Economia

El preu s’encén i s’apaga

La volatilitat de preus, amb tendència a la baixa, frena l’autoconsum

L’emmagatzematge o tipus de contractes amb preus garantits, eines que caldrà adoptar

L’excés de renovable en el sistema s’ha combinat amb una demanda massa moderada
Les empreses del sector prefereixen parlar de normalització més que de davallada
Els experts recomanen signar contractes a llarg termini per no dependre del mercat
Amb la caiguda del preu dels panells, un projecte ara pot costar 5.000 euros
L’Estat manté un grau d’interconnexió amb Europa molt baix, de només el 5%
Factors com el preu del gas i dels drets d’emissió de CO2 poden tornar a ser importants

Volíem accelerar la transició energètica, tot materialitzant el somni electrificat de l’autoconsum renovable, però el comportament de muntanya russa dels preus de l’electricitat, amb una davallada terrible al bell mig de la primavera que ara es clou, ha aconseguit trastocar plans, amb una reculada de la inversió en renovables que ha posat en qüestió la viabilitat econòmica d’un bon reguitzell d’empreses elèctriques.

No cal fer un gran exercici de memòria per recordar com el 2022 la guerra d’Ucraïna va provocar, entre altres conseqüències, una crisi energètica que va arrasar en el sector de les petites comercialitzadores de llum i gas. Fins a un centenar de tot l’Estat van haver de tancar, escanyades per haver de comprar energia a un cost molt alt i l’obligació d’haver d’avançar el pagament de l’energia que havien encarregat. Recordem que aquell 2022 el preu de mitjana sense topall en el mercat majorista va ser de 208,70 euros per MWh, amb una mitjana anual final de 167,65 euros per MWh, notablement més alta que la de l’exercici anterior. La tendència alcista donaria pas l’any passat a una altra de depressiva, com molt bé expressava la mitjana de 87,43 €/MWh. I enguany l’onatge de preus baixos ha estat persistent, fins a arribar a un escenari desconegut, el mes d’abril passat, amb un preu mitjà diari per sota dels 10 €/MWh, i un dia, el 8 d’abril, entre els de preu més baix que s’hagi registrat mai, amb 0,52 €/MWh, i va contribuir que aquest abril del 2024 hagi estat, amb 13,67 €/MWh, el registre més baix de la història, amb molts dies en què el preu va cotitzar a alguna hora a preus negatius. Tot un seguit de factors confabulats en tempesta perfecta, com l’excés de producció energètica renovable, més barata, amb abundor d’hidràulica i una demanda moderada. No es pot obviar la influència que han tingut des del mes d’octubre passat les disset borrasques que han tingut lloc per la geografia espanyola, tot determinant un alt grau d’hidraulicitat.

Però la caiguda de preus ja era una tendència marcada en els mesos precedents, i una de les conseqüències directes va ser la reculada que ha anat registrant en els darrers trimestres la inversió en instal·lacions d’autoconsum. Si anem a l’Observatori de l’Autoconsum a Catalunya de l’Icaen, podem veure que l’any passat es va tancar amb 42.277 instal·lacions, un 7,6% més que el 2022 (39.042), any en què el creixement havia estat exponencial, del 67,3%. El 2023, hom podia observar com, a l’inrevés d’altres exercicis, trimestre rere trimestre, el nombre d’instal·lacions anava cap avall, de les 13.200 del primer trimestre a les 8.306 del darrer quart de l’any. Aquest estancament ha tingut conseqüències en l’ecosistema empresarial de les energies renovables, fonamentalment associades a la solar fotovoltaica. Hem sentit parlar a bastament del daltabaix de SolarProfit, companyia instal·ladora que es troba en preconcurs de creditors, i de l’energètica Holaluz, amb greus problemes de liquiditat, però l’ensulsiada afecta altres empreses, amb un sector, el de les renovables, que, del 2021 ençà, ha perdut un 60% en la seva cotització a borsa, gairebé 6.000 milions. Si en un primer moment el mercat borsari BME Growth va suspendre la cotització d’Holaluz i SolarProfit, dies més tard passava a EiDF, que ha encaixat una patacada del 78% respecte a la seva cotització màxima. També ha estat destacable la davallada d’Energy Solar (68%) i la d’empreses de més dimensió que cotitzen en el mercat continu, com Soltec, que va caure un 83%; Audax, un 80%, i Grenergy, un 30%, respecte als seus sostres. I en l’Ibex-35, els gegants tremolen: Acciona Energía va baixar un 53%, des dels preus màxims del 2022, mentre que Solaria perdia un 62% des de principis del 2021.

Fa pocs dies, UNEF, associació que aplega les empreses del sector fotovoltaic, anunciava que en el primer trimestre d’enguany la instal·lació de plaques solars havia caigut un 26,32% arreu de l’Estat, amb 420 MW instal·lats. Això sí, tot i que en dades d’un estudi s’assenyalava que la inactivitat ja era més perceptible en els sectors comercial i industrial, la patronal dels solars s’estima més parlar de “normalització” del sector, després d’aquell extraordinari 2022.

L’Energètica, l’empresa pública d’energia de la Generalitat, té com a missió promoure l’autoconsum i la generació distribuïda. Ara mateix, té en cartera, entre instal·lats i en licitació, 20 MW. Justament, aporta finançament a projectes que ja no troben el suport bancari, en aquest context de tipus d’interès alts i una energia barata que per al creditor ja no ofereix tantes expectatives com abans. Com diu el director general de L’Energètica, Daniel Pérez, “ara els diners ja no arriben amb la generositat d’abans, cada vegada et donen menys, i el diner és més car.” La volatilitat, en el cas català i espanyol, no la trobaríem només en els preus de l’electricitat, sinó també en el comportament inversor de les empreses, a parer del director general de L’Energètica: “Anem a batzegades. Uns anys es fan unes inversions molt elevades, i els següents es baixa de manera estrepitosa, cosa que pot fer caure algunes empreses. Hauria de ser com a Alemanya, on des de fa 15 anys les inversions són any rere any estables.” Per no estar sotmès al principi d’incertesa que imposa el mercat, potser caldria, doncs, sortir-ne: “Cal no dependre del mercat. Qui pot, tant entre productors com entre consumidors, surt del mercat i signa un PPA (acord de compra d’energia a llarg termini), cosa que s’hauria d’afavorir des de la regulació, com vol la UE.” De fet, Daniel Pérez ja visualitza un futur no gaire llunyà en què “només els últims MWh seran dins de l’actual mercat marginalista. Com més va, més productors i consumidors buscaran alternatives fora del mercat”. Com ara els anomenats “contractes per diferències bidireccionals” (CFD, per la sigla en anglès), que Brussel·les vol que es generalitzin entre tots els socis comunitaris. El CFD disposa que les autoritats de cada estat acorden amb els productors una banda de preus per a l’energia, i així tothom en surt beneficiat: el productor està segur de vendre energia a un preu previsible i el consumidor veu satisfeta la seva demanda. Tanmateix, també ens haurem d’interrogar sobre quanta solar necessitem realment: “Hi ha hores en què en necessitarem un 70%; d’altres, un 15%. Això vol dir que hi haurà moments en què la solar no haurà de funcionar, cosa que obligarà a dimensionar les instal·lacions en funció de les hores útils, projectar les plantes solars amb plena consciència que, encara que les hores siguin produïbles, l’operador no et deixarà entrar al mercat.” També és cert que l’esdevenidor pot dur a canvis estructurals profunds si avança –molt més del que ho fa ara– l’electrificació de la demanda, si es consolida la interconnexió elèctrica amb Europa i si es tanca alguna central nuclear, amb el consegüent alliberament de generació que això comportaria. En tot cas, potser val més preparar-se, com diu Daniel Pérez: “Els preus tan baixos que hem observat en certs dies han vingut per quedar-se. Amb més entrada de renovables, més episodis d’energia solar a zero euros.” Arriba a preveure que, tot i que els preus experimentaran un repunt al juny i tot l’estiu per la forta pujada que experimentarà la demanda d’aire condicionat, “durant els mesos de setembre i octubre el preu tornarà a baixar, i aquest fenomen cada vegada serà més profund”.

Hom ha volgut veure en l’emmagatzematge d’energia, les bateries, l’eina que pot sotmetre realment la tendència Dragon Khan del preu elèctric. Daniel Pérez s’estima més posar-hi una mica d’escepticisme: “No acaben de resoldre el problema. Si bé serveixen per resoldre el problema en una jornada, acumulant de dia i cobrint la demanda de nit, quan ja no fa sol no ens serveixen quan confrontem estiu i hivern.” Pérez, amb una llarga experiència en empreses del sector, observa amb preocupació els sotracs que viu l’ecosistema empresarial català, i admet “el risc que hi hagi una certa concentració, en què qui pugui ser contracíclic i tingui prou múscul financer es menjarà qui no en tingui. Amb tot, però, veiem que estan venint nous actors europeus a adquirir carteres i això vol dir que no serà només cosa de les grans elèctriques.”

El 2021, quan els preus es van enfilar fins a pics inimaginables, entre els actors del mercat es distingien dos grups clars, com recorda Lídia Caba, directora de màrqueting i experiència de client de l’elèctrica Estabanell: “Uns creien que estàvem assistint a un canvi estructural, l’entrada a una era de preus alts, mentre que d’altres, entre els quals hi érem nosaltres, vèiem que els preus anirien a la baixa.” Caba prefereix fer una lectura freda de la situació de l’autoconsum, en aparent reculada: “Certament, les xifres del 2023 no eren les del 2022, però és que aquest any va ser anormal, una protuberància. Ara hi ha mercat, el que ha de ser.” També recorda que entre els motius que van motivar aquell mercat desfermat hi havia les subvencions dels NextGeneration, que podien arribar a cobrir fins al 40% de projectes de 6.000 a 8.000 euros. “Amb els preus de l’energia disparats, sortia molt a compte assumir una inversió com aquesta.” És una evidència que l’autoconsum residencial ha defallit, però no és així en el cas de les indústries: “No cau perquè l’industrial produeix durant les hores de sol, així que el retorn de la inversió és més clar.”

Al capdavall, que passin coses com ara que el preu de l’energia caigui per sota de zero és comprensible quan la generació, com passa amb les renovables, no és ara mateix gestionable –tot plegat passa si bufa el vent o fa sol–, “però ho acabarà sent quan es faci servir l’emmagatzematge de l’energia per acoblar millor l’oferta i la demanda”. La situació tampoc serà la mateixa si avança l’electrificació de la demanda, i “ja no veurem l’excés de generació versus demanda”. Aleshores també serà important, com percep Lídia Caba, la figura de l’agregador de demanda, “que ajustarà la demanda a la realitat de l’oferta, avançarà o retardarà el consum en funció de com sigui de disponible el recurs renovable”.

Trampejar la situació

Hi ha hagut empreses que han estat capaces de navegar en aquesta mar traïdora en què s’ha convertit aquest mercat elèctric. És el cas de Solfy, un marketplace que impulsa l’autoconsum solar i les energies renovables que ha estat capaç de tancar el primer trimestre de l’any amb un creixement del 40% respecte al mateix període del 2023. L’empresa, que en el seu primer exercici complet va facturar tres milions d’euros, pensa tancar l’any amb 6 milions de volum de negoci i més de 1.000 instal·lacions arreu de l’Estat.

“Nosaltres, més que pensar en si el preu pot pujar o baixar, el que pensem és que la instal·lació d’autoconsum fotovoltaic sempre s’amortitza; si no és en tres anys, en cinc”, diu Sergio Balcells, CEO i cofundador amb Sergi Sans de l’empresa. Tot i que el preu del diner hi juga en contra –“no és el mateix finançar-se al 4% que al 7%”–, així com la fi de certes subvencions, no s’ha de témer un fenomen que és purament “conjuntural”. Balcells anima els consumidors a apostar per l’autoconsum, “perquè encara hi ha ajuts, com bonificacions en l’IBI o l’IRPF, i, sobretot, la possibilitat de beneficiar-se del fet que els preus dels panells fotovoltaics han caigut a la meitat, així que una instal·lació que l’any passat podia costar 9.000 euros ara quedaria per 5.500.” Balcells creu que el fet que només hi hagi un 2,5%-3% d’habitatges i empreses equipats amb plaques fotovoltaiques obre un gran camp per córrer, amb el benentès que el procés d’electrificació no s’atura: “Hi haurà més consum elèctric, amb calderes elèctriques, aerotèrmia i el cotxe elèctric, que ha de penetrar molt més.”

