Economia

Confecció ben bé d’Olot

Tèxtil Volcànic manté el procés tradicional de teixir i fer jerseis i forma les noves generacions, que hi aporten el disseny

Marcelinus, creada per ajudar dones del tèxtil que anaven a l’atur, aposta per l’economia circular típica del tèxtil olotí

S’han mantingut els preceptes de la confecció del jersei d’Olot

Olot va ser un dels referents del tèxtil català i, encara avui en dia, la poca producció que s’associa al nom de la ciutat manté el prestigi. De fet, hi ha una tipologia de gènere de punt que es coneix com el jersei d’Olot –en el parlar garrotxí, suet d’Olot. Es tracta d’una peça de roba feta de llana o cotó reciclats, tipus jersei de paleta. Fruit el procés de diversificació de l’economia de la capital garrotxina i, sobretot, de la deslocalització, les grans indústries del sector han anat desapareixent, deixant un panorama desolador de fàbriques en mal estat de conservació, com ara Can Vera, buides i desús, com ara Can Sacrest, reocupades per artistes, com ara les del sector del riu de la Canya, o bé que s’han enderrocat per crear nous espais urbans, com ara l’antiga Cooperació Fabril i Ca l’Artigas. N’hi ha una, però, Tèxtil Volcànic, que ha resistit i una altra, Marcelinus, que es va crear perquè no quedessin a l’atur un grup de treballadores de tota la vida del sector. Totes dues, a més, han sabut sobreviure fent una aposta per l’economia circular i, sobretot, per l’ofici, i han mantingut els preceptes de la confecció del jersei d’Olot.

Amb l’objectiu, doncs, d’ajudar a mantenir aquesta manera de fer les coses tan olotina, Pep Ramisa, el gerent de Tèxtil Volcànic, dedica la seva activitat a teixir i a ensenyar tot el procés a dues noies, que han muntat el seu propi negoci de confecció en botigues petites, de proximitat amb el client. Ramisa explica que ell és la tercera generació d’un negoci familiar que fa jerseis d’Olot, tot i que, ara, ell ha fet aquest jersei tipus paleta més prim, que abriga més i sobretot sense químics.

Cap al 2006, la vintena de fàbriques tèxtils de la ciutat es van anar tancant, perquè es van quedar sense clients, perquè no tenien relleu generacional i per la inviabilitat dels negocis, tot i treballar a preus rebentats. Pep Ramisa ho va tenir clar: l’única solució, segons explica ell mateix, era crear clients de qualitat, ensenyant com es fa un jersei, com es cus, com fer un escandall... I això s’havia de fer agafant joves que surten dels cicles de moda i confecció de l’institut La Garrotxa i que vulguessin ser empresaris. I va fundar Tèxtil Volcànic amb l’objectiu de finançar el seu projecte, ajudar els alumnes que s’hi vulguessin sumar i, a més, dur a terme investigació i recerca –de fet, és l’únic del sector que aposta per l’R+D. Fruit d’aquesta R+D, per exemple, n’ha sortit un jersei fet a Olot sense químics ni plàstics que el pot vestir el conductor d’una moto a l’hivern i no sentir l’aire. Ell l’anomena el polar garrotxí. “No aplico el cost de l’R+D, sinó que només vull tenir fil per deixar-ne a les meves alumnes, perquè si van al mercat a buscar-ne de quatre colors, per exemple, els costarà sis mil euros”, indica.

Carlota Rodríguez és una d’aquestes alumnes i ja té obert el seu obrador de confecció. Ramisa teixeix i li ensenya el procés i ella hi aporta el disseny propi i la confecció de les peces. La seva producció és limitada i es pot veure i adquirir a l’antiga llibreria Sala i a internet. “Agafo la base de com s’han teixit els jerseis d’Olot tota la vida i poso disseny als meus jerseis, pantalons, vestits i complements”, detalla.

Marcelinus

Per la seva banda, la gerent de Marcelinus, Tat Roset, recorda els inicis socials de la marca. “Hi havia un grup de dones a qui faltava poc per jubilar-se que treballaven en un fàbrica d’Olot que venia a Galícia i que es va deslocalitzar. Marcelinus es va crear per ajudar-les a arribar a l’edat de jubilació”, explica. Ara, ja no en queda cap, però l’empresa manté l’aposta per l’economia circular que, de fet, és el que sempre s’ha fet en el tèxtil olotí, remarca. “El procés és totalment local, i fem el que sempre s’ha fet a Olot, el jersei de regenerat. Els retalls s’envien a triturar i a fer fil, en el nostre cas a Vilà Planella, del polígon de Begudà de Sant Joan les Fons, i el teixeix Tèxtil Volcànic”, indica. I rebla: “Això de l’economia circular s’ha posat de moda, però, a Olot, és el que sempre s’ha fet.”

El nom de l’empresa és fruit del típic jersei que, a Olot, es coneixia amb el nom de marcelino o camacho, en referència als jerseis que duia el líder sindical Marcelino Camacho. “Ell portava el que li feia amb punt de mitja la seva dona per suportar el fred de la presó [va ser empresonat pel franquisme]. Nosaltres el fem amb tricotosa. Un jersei gruixut, amb cremallera i butxaques a cada costat”, detalla.

Amb els anys, però, Marcelinus ha ampliat el disseny i també en fa per a dones. Tot i que ella va entrar al negoci amb el seu company i amb el fill de la primera responsable de l’empresa, Maria Àngels Guardi, Roset explica que va aprendre d’ella confecció i que ella mateixa s’ha creat un estil propi. Roset és, doncs, l’encarregada de dissenyar les col·leccions. “Ara, ja estic treballant en la de la tardor hivern de l’any vinent”, indica. Per mantenir el personal, cinc dones, han de tenir feina tot l’any; per això, a part de la confecció de jerseis, Marcelinus fa, entre altres coses, vestits, bosses de mà i complements.

Dues empreses, doncs, que mantenen l’herència del teixit típicament olotí.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El càmping la Ballena Alegre vol ser referent de turisme regeneratiu

SANT PERE PESCADOR
Transport

Air China torna a connectar Barcelona amb Xangai

Barcelona
ECONOMIA

L’enogastronomia, el més valorat pels turistes del Maresme

Mataró
ECONOMIA

Matadepera té l’índex socioeconòmic més alt dels municipis de més de 500 habitants

Barcelona

El mercat d’Olot convertirà les minves de les parades en salses i brous

OLOT
Economia

Crida a la vaga dijous a l’Ajuntament de Barcelona

Barcelona
ECONOMIA

L’Espai Agrari de la Baixa Tordera vol una planta per compostar les restes vegetals de la pagesia

Palafolls

L’impacte dels líders empresarials en la volatilitat de les accions

PROFESSOR ECONOMIA I EMPRESA UNIVERSITAT DE GIRONA, EMPRENEDOR I EXPERT EN GESTIÓ DE CRISI I DESENVOLUPAMENT DE NEGOCI
economia

Aprovada la rebaixa temporal de l’IVA del oli del 5% al 0% des de l’1 de juliol

madrid