Ensopegar amb la mateixa pedra

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va declarar el 30 de maig de 2024 que el tram autonòmic de l’impost especial sobre hidrocarburs, que es va aplicar a Espanya de l’any 2013 al 2018, infringia la normativa europea.

La norma, que ja no és vigent, fragmentava el mercat interior i posava en risc la lliure circulació de mercaderies, segons el TJUE.

La sentència del TJUE resol la qüestió prejudicial plantejada pel Tribunal Suprem en l’assumpte C-743/22, DISA Subministraments i Trading, SLU contra l’Agència Tributària espanyola. L’impost d’hidrocarburs és un impost especial que grava la gasolina, el gasoil, el gas natural, el fuel o els biocarburants i que s’aplica en el moment de la venda, és a dir, que va inclòs en el preu final que abonen els consumidors.

El tipus autonòmic es va derogar l’any 2019 i des d’aleshores existeix un únic impost aplicable a tot Espanya.

No obstant això, entre els anys 2013 i 2018 l’impost d’hidrocarburs estava constituït per una quota estatal, única per a tot el territori, i una quota autonòmica, fixada per cada comunitat autònoma.

Per tant, durant aquests anys, el cost dels carburants depenia de la comunitat autònoma on s’adquirien aquests productes, cosa que anava en detriment del funcionament adequat del mercat.

Cal recordar que l’any 2014 el mateix TJUE va declarar contrari al dret de la UE l’impost sobre la venda detallista de determinats hidrocarburs, conegut com a “cèntim sanitari” (un recàrrec que es va imposar a l’impost d’hidrocarburs destinat a despeses sanitàries). Aquest fet va obligar l’Estat a assumir milers de devolucions per l’anul·lació d’aquest recàrrec.

De fet, fins l’any 2012, l’impost total sobre els hidrocarburs estava format per l’impost del “cèntim sanitari” i l’impost estatal sobre hidrocarburs. El “cèntim sanitari” estava constituït per una quota estatal i per una quota autonòmica. I l’any 2013, l’Estat espanyol, anticipant-se a la decisió que va acabar dictant el TJUE en el cas del “cèntim sanitari”, va integrar l’impost del “cèntim sanitari” en l’impost estatal sobre hidrocarburs.

D’aquesta manera l’Estat espanyol va poder pal·liar els efectes de la sentència del TJUE de 27 de febrer de 2014, que va declarar l’impost del “cèntim sanitari” contrari al dret de la UE.

I exactament com va passar amb la supressió formal de l’impost del “cèntim sanitari”, l’Estat espanyol l’any 2019 també va suprimir formalment la tarifa autonòmica, ara declarada contrària al dret de la UE pel TJUE, perquè en realitat la tarifa autonòmica es va integrar en la tarifa estatal de l’impost.

El que és clar és que ni l’any 2013 ni l’any 2019 el preu dels hidrocarburs es va veure afectat a la baixa per la supressió d’ambdós impostos.

En el cas del “cèntim sanitari” milers de transportistes i particulars van poder recuperar l’import abonat per aquell impost.

Per tant, conforme a la nova decisió del TJUE, tot fa pensar que altra vegada tots aquells consumidors afectats, pràcticament la majoria de persones que disposaven d’un vehicle entre els anys 2013 i 2018, podran reclamar a l’Estat espanyol la devolució de l’import pagat.

Ara bé, caldrà esperar la decisió que finalment adopti el Tribunal Suprem quan resolgui sobre el cas per iniciar les reclamacions, perquè va ser l’alt tribunal el que va plantejar la qüestió al TJUE.

En conseqüència, l’Estat espanyol haurà d’assumir de nou devolucions d’impostos milionàries, ja que, malauradament, la decisió del TJUE confirma que l’Estat no va aprendre de la sentència del “cèntim sanitari”, i, inevitablement, sorgeix la pregunta: i qui ho pagarà això? L’Estat espanyol tornarà a fer repercutir els imports d’aquestes devolucions en els consumidors?

Només el temps ens donarà respostes.