Sud Renovables és una instal·ladora amb prou experiència en el sector –gairebé vint anys– per estar acostumada als interrogants que sovint planteja el mercat. Manel Romero, soci director de l’empresa, sempre avisa els que volen entrar en aquest negoci que “el sector fotovoltaic és de muntanya russa, perquè depèn del preu de la llum, de les subvencions del moment, del preu dels panells solars, etc.” Especialment amoïnat pel preu oscil·lant de l’hora solar, afirma que “és clar que el sistema marginalista de cassació de preus no funciona quan hi ha tanta renovable; va ser pensat per a tecnologies com el gas, en què hi ha un cost quan es crema combustible fòssil. Veiem que cal una reforma del sistema actual, que prevegi un preu base raonable per a quan entren les renovables en el sistema.” Com raona, les autoritats estatals ja comencen a ser conscients que si al seu moment van fer les reformes necessàries en el sistema per imposar límits al preu quan anava a l’alça, ara cal fer el mateix quan decau de manera exagerada.

Romero té clar que els problemes que té ara el sector troben la seva gènesi en “l’efecte crida que va tenir lloc fa dos anys, quan les notícies sobre preus rècord van suposar un efecte crida i va aparèixer molta oferta en el sector fotovoltaic.”

De l’experiència amb els seus clients, a Sud Renovables ja comencen a observar que va arrelant la visió estratègica de complementar l’autoconsum amb bateries. “Entre un 10% i un 15% ens ho demanen, molt determinats pels preus baixos de l’energia. Sobretot les empreses n’entenen la importància.” Manel Romero confia que es faci realitat la promesa de convocar cap a finals d’any subhastes de capacitat, pensades en bona part per estimular l’acumulació en bateries. El pla per crear un mercat de capacitat, molt delerat pel sector, preveu subhastes a mitjà i a llarg termini, amb un horitzó de 10 anys, molt pensades per a l’emmagatzematge de bateries, els cicles combinats i el bombatge hidràulic, la gran bateria que hi ha a l’Estat, amb un potencial de 10.000 MW. El sector considera que la mesura és urgent, perquè, si no hi ha emmagatzematge, seguirem amb la canibalització dels preus en el mercat elèctric a les hores centrals del dia, que ha deixat el sector fotovoltaic en un carreró sense sortida.

En aquesta situació gairebé de col·lapse, com indica Laura García, portaveu de la comissió d’Energia del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya (EIC), “s’ha donat una baixada en la demanda, determinada per l’autoconsum, l’eficiència del consumidor conscienciat i la caiguda de la producció industrial.” L’any passat, la demanda d’energia elèctrica a l’Estat va presentar una davallada del 2,3% respecte a l’any anterior i va assolir un total de 244.665 GWh, el valor més baix des de l 2007. I quan hi ha hagut excés d’entrada d’energia renovable, a banda de plànyer-nos de la poca capacitat d’emmagatzematge que tenim, “també hem vist els límits de la interconnexió amb Europa, on no hem pogut evacuar aquesta energia.” Estem parlant d’un mercat, el sistema elèctric ibèric, que és l’únic a la UE que, amb un grau d’interconnexió del 5% amb la resta d’Europa, està per sota del 10%, el mínim recomanat per Brussel·les, que demana arribar a un 15% el 2030. També ha incidit en la caiguda dels preus el fet que hi ha tecnologies, com la nuclear i la mateixa eòlica, que, “pels costos operatius que suposaria haver d’aturar-se en un moment d’excés, poden preferir fer oferta en negatiu”.

