Tarragona, pendent

Els esforços per no deixar sense serveis bancaris la Catalunya rural s’han multiplicat en els últims temps, i són diverses les administracions que han emprès iniciatives en aquest camp, amb qui ara la Generalitat vol coordinar esforços. És el cas, per exemple, de la Diputació de Tarragona, que al març va presentar un pla d’inclusió financera pensat perquè els 103 municipis i entitats municipals descentralitzades de menys de mil habitants –la majoria dels quals ara no tenen cap servei financer– disposin almenys d’un caixer automàtic per fer les operacions bàsiques. Fonts consultades per El Punt Avui expliquen ara que el pla s’està revisant “per evitar que es dupliquin els serveis que ofereixen altres projectes i trobar l’encaix jurídic necessari”. L’ens supramunicipal, que va anunciar una inversió d’1,8 milions fins al 2029, explicava llavors que ja havia rebut l’interès de més de trenta d’ajuntaments, i que començaria el 2024 amb la licitació perquè una entitat bancària posés un caixer en 20 municipis. El preu anual no podria ser superior als 18.000 euros, dels quals la Diputació n’assumiria dues terceres parts, mentre que el 33% restant aniria a càrrec de l’Ajuntament, que així no hauria de destinar-hi més de 500 euros al mes. Això sí, hauria d’oferir l’espai per ubicar-lo i assumir les despeses de manteniment.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia