Quatre rodes, el somni de la classe mitjana índia

Milions de pobres veuen de lluny el miracle indi, però el boom econòmic ha donat pas a una emergent classe mitjana que aviat arribarà als 300 milions de persones. A l'Índia, totes les xifres són imponents. Deepti Golani viu des de fa disset anys a Barcelona. "Cada any visito casa meva, l'Índia, i en fa tres o quatre que noto un canvi increïble. Tanquen els cines i en cada barri obren tres i quatre i cinc centres comercials, la gent marxa de viatge, es compra pantalles de plasma, mòbils i MP3 d'última generació. Hi ha models que jo ni tan sols havia vist abans".
"Quan la gent de classe mitjana comença a treballar, en el primer que pensa és a comprar-se un cotxe", explica Golani. Fins ara, era un somni a l'abast de molt pocs: expatriats i indis de bona família, amb professions liberals o amb alts càrrecs en indústries. "El vehicle és un símbol de riquesa", constata Deepti, professora de cultura, economia i cuina índia. Dels 1.100 milions d'habitants que té el gegant asiàtic, només set milions van en quatre rodes.

Golani era a Jaipur quan el grup Tata va anunciar que a final d'any els indis de classe mitjana també tindran accés al cotxe, ja que posarà a la venda un petit utilitari per 1.700 euros. "Aquí sembla que tothom vol comprar el Tata Nano. S'han fet moltes reserves, hi ha massa expectació", opina. I és que la professora té por que s'hagi començat la casa per la teulada: "Ningú no ha pensat en les infraestructures, que són inexistents".

Embussos impossibles
Per Miquel Ferrer, empresari que fa cinc anys va deslocalitzar a l'Índia i que ara té una consultoria per ajudar altres companyies, el principal problema seran els embussos. "Avui en dia el trànsit ja està impossible. Els que tenen cotxe, si no és que és molt petit, van amb xòfer perquè estan hores i hores per fer un curt trajecte. Així aprofiten per fer feina al darrere i s'estalvien haver de buscar un aparcament que no trobarien". És per això que Ferrer pronostica que el Nano tindrà èxit entre la classe més adinerada. "Aquest cotxe es pot convertir en un segon utilitari, molt més petit i portable".

La classe mitjana, creu aquest empresari català, el farà servir per marxar d'excursió quan tinguin el dia de festa (un dia a la setmana i no necessàriament diumenge). "Més que el preu, el principal avantatge que li trobo al Nano són les dimensions", apunta.

Actualment el cotxe més barat que es ven al mercat indi és el Maruti Suzuki, que val el doble que el Tata. De tota manera, tot i que a ulls occidentals el preu de 1.700 euros és gairebé ridícul per a un automòbil, cal pensar que estem parlant de sous locals. És cert que les multinacionals que impulsen i a l'hora s'aprofiten d'un creixement econòmic galopant -moltes han obert als afores de Delhi oficines i call centers- ofereixen bons salaris. Però ni de bon tros comparables als dels seus països d'origen.

En el cas de l'Índia, les estadístiques ens acosten ben poc a la realitat, ja que els ingressos depenen de molts factors: el sector d'activitat i el càrrec, però també si es treballa en un poble o una ciutat (i quins pobles i quines ciutats) i si s'és home o dona. L'empresari Miquel Ferrer posa exemples. "En una fàbrica de la ciutat d'Ahmadabad, un peó cobra 60 euros al mes -si és dona treballa més i cobra uns deu euros menys-, un encarregat ben pagat 250 euros al mes, i un director de fàbrica més de 1.400". A Mumbai, el destí preferit per les multinacionals, els nivells són més alts fins i tot que a Delhi. La jornada laboral és l'únic que no canvia. Nou hores al dia, sis dies a la setmana. El creixement econòmic vol sacrifici.

Una població molt jove
Un sacrifici protagonitzat, en molts casos, per una fornada de joves ben formats i molt valorats al mercat laboral indi i estranger. Molts d'aquests joves, a més, viuen amb els pares i, per tant, no gasten en habitatge i menjar sinó en oci i productes. Ells formen part d'aquesta nova generació que vol viure en cases dignes, es deleix per les marques, surt a sopar fora de tant en tant i pretén moure's com els rics.

Se'n ressentirà, evidentment, el medi ambient i el preu del petroli -que pujarà fins als núvols-, però els indis volen experimentar un canvi que a Espanya es va viure ja fa quasi mig segle, amb l'arribada del 600. Ratan Tata és l'empresari que ho farà possible. El somni indi ja té guru.