Obsolet

La portaveu de l’EIC també pensa que el sistema marginalista, que “tenia tot el sentit quan es va liberalitzar el sector per donar uns senyals de preu que havien de contribuir a la introducció de les renovables, ara, en un model de transició energètica basat en renovables, ha quedat totalment superat.” Així doncs, “cal arribar a una solució que sigui comuna a tots els països de la UE, fer una aposta per contractes a llarg termini en què autoritats estatals i productors fixin per subhasta un interval de preus mínims i màxims que redueixi la volatilitat”. Però també caldran altres eines per combatre la volatilitat perquè es transformi en flexibilitat. Laura García confia en les noves figures de gestió que preveu la llei des del 2020. “L’emmagatzematge en bateries i les comunitats energètiques, que propicien el bescanvi entre consumidors, així com l’agregació de demanda, en què el senyal de preu fa modificar el patró de consum de l’usuari, poden ser útils, però no s’acaben de desplegar perquè cal reglamentar-les i implementar-les.” Però, com insisteix Laura García, sense una política energètica comuna serà difícil assolir la fita d’un mercat més previsible.

“La veritat és que crèiem que la renovable faria baixar preus, però no tan d’hora”, ens comenta Sònia Díaz, responsable de mercats d’Energy Tools, assessoria energètica que assessora en la compra d’energia. Des de l’octubre del 2023, en algun producte del mercat de futurs les rebaixes han estat de més de 70 euros. Tot i que preveu una normalització, que permetrà acabar l’any amb una mitjana de 80 €/MWh, al seu parer “el fenomen es repetirà com més renovable entri al sistema, amb 1.800 hores per a la solar i 2.200 per a l’eòlica, en un any de 8.800 hores.” Els interrogants es plantegen per a quan hagi d’entrar el gas, ja que ara depenem del gas natural liquat (GNL) dels EUA, i l’abastiment és incert per vaixell, ja que pot anar a altres mercats, com la Xina, que previsiblement tornarà a recórrer al gas quan torni als nivells de creixement precovid. S’arribarà a lluitar pel gas.” I per reformar el sistema de preus: “Caldria anar, com demana l’Estat espanyol i d’altres, a un model de bosses de preus, mitjanes per donar estabilitat i separar el mercat de generació del de capacitat, els quals han arribat a estar més cars que els de generació, cosa que no havia passat mai”. Però, com diu, “això és difícil, cada país és diferent: Alemanya encara compta amb el carbó i el gas; França, amb la nuclear....” Amb els contractes per diferència que vol promoure la UE, “volen obligar les comercialitzadores a llarg termini i traslladar-ho al consumidor”.

Un altre factor que caldrà tenir molt en compte en els pròxims mesos serà el mecanisme europeu de drets per penalitzar les emissions de CO2 que generen el carbó i el petroli. “Els drets han pujat 20 euros en els últims mesos i això farà pujar el preu. A més, es retiraran drets del mercat per arribar als objectius de reducció, cosa que pot fomentar l’autoconsum.” Efectivament, el CO2 pot ser una palanca per empènyer la transició energètica, “però, compte, no pot ser que la UE hagi de ser la que pagui més cara l’electricitat als mercats globals, perquè els EUA recorren encara al fracking de petroli i gas, i la Xina, al carbó o el GNL.” Sònia Díaz creu que anem cap a un nou tipus de mercat en què “hi haurà molts petits generadors i la compra d’energia es farà mitjançant agregadors de demanda, fora de les comercialitzadores.”

Recurs inesperat

Per Salvador Salat, delegat d’Unefcat, associació que aplega els productors de solar, “si bé era previsible que com més renovable entrés en el sistema més baixarien els preus a les hores solars, no ho era la reacció del sistema, que ha fet ús de la hidràulica, un recurs energètic programable que en entrar pot influir en el preu i enfonsar-lo. Es va fer conscientment?” En un mercat marginalista, mai no se sap com actuarà cada actor, amb tot el que comporta per a l’estabilitat de preus. Així doncs, “hem d’anar a un sistema de subhastes específiques per a cada tecnologia, per fixar preus a llarg termini”. Pel que fa a l’emmagatzematge, sobre el qual es dipositen tantes esperances, cal parar atenció: “Si es deixa al lliure mercat, pot ser més interessant carregar a preu baix de dia i revendre a preu alt a la nit, així que el consumidor, si no es regula bé, no experimentarà beneficis.”

