La normativa d’estrangeria determina que per a l’obtenció d’un permís de residència inicial serà necessari acreditar no tenir antecedents penals al territori espanyol ni als països on s’hagi residit en els últims cinc anys. En el cas de la renovació de la residència, es valorarà, prèvia sol·licitud d’ofici dels respectius informes, que la persona estrangera hagi complert la condemna, hagi estat indultada o es trobi en situació de remissió condicional de la pena o suspensió d’aquesta pena.

Els antecedents penals són la constància oficial que una persona ha estat condemnada en sentència ferma per la comissió d’un o més delictes. Podem classificar els delictes segons la seva gravetat com a “delictes lleus”, coneguts anteriorment com a “faltes”, on podem trobar les lesions lleus, furts menors i amenaces lleus; els “delictes menys greus”, on podem trobar les estafes, conducció temerària i tràfic de drogues en petites quantitats, i els “delictes greus”, on podem trobar homicidis, violacions i terrorisme, entre d’altres. Tot i això, la normativa d’estrangeria no fa referència a la gravetat dels delictes pels quals una persona pugui tenir antecedents penals, sinó que es refereix de manera general a l’absència d’aquests antecedents per a l’obtenció del permís de residència.

És recurrent que l’administració denegui les sol·licituds dels permisos inicials o de renovació a causa de la tinença d’antecedents penals; no obstant això, la jurisprudència parla de la necessitat de valorar les circumstàncies personals de l’individu. L’any 2020 el TJUE va concloure, fruit de la qüestió prejudicial plantejada per dos jutjats del contenciós administratiu de Barcelona, que la normativa d’estrangeria a Espanya –o, més aviat, la interpretació que en feien alguns òrgans jurisdiccionals– era contrària a la normativa europea perquè permetia la denegació automàtica dels permisos de residència per la tinença d’antecedents penals sense tenir en compte aspectes clau com la gravetat dels delictes, el vincle amb el territori, la durada de la residència i el perill que comporta l’existència dels antecedents en relació amb l’ordre i la seguretat públics. Així doncs, el TJUE va donar resposta a la qüestió declarant que no era possible denegar automàticament la residència al nacional d’un tercer país per motius d’ordre públic pel sol fet d’haver estat condemnat per un delicte.

La decisió de mantenir el permís de residència per a persones estrangeres amb antecedents penals és un tema polèmic i genera opinions enfrontades en què entren en joc diversos factors; de tota manera, és imprescindible que aquest tema es valori posant en consideració no tan sols la qüestió de la seguretat pública, sinó també el dret a la reintegració i la rehabilitació de les persones estrangeres i, naturalment, entendre que la sola existència d’antecedents penals no implica ser una amenaça per a la societat.