“El Maresme turístic ha de ser més conegut internacionalment”

Par­lar dels avan­tat­ges i des­a­van­tat­ges del turisme és un tema recur­rent. El turisme és bo, perquè bene­fi­cia en aquest cas la comarca i perquè dona molta feina, i això es nota en l’eco­no­mia gene­ral. Cal pre­ci­sar que les pobla­ci­ons on es con­cen­tra la major part de visi­tants es tro­ben a l’Alt Maresme i que aquesta con­cen­tració es fa més evi­dent durant els mesos d’estiu, però és una rea­li­tat amb la qual es con­viu en har­mo­nia des de sem­pre. El con­cepte de turisme de mas­ses a la comarca no el patim tal com es viu, per exem­ple, a Bar­ce­lona, on ja estan bus­cant eines per inten­tar resol­dre-ho. El que fem des del Con­sorci és pro­moure acci­ons pre­ci­sa­ment per deses­ta­ci­o­na­lit­zar el turisme i que el ter­ri­tori, tot el ter­ri­tori, se’n pugui bene­fi­ciar durant tot l’any.

Aquest és un dels objec­tius de la nos­tra feina. Cada muni­cipi té trets dife­ren­ci­als per atraure visi­tants, i a nosal­tres ens toca convèncer-los un a un de les seves pos­si­bi­li­tats, que no sem­pre és fàcil. Pot­ser no tindrà allot­ja­ments per als turis­tes, però sí que dis­po­sarà d’ele­ments que el faran únic i, per tant, amb prou encant per ser visi­tat. La llista és molt llarga, perquè hi ha oferta gas­tronòmica, cul­tu­ral, espor­tiva, patri­mo­nial, fami­liar, de reu­ni­ons, de natura, d’espais per fer-hi rodat­ges… Som un Maresme de mar i de munt, com ens agrada defi­nir-nos. I també som una zona molt ben comu­ni­cada que et per­met anar d’una punta a l’altra en mitja hora, que és un luxe.

Cada cop més. Hem pas­sat d’una oferta gai­rebé exclu­siva de sol i platja, que encara avui ens marca, a diver­si­fi­car una oferta cada cop més àmplia i espe­ci­a­lit­zada. A la comarca avui dia pots venir a posar la tova­llola en una de les dese­nes de plat­ges, però també pots venir a fer un tast de vins, una ruta amb bici­cleta, un bany de bosc, una reunió d’empresa, el rodatge d’una pel·lícula, una visita a un jaci­ment arqueològic o un bon àpat ama­nit amb pro­duc­tes pro­pis.

Sem­pre que­den àmbits per des­co­brir. Ens pre­sen­tem com un ter­ri­tori que té de tot i que és de mar i de mun­ta­nya. Un espai ideal i amb grans pos­si­bi­li­tats. És cert, però, que dar­re­ra­ment ens hem espe­ci­a­lit­zat en el turisme MICE o turisme de con­gres­sos o reu­ni­ons, perquè la nos­tra pro­xi­mi­tat a Bar­ce­lona ens bene­fi­cia i perquè a la capi­tal cata­lana els preus s’han dis­pa­rat. Aquí tenim espais de totes les capa­ci­tats, des d’una sala per a qua­tre-cen­tes per­so­nes a un celler per a deu. L’hem pre­sen­tat a les empre­ses que es vul­guin adhe­rir i ha gene­rat molta expec­tació, perquè no només volem ofe­rir-lo al mer­cat naci­o­nal sinó a l’inter­na­ci­o­nal por­tant-lo a fires o a works­hops. Des del mes de novem­bre estem adhe­rits al Cata­lu­nya Con­ven­tion Bureau, i això ens ha donat una visi­bi­li­tat que abans no teníem. Ens ha posat en el mapa euro­peu.

Cert, perquè cal cons­ci­en­ciar els de casa que tenim el millor de la gas­tro­no­mia i que aquest pot ser un incen­tiu també per viat­jar i per atraure gent. Donem tot el valor que té al pèsol del gar­ro­fal, a la maduixa del Maresme, al cala­mar d’Arenys, al fesol del gan­xet, als vins de la DO Ale­lla? En col·labo­ració amb l’empre­sari pri­vat i amb el suport de l’ens públic es poden tirar enda­vant pro­jec­tes molt interes­sants i amb l’èxit asse­gu­rat.