Si l’autoconsum ara genera dubtes, “perquè costa més, doncs s’imposa l’autoconsum col·lectiu, amb un cost més baix, equivalent a si es rebessin subvencions”. En aquest sentit, Salat reclama a l’administració, més que subvencions, eines de finançament, com crèdits a llarg termini. I l’altra via per esvair incerteses “és acompanyar les plaques amb bateries, i així pots esdevenir una petita nuclear i no entrar en el sistema”.

No tothom qüestiona el mercat marginalista. Per Antonio Delgado, CEO d’AleaSoft, empresa que ofereix anàlisi de mercats basades en IA, “l’anomenada reforma del mercat europeu no és una reforma com a tal, perquè el mercat continuarà sent marginalista. A AleaSoft defensem el model marginalista del mercat elèctric perquè és el que dona el senyal de preus més fiable. Amb tot, les mesures que vol implantar Brussel·les ens semblen positives perquè estan encaminades a incentivar el desenvolupament i el finançament de les renovables, amb l’impuls dels PPA i els contractes per diferència, a més de fomentar el desenvolupament de l’emmagatzematge, disminuir la dependència energètica de l’exterior i protegir el consumidor en cas de possibles noves crisis de preus”.

Arreu del món

Val a dir que la situació del nostre mercat no és excepcional, i la tendència baixista s’ha estès arreu. Com diu Delgado, “als principals mercats elèctrics d’Europa, els preus també han baixat des de l’octubre del 2023. La baixada de preus del gas i el CO2, així com l’augment de la producció renovable, ha estat un factor comú”. I el preu negatiu no és una rara avis: “Al nostre mercat, el preu horari més baix fins al 21 de maig va ser d’1,5 €/MWh negatiu, mentre que en altres mercats, com el dels Països Baixos, s’han donat preus de 200 €/MWh negatius. Fora d’Europa, altres mercats en què s’ha donat un gran impuls a les renovables, solar i eòlica, també han registrat hores amb preus zero o negatius, com és el cas d’Austràlia, Xile, Califòrnia i Texas.” A AleaSoft insisteixen que la situació és conjuntural i que el preu es recuperarà a l’estiu, quan l’augment de les temperatures esperona la demanda elèctrica. A més, es pot donar el cas que “si les temperatures són molt altes i l’aigua que es fa servir en els processos de refredament de les centrals nuclears s’escalfa, no es pot descartar que es puguin produir aturades nuclears a França. A més, amb l’augment de la demanda, els preus del gas també pujaran, i a això s’hi afegeix que a l’estiu la producció eòlica és notablement menor. Tot aquest reguitzell de factors pot provocar que els preus s’elevin de manera important a curt termini”.

Però, pensant més enllà, “sí que s’espera que en les pròximes primaveres els preus siguin baixos, especialment si la producció hidroelèctrica és alta com durant el 2024”. No obstant això, com explica Antonio Delgado, “a llarg termini el desenvolupament de l’emmagatzematge amb bateries i hidrogen verd, els vehicles elèctrics i la gestió de la demanda permetran moure’n una part important cap a hores de més producció renovable i limitar així la caiguda de preus”.

42.277
instal·lacions
d’autoconsum es van materialitzar l’any passat a Catalunya, un 7,6% més que el 2022, que havia crescut un 67,3% respecte a l’any anterior.
60%
de caiguda
ha experimentat de mitjana el preu en borsa de les empreses del sector de les renovables des del 2021.
2,3%
de davallada
va registrar la demanda elèctrica l’any 2023 respecte al 2022.
Rebut més barat, però...
El rebut de la llum d’una llar amb tarifa PVPC va ser l’abril passat de 48,46 euros, el més barat en molt de temps, però és que la factura encara podria haver caigut molt més si el mes de gener passat no s’hagués començat a aplicar la nova metodologia, que incorpora al preu diari els mercats a terminis, en un 25%. Amb el sistema antic, el preu del kWh hauria estat un 26% més baix. A més, l’IVA ha restat al nivell habitual del 21%, ja que la reducció al 10% només s’aplica si el preu majorista supera els 45 €/MWh. L’impost de l’electricitat s’ha situat des de l’1 d’abril al 3,8%, però al juliol es restituirà el tipus original del 5,11%.

