Economia

Carme Ponsa

Presidenta del Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme

“El Maresme turístic ha de ser més conegut internacionalment”

“Cada municipi té trets diferencials per atraure visitants, i a nosaltres ens toca convèncer-los un a un de les seves possibilitats”

“El turista de sol i platja ha canviat i ara busca experiències, activitats que afegeixin un plus als seus dies de vacances”

El concepte de turisme de masses a la comarca no el patim tal com es viu a Barcelona

Carme Ponsa, actual regidora al govern municipal de Malgrat de Mar, va assumir la presidència del Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme fa poc menys d’un any. Forjada professionalment en el món de l’hostaleria, destaca el bon moment que viu el sector a la comarca, un territori amb molt per oferir al visitant “perquè té de tot”.

Estem en ple debat crític sobre les conseqüències que pot tenir el turisme de masses. Aquí, al Maresme, encara ens l’estimem?
Parlar dels avantatges i desavantatges del turisme és un tema recurrent. El turisme és bo, perquè beneficia en aquest cas la comarca i perquè dona molta feina, i això es nota en l’economia general. Cal precisar que les poblacions on es concentra la major part de visitants es troben a l’Alt Maresme i que aquesta concentració es fa més evident durant els mesos d’estiu, però és una realitat amb la qual es conviu en harmonia des de sempre. El concepte de turisme de masses a la comarca no el patim tal com es viu, per exemple, a Barcelona, on ja estan buscant eines per intentar resoldre-ho. El que fem des del Consorci és promoure accions precisament per desestacionalitzar el turisme i que el territori, tot el territori, se’n pugui beneficiar durant tot l’any.
L’Alt Maresme és un món a part, però la resta de la comarca ja és conscient del seu potencial turístic?
Aquest és un dels objectius de la nostra feina. Cada municipi té trets diferencials per atraure visitants, i a nosaltres ens toca convèncer-los un a un de les seves possibilitats, que no sempre és fàcil. Potser no tindrà allotjaments per als turistes, però sí que disposarà d’elements que el faran únic i, per tant, amb prou encant per ser visitat. La llista és molt llarga, perquè hi ha oferta gastronòmica, cultural, esportiva, patrimonial, familiar, de reunions, de natura, d’espais per fer-hi rodatges… Som un Maresme de mar i de munt, com ens agrada definir-nos. I també som una zona molt ben comunicada que et permet anar d’una punta a l’altra en mitja hora, que és un luxe.
Hi ha, doncs, molts Maresmes en l’aspecte turístic?
Cada cop més. Hem passat d’una oferta gairebé exclusiva de sol i platja, que encara avui ens marca, a diversificar una oferta cada cop més àmplia i especialitzada. A la comarca avui dia pots venir a posar la tovallola en una de les desenes de platges, però també pots venir a fer un tast de vins, una ruta amb bicicleta, un bany de bosc, una reunió d’empresa, el rodatge d’una pel·lícula, una visita a un jaciment arqueològic o un bon àpat amanit amb productes propis.
Hi ha alguna veta de mercat que encara quedi per cobrir?
Sempre queden àmbits per descobrir. Ens presentem com un territori que té de tot i que és de mar i de muntanya. Un espai ideal i amb grans possibilitats. És cert, però, que darrerament ens hem especialitzat en el turisme MICE o turisme de congressos o reunions, perquè la nostra proximitat a Barcelona ens beneficia i perquè a la capital catalana els preus s’han disparat. Aquí tenim espais de totes les capacitats, des d’una sala per a quatre-centes persones a un celler per a deu. L’hem presentat a les empreses que es vulguin adherir i ha generat molta expectació, perquè no només volem oferir-lo al mercat nacional sinó a l’internacional portant-lo a fires o a workshops. Des del mes de novembre estem adherits al Catalunya Convention Bureau, i això ens ha donat una visibilitat que abans no teníem. Ens ha posat en el mapa europeu.
També s’ha donat una empenta al producte de quilòmetre zero.
Cert, perquè cal conscienciar els de casa que tenim el millor de la gastronomia i que aquest pot ser un incentiu també per viatjar i per atraure gent. Donem tot el valor que té al pèsol del garrofal, a la maduixa del Maresme, al calamar d’Arenys, al fesol del ganxet, als vins de la DO Alella? En col·laboració amb l’empresari privat i amb el suport de l’ens públic es poden tirar endavant projectes molt interessants i amb l’èxit assegurat.