Majo­ritària­ment ens visita un turista de pro­xi­mi­tat, perquè repre­senta més del 50%. La resta és inter­na­ci­o­nal i cen­trat en els països emis­sors tra­di­ci­o­nals com són la Gran Bre­ta­nya, França i Ale­ma­nya. El turista de sol i platja, però, aquell de tota la vida, que ja feia amb la sorra i el mar, ha can­viat. Ara busca experiències, acti­vi­tats que afe­gei­xin un plus als seus dies de vacan­ces. Fan ser­vir tant el vehi­cle pri­vat com, cada cop més, el trans­port públic, que els per­met moure’s pels muni­ci­pis pro­pers, a banda que en el cas dels estran­gers la visita a Bar­ce­lona és obli­gada. Una de les nos­tres fei­nes és fer peda­go­gia entre els pro­fes­si­o­nals del sec­tor perquè par­lin a la gent de l’ampli ven­tall d’acti­vi­tats i pro­pos­tes que els pot ofe­rir el Maresme. Volem que facin d’ambai­xa­dors d’una terra que té moltíssim per des­co­brir i tant et pot ofe­rir el patri­moni indià de Canet i Sant Pol com els jaci­ments ibèrics i romans de Cabrera o Premià de Mar o el cas­tell medi­e­val de Pala­folls, si només par­lem de patri­moni. Aquesta feina la cen­trem sobre­tot en els esta­bli­ments de l’Alt Maresme, perquè con­vi­din els seus cli­ents a conèixer un ter­ri­tori que tenen a tocar.

El Maresme turístic ha de ser més cone­gut inter­na­ci­o­nal­ment. Motius no ens en fal­ten, perquè com a un ter­ri­tori ho tenim tot i tenim enti­tat pròpia. El parai­gua de Costa Bar­ce­lona ens ha donat una gran empenta, però hem de ser capaços de volar sols i de posi­ci­o­nar-nos en el mer­cat inter­na­ci­o­nal. Des­ta­car més el valor d’allò nos­tre i ven­dre-ho a fires fora d’Europa.

Aquí no puc ser objec­tiva, perquè jo hi estic molt vin­cu­lada. Però par­lem d’un dels motors de l’eco­no­mia comar­cal i d’una vin­cu­lació directa o indi­recta de milers de tre­ba­lla­dors. Més enllà dels esta­bli­ments com ara hotels, càmpings o apar­ta­ments que gene­ren un gran volum de negoci hem de pen­sar que també arros­se­guen dis­tribuïdores, ser­veis de logística, càrnies, page­sia… Tots ells pivo­ten al vol­tant del turisme i, sense ell, en el millor dels casos pati­rien una forta dava­llada. I l’impacte en el ter­ri­tori és inne­ga­ble. El 2023 la taxa turística va apor­tar 4,4 mili­ons d’euros, que són diners que reper­cu­tei­xen a la comarca i la bene­fi­cien.

Jo crec que hem après, però malau­ra­da­ment vam patir les con­seqüències no només aquell any. La prin­ci­pal afec­tació en el sec­tor va ser que, com que tot estava parat, es tre­ba­lla­dors es van bus­car la vida en altres llocs, perquè hi havia mol­tes uni­tats fami­li­ars que tre­ba­lla­ven del mateix. Això, quan tot es va anar recu­pe­rant, ha dei­xat un buit impor­tant de per­so­nal i ha cos­tat més tro­bar pro­fes­si­o­nals del sec­tor ser­veis. Par­lem d’un sec­tor en cons­tant crei­xe­ment, perquè si les pers­pec­ti­ves del 2023, que es van com­plir, eren molt bones, les del 2024 seran millors. Ara mateix al Maresme ja anem un 8% per sobre del mateix període del 2023. La manca de per­so­nal ens pre­o­cupa, i ho fa en un moment en què el sec­tor ha millo­rat moltíssim les con­di­ci­ons labo­rals res­pecte del pas­sat on se l’asse­nya­lava com un àmbit poc con­si­de­rat. Sous i hora­ris s’han ade­quat per a bé.

Entre d’altres, fomen­tant a la comarca els estu­dis i la for­mació vin­cu­lats al turisme. Més for­mació pro­fes­si­o­nal i més estu­dis supe­ri­ors ori­en­tats cap al ter­cer sec­tor ens aju­da­ria moltíssim en una doble ves­sant: resol­dre la falta de pro­fes­si­o­nals i gua­nyar en excel·lència. Sobre­tot neces­si­tem tècnics mit­jans. Quan tu vas a un res­tau­rant o a un hotel vols que qui t’aten­gui ho faci amb la màxima pro­fes­si­o­na­li­tat, amb conei­xe­ment del pro­ducte i de la nor­ma­tiva que el regeix.

