“Falten 4.000 metres quadrats de laboratoris per fer recerca”

El mercat de la biotecnologia i les tecnologies de la salut dels EUA i el d’Europa són mercats molt consolidats, més grans i molt més globals que el nostre i, per tant, circumstàncies com les darreres crisis geopolítiques, l’increment de la inflació i problemes en el subministrament de matèries primeres impacten abans que no pas aquí. Així, per exemple, l’any 2022 i després de les bones dades d’inversió en temes de salut digital durant la pandèmia, hi va haver una davallada d’inversions als EUA i a Europa del 50% i aquí, en canvi, hi va haver una pujada molt important. Les biotech catalanes van captar 450 milions d’euros, gràcies a un parell de megarondes. I ara, en un moment en què els tipus d’interès estan més baixos i hi ha una certa estabilitat geopolítica, hi torna a haver una confiança dels inversors en els àmbits biotech i medtech a tot el món, cosa que ens fa pensar que per a l’any vinent hi haurà un increment en inversions i en operacions de venda i adquisicions a casa nostra.

Sí, hi ha hagut un increment del nombre d’inversors tant de fons de capital de risc com de capital d’inversió especialitzats en el sector, però també d’inversors més generalistes. I aquesta també és una molt bona notícia, perquè el sector de la salut sempre ho ha tingut complicat per captar inversió no especialitzada, perquè és difícil d’entendre i funciona amb tempos diferents.

Es comença a veure com un mercat robust, en què hi ha beneficis en les sortides. A més, cada vegada tenim gestors de capital privat més professionalitzats a Catalunya. I això genera un doble impacte: d’una banda, perquè es poden aixecar més diners i, de l’altra, perquè augmenta la captació de capital internacional. El 2023 teníem un 10% més de participació d’inversors internacionals en les nostres empreses, i per a mi és una dada molt destacable, perquè el fet que hi entri diner de fora vol dir que estem fent bé les coses i que estem en el mapa. Els fons internacionals no venen sols, venen acompanyats d’inversors locals i quan ens descobreixen els sorprèn el nivell del nostre ecosistema, que és més robust del que es coneix. Ara com ara, Catalunya capta el 50% de la inversió estrangera en aquest sector.

Doncs hi ha una dada que per a mi és molt important i que mostra que anem pel bon camí. El 52% de la inversió que les empreses del sector farmacèutic i de salut fan en R+D la destinen a empreses d’aquí. Les companyies farmacèutiques catalanes s’estan reinventant amb noves solucions digitals i teràpies avançades amb start-ups del nostre ecosistema. I aquesta aposta per l’R+D local els està donant l’impuls per guanyar competitivitat i transformar el sector. És la via que han escollit per poder afrontar altres estratègies que fan servir els principals actors del sector, com traslladar la producció a països del sud-est asiàtic per abaratir costos, o destinar grans pressupostos a invertir en nous fàrmacs.

El neguit afecta sobretot les empreses del sector de la salut que tenen laboratoris amb nivells de bioseguretat actual, laboratoris humits i secs, així com sales blanques. El cas és que tenim empreses que han aconseguit finançament, i estan en ple procés d’escalatge, però no troben laboratoris per fer recerca. Els espais del Parc Científic estan pràcticament al 100% d’ocupació, i d’altres com el Barcelona Health Hub només donen cobertura a empreses que no necessiten laboratoris, i el futur Mercat del Peix no està previst que s’acabi fins a l’any 2027, quan les nostres start-ups ho necessiten ara.

El que hem vist en l’enquesta anual que fem al sector és que hi ha una mancança d’entre 2.000 i 4.000 metres quadrats de laboratoris. És cert que l’administració pública ha estat fent la seva feina, però, com passa sovint al nostre país, s’han fet malament els càlculs i ens ha deixat en un punt de cert col·lapse. De fet, hi havia prevista una ampliació del Parc Científic, però està aturada per la falta de l’aprovació dels pressupostos.

No, resultarà insuficient abans d’acabar-se. Insisteixo que a curt termini falten espais i és un problema limitador perquè fa perdre la confiança dels inversors i ens hem de posar les piles, tant per la iniciativa pública com per la privada, i cal que els organismes públics, a més, permetin que els operadors privats puguin desenvolupar laboratoris.

Potser no es posen pals a les rodes, però no s’interpreta com una prioritat. Hauríem de ser més conscients que la salut no només és un sector essencial, sinó que és estratègic per a l’economia catalana. No només perquè som els que més patents registrem, sinó perquè som els que més recerca fem.