Ha canviat molt la tipologia del turista que ve al Maresme?
Majoritàriament ens visita un turista de proximitat, perquè representa més del 50%. La resta és internacional i centrat en els països emissors tradicionals com són la Gran Bretanya, França i Alemanya. El turista de sol i platja, però, aquell de tota la vida, que ja feia amb la sorra i el mar, ha canviat. Ara busca experiències, activitats que afegeixin un plus als seus dies de vacances. Fan servir tant el vehicle privat com, cada cop més, el transport públic, que els permet moure’s pels municipis propers, a banda que en el cas dels estrangers la visita a Barcelona és obligada. Una de les nostres feines és fer pedagogia entre els professionals del sector perquè parlin a la gent de l’ampli ventall d’activitats i propostes que els pot oferir el Maresme. Volem que facin d’ambaixadors d’una terra que té moltíssim per descobrir i tant et pot oferir el patrimoni indià de Canet i Sant Pol com els jaciments ibèrics i romans de Cabrera o Premià de Mar o el castell medieval de Palafolls, si només parlem de patrimoni. Aquesta feina la centrem sobretot en els establiments de l’Alt Maresme, perquè convidin els seus clients a conèixer un territori que tenen a tocar.
Quin creu que és el principal repte del sector a la comarca?
El Maresme turístic ha de ser més conegut internacionalment. Motius no ens en falten, perquè com a un territori ho tenim tot i tenim entitat pròpia. El paraigua de Costa Barcelona ens ha donat una gran empenta, però hem de ser capaços de volar sols i de posicionar-nos en el mercat internacional. Destacar més el valor d’allò nostre i vendre-ho a fires fora d’Europa.
Algunes dades. El turisme representa el 12,5% del PIB de la comarca, 16.500 llocs de treball, 2,2 milions de visitants el 2023. Encara se’l considera un sector volàtil, imprevisible i poc segur?
Aquí no puc ser objectiva, perquè jo hi estic molt vinculada. Però parlem d’un dels motors de l’economia comarcal i d’una vinculació directa o indirecta de milers de treballadors. Més enllà dels establiments com ara hotels, càmpings o apartaments que generen un gran volum de negoci hem de pensar que també arrosseguen distribuïdores, serveis de logística, càrnies, pagesia… Tots ells pivoten al voltant del turisme i, sense ell, en el millor dels casos patirien una forta davallada. I l’impacte en el territori és innegable. El 2023 la taxa turística va aportar 4,4 milions d’euros, que són diners que repercuteixen a la comarca i la beneficien.
Però un Maresme que depèn tant d’un sector pot veure’s tensionat en moments com ara el que es va viure amb la covid.
Jo crec que hem après, però malauradament vam patir les conseqüències no només aquell any. La principal afectació en el sector va ser que, com que tot estava parat, es treballadors es van buscar la vida en altres llocs, perquè hi havia moltes unitats familiars que treballaven del mateix. Això, quan tot es va anar recuperant, ha deixat un buit important de personal i ha costat més trobar professionals del sector serveis. Parlem d’un sector en constant creixement, perquè si les perspectives del 2023, que es van complir, eren molt bones, les del 2024 seran millors. Ara mateix al Maresme ja anem un 8% per sobre del mateix període del 2023. La manca de personal ens preocupa, i ho fa en un moment en què el sector ha millorat moltíssim les condicions laborals respecte del passat on se l’assenyalava com un àmbit poc considerat. Sous i horaris s’han adequat per a bé.
Com es pot resoldre?
Entre d’altres, fomentant a la comarca els estudis i la formació vinculats al turisme. Més formació professional i més estudis superiors orientats cap al tercer sector ens ajudaria moltíssim en una doble vessant: resoldre la falta de professionals i guanyar en excel·lència. Sobretot necessitem tècnics mitjans. Quan tu vas a un restaurant o a un hotel vols que qui t’atengui ho faci amb la màxima professionalitat, amb coneixement del producte i de la normativa que el regeix.
El debat sobre la instal·lació de dessaladores portàtils als hotels es va aturar perquè s’han rebaixat les restriccions per la sequera. L’empresariat està preparat per afrontar un futur escenari on l’aigua torni a ser un luxe?