Viure en una comunitat de veïns, fre per a l’autoconsum

Per a possibles adeptes a l’autoconsum, el fet de viure en una comunitat de veïns és vist com el principal fre per prendre la decisió final, segons conclou l’estudi InformeSolar, encarregat per Unef a Sotysolar.

En aquesta enquesta sobre l’estat de l’autoconsum, fins a un 44,4% dels propietaris de pisos declaren que viure en comunitat els impossibilita fer la instal·lació d’autoconsum, sense saber, en un 84% dels casos, que es pot fer la instal·lació sense el vot unànime dels propietaris. Per a un 24,5%, l’obstacle és el que consideren una inversió inicial massa elevada, mentre que un 8% posen l’accent en l’excessiva burocràcia que requereix un projecte d’aquesta mena. Pel que fa als estímuls per plantejar-se incorporar a l’habitatge els panells solars, l’estalvi econòmic i la reducció de consum són els incentius amb més capacitat de mobilització, un 60% i un 40%, respectivament.

Un 73% dels propietaris desconeixen l’existència d’ajuts i beneficis a la instal·lació, i, després de conèixer l’existència d’aquests incentius, un 14% dels propietaris enquestats mostren més interès per la instal·lació de plaques solars.

D’altra banda, el 27% dels usuaris que tenen actualment operativa una instal·lació fotovoltaica han incorporat bateries.

Pel que fa al grau de satisfacció, tres de cada deu usuaris d’energia fotovoltaica han reduït el rebut de la llum entre un 51% i un 75%, per la qual cosa més d’un 70% consideren que les seves expectatives s’han complert.

Amb referència al coneixement que hom té de l’autoconsum per comunitats autònomes, Catalunya arriba al 25,3%, per sobre de la mitjana estatal, del 18,9%, i només per sota d’Andalusia, que registra un 25,4%.

Premiar l’usuari final

Ens acostem a uns temps en què, com diu Joaquim Daura, president del Clúster de l’Energia Eficient de Catalunya (CEEC), necessàriament haurem de tenir un consumidor final proactiu: “Quan hi hagi pics de preus, et bonifico si deixes de consumir. Això ho pot conduir un agregador de demanda, i en indústries pot tenir encara més pes.” Amb relació als sotracs que ha encaixat el sector, principalment en l’àmbit dels instal·ladors, Daura creu que “a mitjà termini tornarem a la normalitat, perquè les empreses prosseguiran en el seu procés de descarbonització, amb la qual cosa es tornarà a impulsar la instal·lació de plaques”. La inflació, a banda d’encarir el finançament dels projectes de renovables, té altres efectes sobre la transició energètica: “L’adopció d’eines d’eficiència energètica s’atura amb la inflació, que bloqueja decisions com ara canviar la caldera de gas per la bomba de calor. Però també és clar que la inflació s’estabilitza perquè el preu de l’energia baixa. Més incertesa.” L’estabilitat de preus és clau, “perquè, si volem avançar en l’electrificació, estratègia de la UE, però hi ha massa volatilitat, el consumidor creurà que electrificar el perjudica en preus.” Per això esdevindran cabdals, al seu parer, eines com ara l’emmagatzematge i el bombatge hidràulic per aconseguir aquest tan delerat equilibri.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

ECONOMIA

Tarragona crearà miradors turístics digitals a la ciutat

Tarragona
Economia

Foment eleva fins a 42.500 milions el dèficit d’inversió en infraestructures

barcelona
Estat espanyol

Talgo rep una oferta de fusió de la txeca Skoda Transportation

Barcelona
ECONOMIA

Solsona i Cardona impulsen el relleu generacional en comerços

Solsona
ECONOMIA

Preacord d’ERO a Vodafone, que es sotmetrà a votació de la plantilla

Barcelona
ECONOMIA

Barcelona ha executat el 47% dels 276 milions que gestiona dels Next Generation

Barcelona

El cost de la vida creix un 0,6% el juny a la demarcació

girona
ECONOMIA

Inici de la campanya de la pera a Ponent, amb una previsió de 15.000 tones

Els Alamús
economia

Els congressistes gaudiran de promocions i descomptes al comerç local

girona