Economia

Els arrossaires del Baix Ter intenten defensar la collita

Els productors de Pals i els pobles veïns s’apressen a sembrar, un mes tard, mirant de salvar els conreus amb menys reg

Serà, però, una campanya perduda per a les finques especialitzades en el blat de moro, amb poques alternatives rendibles

La sembra en sec s’imposa com a única tècnica, però no implicarà prou estalvi perquè ja l’empraven

Els arros­sai­res del Baix Ter comen­cen a veure el got mig ple després de mesos de pes­si­misme en vista de la pers­pec­tiva que no podrien regar. La con­ca­te­nació d’epi­so­dis de pluja entre l’abril i, sobre­tot, el maig ha empès el Depar­ta­ment d’Acció Climàtica a sua­vit­zar les res­tric­ci­ons, i el pre­si­dent de la Comu­ni­tat de Regants del Molí de Pals, Albert Gras­sot, explica que s’han “aven­tu­rat” a sem­brar: “Anem un mes tard, perquè l’esce­nari habi­tual és sem­brar entre finals d’abril i mit­jan maig, però al final ens han con­ce­dit un 40% de l’aigua que fèiem ser­vir, i comp­tant que de moment reguem un mes menys, seria com si tinguéssim el 50% del recurs”, explica. Tot ple­gat s’haurà d’ofi­ci­a­lit­zar avui durant la comissió extra­or­dinària de desem­bas­sa­ment con­vo­cada per l’Agència Cata­lana de l’Aigua (ACA), i no pre­ve­uen cap canvi a la baixa perquè con­ti­nua plo­vent.

L’acti­vi­tat als arros­sars aques­tes dues dar­re­res set­ma­nes ha estat frenètica per inten­tar recu­pe­rar el temps per­dut. Gras­sot admet que “és una mica com jugar a la ruleta russa”, perquè fien la collita a un estiu càlid i al fet que les altes tem­pe­ra­tu­res s’allar­guin fins ben entrada la tar­dor astronòmica “com ha pas­sat els dar­rers cinc anys”, recorda, i encara que sigui una tendència que col·late­ral­ment hagi con­tribuït a la dava­llada estruc­tu­ral de reser­ves hídri­ques als embas­sa­ments.

A diferència de l’any pas­sat, quan van pre­fe­rir con­cen­trar la pro­ducció en les par­cel·les més ren­di­bles –per pro­ducció històrica o per més imper­me­a­bi­li­tat del ter­reny–, aquesta cam­pa­nya Gras­sot pre­veu que en total se sem­brarà “pràcti­ca­ment el 90%” de la superfície d’arros­sars a l’entorn del Ter. El per­cen­tatge pot­ser dava­llarà cap al nord, a les zones de Bell­caire o ja a l’entorn del Fluvià, però a la zona del Baix Ter el pre­si­dent de la comu­ni­tat de la riba dreta des­taca que les plu­ges con­ti­nu­a­des de les dar­re­res set­ma­nes “han aju­dat a recu­pe­rar el cabal del riu i l’aqüífer” i “han fet saó als camps”, encara que la mala notícia és que no han pogut apro­fi­tar molts metres cúbics que se n’han anat direc­tes al mar.

Sem­bra només en sec

La tra­dició als con­reus d’arròs era la inun­dació prèvia dels camps abans de la sem­bra. Però al Baix Ter van ser pio­ners a assa­jar la tècnica de l’inici del con­reu en sec, en ava­lu­ació i cons­tant ajust des de l’any 2015. És molt més labo­ri­osa i ha reque­rit anar fent millo­res als camps, però els ren­di­ments de pro­ducció per hectàrea han cres­cut de manera inver­sa­ment pro­por­ci­o­nal al con­sum d’aigua, amb un terç menys de demanda res­pecte a la inun­dació.

Entre els avan­tat­ges, hi ha també la bar­rera per a insec­tes o aus que poden posar en risc la sem­bra. Al delta de l’Ebre també van adop­tant la tècnica perquè igual­ment difi­culta l’acció del car­gol poma, l’ante­rior amenaça prèvia a l’actual sequera al Baix Ter. La irrupció del mol·lusc en aquest àmbit es va atri­buir a una bre­to­lada, el 2015. Però la van detec­tar a temps i es va donar ofi­ci­al­ment per erra­di­cada el 2019, després de trac­ta­ments químics, cre­mes inten­si­ves, con­trols poste­ri­ors i tres anys de dei­xar les fin­ques afec­ta­des en gua­ret.

Per Gras­sot, però, és l’única alter­na­tiva que tenen en l’esce­nari actual: “No ens dei­xen marge per sem­brar en moll, amb comp­ta­dors als punts d’entrada de l’aigua i els cabals limi­tats.” Ara només els queda tenir cura perquè els con­reus arren­quin, i con­tro­lar les ame­na­ces de les males her­bes i la pre­visió mete­o­rològica, amb el moment deci­siu de la pri­mera inun­dació i el risc afe­git que lla­vors hi apa­re­guin fongs.

El blat de moro, la creu

A diferència dels arros­sars, a l’altra riba del tram final del riu, l’esquerra, el pre­si­dent dels Regants de la Presa de Colo­mers, Jordi Aulet, explica que el rela­xa­ment de res­tric­ci­ons “ha arri­bat massa tard per poder com­ple­tar el cicle del blat de moro”, el con­reu amb més valor afe­git per a la sem­bra. “Hem dema­nat una reunió amb el con­se­ller David Mas­cort”, que s’ha com­promès a visi­tar-los també al llarg de la set­mana per par­lar de la rei­vin­di­cació d’ajuts com­pen­sa­to­ris, avança el regant.

La cam­pa­nya pas­sada, la superfície de blat de moro sem­brat ja va ser infe­rior, men­tre que en altres zones, com l’Alt Empordà, van pro­var sort amb l’alter­na­tiva del sorgo, un con­reu menys exi­gent que aquest any, però té poca tirada. Quina alter­na­tiva els queda? “El gira-sol, però també ens tro­bem amb el pro­blema de l’excés de tudons”, uns ocells que “pro­vo­quen greus danys perquè pico­te­gen el gra abans de collir”, a la mateixa planta, i ris­cos afe­gits d’altres espècies durant la recol·lecció, deta­lla Aulet. Pel que fa als ren­di­ments econòmics, creu que encara és aviat per la contínua oscil·lació dels preus dels cere­als i els olis vege­tals arran de la guerra d’Ucraïna i la sequera.

L’altra inqui­e­tud que tenen con­ti­nua sent el pro­jecte de sub­venció de moder­nit­zació de la xarxa de rega­diu, per al qual hi havia el com­promís que la Gene­ra­li­tat –ara en fun­ci­ons– ava­la­ria 9 dels 13 mili­ons d’euros que hi hau­ran de posar els page­sos. Tenen por que un futur govern canviï de parer i no puguin com­plir amb el calen­dari d’haver aca­bat l’obra abans del 2026. La sub­venció euro­pea ales­ho­res decau­ria, i la fac­tura –ara ja fei­xuga– es mul­ti­pli­ca­ria per als afec­tats.

40
per cent
de l’aigua que tenien concedida habitualment podran fer servir els arrossaires. Com que comencen a regar més tard, però, esperen que rendeixi aproximadament com la meitat.
35
per cent
d’aigua es pot estalviar amb la tècnica de la sembra en sec, més feixuga. El desavantatge és que la majoria de productors ja l’aplicaven habitualment.
9
milions
d’euros dels 13 que hauran de posar els propietaris per a la millora de la xarxa de regadiu els havia d’avalar la Generalitat, ara en funcions.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.