Som conscients que si no hagués plogut ens hauria generat un problema greu a les portes de la temporada. Es va treballar frec a frec amb les administracions i s’havia de trobar una solució perquè els turistes no patissin les retallades en l’aigua, però sense perjudicar el consum global. Potser no hem tingut prou temps per aprendre de l’experiència, però és inevitable posar fil a l’agulla per trobar una solució que permeti a tothom respirar tranquil a mitjà i llarg termini. El clima ha canviat, i més que ho farà, i ara sí que ja no hi ha excusa per estar preparats quan això torni a passar. En el cas del sector turístic, els que venim d’aquest món tenim molt clar que un hotel on no hi pugui funcionar una piscina és inconcebible. Els turistes quan entren a l’establiment el primer que pregunten és on és la piscina, no on és la platja. Tots els municipis han d’anar a l’una i no preocupar-se només perquè funcionin els seus serveis.
Com s’ha trobat el Consorci i cap on vol que vagi?
El meu antecessor, Joaquim Arnó, va fer una gran feina de promoció amb la col·laboració, la motivació i el compromís de tot l’equip de tècnics. M’he trobat un Consorci madur i bé de salut, i l’objectiu que m’he marcat és créixer i tirar endavant tots aquells projectes que puguin ajudar a posar la comarca en el mapa com una destinació de primera. Ara mateix, entre d’altres, estem treballant en un projecte de turisme accessible, no només el que fa referència a la desaparició de les barreres arquitectòniques, sinó al que pugui atendre qualsevol disfunció. Parlem d’un col·lectiu de persones que necessiten unes atencions concretes i que s’han de sentir tan ben rebudes com qualsevol altre. També estem actuant en el turisme de sostenibilitat, amb el projecte Biosphere, amb el qual fa anys que insistim, però seguim per millorar aspectes com l’economia circular.
Es parla molt de turisme de qualitat, però què es considera turisme de qualitat?
És difícil trobar una definició comuna, perquè dependrà molt de qui faci servir el terme. Turisme de qualitat és el turisme familiar, el sènior, l’esportiu, de reunions? El que queda clar és que tothom el vol, siguin els empresaris, siguin les administracions, siguin els municipis. El turisme de qualitat sovint se l’ha vinculat tant a la seva capacitat de despesa com a la manera que té de comportar-se al lloc que l’hostatja. Això vol dir que les destinacions que han decidit focalitzar-se en el turisme d’oci no poden ser de qualitat? No, tot dependrà de com saben gestionar les particularitats del seu segment de visitants.
Precisament l’oci nocturn vinculat a determinades poblacions de l’Alt Maresme durant molts anys va ser sinònim de problemes.
Els establiments que els acollien van anar tancant, perquè el model no era l’adequat i perquè afectava el conjunt de la població. Fa molts anys que des del Consorci promovem accions orientades a atraure un tipus de turisme més familiar, més esportiu, amb una especial atenció al cicloturisme, que ens ajuda a desestacionalitzar la temporada. En aquest sentit ja hi ha hotelers que no tanquen a mitjans d’octubre i que allarguen fins als primers dies de novembre amb aquest turisme especialitzat.
I què li agradaria, a la presidenta del Consorci, haver aconseguit el 2027?
Més internacionalització i atraure mercats que ara mateix són una anècdota, com l’americà. A Barcelona sembla que comencen a arribar i només és qüestió de temps que ens descobreixin. Ara només ho podem desitjar, m’agradaria aconseguir-ho.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

EMPRESA

Scalpers obre avui les portes d’un nou ‘outlet’ a Llagostera

LLAGOSTERA

El càmping la Ballena Alegre vol ser referent de turisme regeneratiu

SANT PERE PESCADOR
Transport

Air China torna a connectar Barcelona amb Xangai

Barcelona
ECONOMIA

L’enogastronomia, el més valorat pels turistes del Maresme

Mataró
ECONOMIA

Matadepera té l’índex socioeconòmic més alt dels municipis de més de 500 habitants

Barcelona

El mercat d’Olot convertirà les minves de les parades en salses i brous

OLOT
Economia

Crida a la vaga dijous a l’Ajuntament de Barcelona

Barcelona
ECONOMIA

L’Espai Agrari de la Baixa Tordera vol una planta per compostar les restes vegetals de la pagesia

Palafolls

L’impacte dels líders empresarials en la volatilitat de les accions

PROFESSOR ECONOMIA I EMPRESA UNIVERSITAT DE GIRONA, EMPRENEDOR I EXPERT EN GESTIÓ DE CRISI I DESENVOLUPAMENT DE NEGOCI