Mor José María Cuevas, expresident de la CEOE
Decés
José María Cuevas, expresident de la patronal CEOE, ha mort als 73 anys aquest dilluns a la matinada a casa seva a Madrid a causa d'un edema pulmonar. Cuevas serà enterrat aquest dimarts al migdia a la localitat de Riaza, a Segòvia.
Cuevas va deixar el càrrec el 14 de febrer del 2007, després de 23 anys al capdavant de la patronal, des d'on va negociar els principals canvis en les relacions laborals i la Seguretat Social durant la democràcia. En l'actualitat era president d'honor de la Confederació Espanyola d'Organitzacions Empresarials (CEOE),Cuevas (Madrid, 1935-2008) va accedir a la presidència de la CEOE el 1984 en substitució de Carles Ferrer Salat i en els seus 23 anys de presidència va aplicar el model de diàleg social que el va portar a signar els principals acords laborals de la democràcia. Com a empresari va estar vinculat amb el sector del paper des del consell d'administració d'empreses com Pultex Ibérica o Papelera del Mediterráneo. El 1976 ja havia participat en el naixement de l'Organització de Fabricants de Pastes de Paper. Va presidir la constructora Vallehermoso i el Consell Superior de Cambres de Comerç, i juntament amb Carles Ferrer Salat va impulsar el naixement de la CEOE.
La seva trajectòria està estretament lligada a aquesta patronal. El 1977 va participar als pactes de La Moncloa en representació de la patronal i el 1978 va ocupar el càrrec de secretari general de la CEOE. Com a president va estampar la seva rúbrica a l'Acord Econòmic i Social amb la UGT i el govern de Felipe González i en la reforma laboral del 1997 que va obrir la porta a l'abaratiment de l'acomiadament. El 2001 va subscriure un nou acord sobre pensions amb CCOO i el govern d'Aznar, i el 2004, amb Zapatero com a president, va acordar renovar l'Acord Interconfederal de Negociació Col·lectiva.
La seva renúncia al càrrec i substitució per Gerardo Díaz Ferran l'any 2007 va estar envoltada de polèmica. Cuevas havia ocupat la presidència durant set mandats i en l'última va canviar els estatuts per modificar el sistema d'elecció del president, que fins aleshores s'elegia de forma assembleària, per un sistema d'elecció pels vicepresidents. La maniobra li servia per controlar la seva successió i deixar la patronal a mans de Gerardo Díaz Ferrán.