Som cons­ci­ents que si no hagués plo­gut ens hau­ria gene­rat un pro­blema greu a les por­tes de la tem­po­rada. Es va tre­ba­llar frec a frec amb les admi­nis­tra­ci­ons i s’havia de tro­bar una solució perquè els turis­tes no patis­sin les reta­lla­des en l’aigua, però sense per­ju­di­car el con­sum glo­bal. Pot­ser no hem tin­gut prou temps per apren­dre de l’experiència, però és ine­vi­ta­ble posar fil a l’agu­lla per tro­bar una solució que per­meti a tot­hom res­pi­rar tran­quil a mitjà i llarg ter­mini. El clima ha can­viat, i més que ho farà, i ara sí que ja no hi ha excusa per estar pre­pa­rats quan això torni a pas­sar. En el cas del sec­tor turístic, els que venim d’aquest món tenim molt clar que un hotel on no hi pugui fun­ci­o­nar una pis­cina és incon­ce­bi­ble. Els turis­tes quan entren a l’esta­bli­ment el pri­mer que pre­gun­ten és on és la pis­cina, no on és la platja. Tots els muni­ci­pis han d’anar a l’una i no pre­o­cu­par-se només perquè fun­ci­o­nin els seus ser­veis.

El meu ante­ces­sor, Joa­quim Arnó, va fer una gran feina de pro­moció amb la col·labo­ració, la moti­vació i el com­promís de tot l’equip de tècnics. M’he tro­bat un Con­sorci madur i bé de salut, i l’objec­tiu que m’he mar­cat és créixer i tirar enda­vant tots aquells pro­jec­tes que puguin aju­dar a posar la comarca en el mapa com una des­ti­nació de pri­mera. Ara mateix, entre d’altres, estem tre­ba­llant en un pro­jecte de turisme acces­si­ble, no només el que fa referència a la des­a­pa­rició de les bar­re­res arqui­tectòniques, sinó al que pugui aten­dre qual­se­vol dis­funció. Par­lem d’un col·lec­tiu de per­so­nes que neces­si­ten unes aten­ci­ons con­cre­tes i que s’han de sen­tir tan ben rebu­des com qual­se­vol altre. També estem actu­ant en el turisme de sos­te­ni­bi­li­tat, amb el pro­jecte Biosp­here, amb el qual fa anys que insis­tim, però seguim per millo­rar aspec­tes com l’eco­no­mia cir­cu­lar.

És difícil tro­bar una defi­nició comuna, perquè dependrà molt de qui faci ser­vir el terme. Turisme de qua­li­tat és el turisme fami­liar, el sènior, l’espor­tiu, de reu­ni­ons? El que queda clar és que tot­hom el vol, siguin els empre­sa­ris, siguin les admi­nis­tra­ci­ons, siguin els muni­ci­pis. El turisme de qua­li­tat sovint se l’ha vin­cu­lat tant a la seva capa­ci­tat de des­pesa com a la manera que té de com­por­tar-se al lloc que l’hos­tatja. Això vol dir que les des­ti­na­ci­ons que han deci­dit foca­lit­zar-se en el turisme d’oci no poden ser de qua­li­tat? No, tot dependrà de com saben ges­ti­o­nar les par­ti­cu­la­ri­tats del seu seg­ment de visi­tants.

Els esta­bli­ments que els aco­llien van anar tan­cant, perquè el model no era l’ade­quat i perquè afec­tava el con­junt de la població. Fa molts anys que des del Con­sorci pro­mo­vem acci­ons ori­en­ta­des a atraure un tipus de turisme més fami­liar, més espor­tiu, amb una espe­cial atenció al ciclo­tu­risme, que ens ajuda a deses­ta­ci­o­na­lit­zar la tem­po­rada. En aquest sen­tit ja hi ha hote­lers que no tan­quen a mit­jans d’octu­bre i que allar­guen fins als pri­mers dies de novem­bre amb aquest turisme espe­ci­a­lit­zat.

Més inter­na­ci­o­na­lit­zació i atraure mer­cats que ara mateix són una anècdota, com l’ame­ricà. A Bar­ce­lona sem­bla que comen­cen a arri­bar i només és qüestió de temps que ens des­co­brei­xin. Ara només ho podem desit­jar, m’agra­da­ria acon­se­guir-ho.